L’any 1982 va néixer l’escola Puigberenguer. Abans de la seva construcció, els nens del barri anaven a les escoles públiques Bages i Sant Ignasi i a la privada-religiosa Ave Maria.
L’Associació de veïns feia temps que reivindicava una escola, ja que la població escolar pròpia del barri era prou nombrosa i la feia necessària. A partir de l’APA de la guarderia, es va formar una Comissió Gestora de la futura associació de pares de l’escola.
Aquesta comissió juntament amb l’Agrupació de Veïns va començar a fer les gestions per aconseguir l’escola pel barri, i malgrat tots els entrebancs que va trobar, que no varen ser pocs, es va aconseguir que dues aules de la guarderia passessin a dependre del col.legi Sant Ignasi i per tant fossin la llavor palpable de la futura escola. Això passava el curs 1979-80. Varen començar a funcionar dues classes, un P5 amb 42 alumnes i un primer amb 19. Aquestes dues classes estaven a càrrec de dues mestres que ja tenien molt clar que volien treballar per la futura escola. I es va començar a discutir com es voldria l’escola: democràtica, catalana…
Durant el curs 1980-81 funcionen tres aules, i 4 aules durant el curs 1981-82. Per aquest motiu s’han d’utilitzar els baixos del Casal de l’Esperança.
Entretant l’escola va prenent forma dalt del turó. Excursions del veïns, dels nens i nenes… contemplant com es fa realitat el somni que es tenia des de feia tant de temps.
 |
 |
I finalment el setembre de 1982, l’Escola Puigberenguer obre les portes. Comença a funcionar amb 13 mestres i amb aules dobles des de P4 fins a 4rt. d’EGB i una de 5è. i de 6è. L’escola ràpidament creix i això fa que es desdoblin tots els nivells, fins el punt que els alumnes més grans van haver-se de desplaçar als locals de la guarderia i als baixos del Casal de l’Esperança. Aquesta situació anòmala – que va durar dos anys- es va resoldre amb la instal.lació d’unes aules provisionals -dites “caracolas”- dins del pati de l’escola..
Durant els primers anys no falten problemes d’infraestructura: calefacció, menjador…, però amb l’actitud decidida de tot el col.lectiu escolar es van solucionant.
L’any 1991 estrenem el gimnàs. És un pavelló que compartim amb l’ Agrupació de Veïns.
Durant el curs 1992.93 se celebra el desè aniversari de l’escola, que a part dels actes lúdics, serveix com un parèntesi de reflexió sobre quins són els punts bàsics que defineixen l’escola i de com els entenem i els vivim: coeducació, participació, democràcia, catalanitat, pluralisme, educació integral... Per a tots, nens i nenes, mares i pares, mestres, personal relacionat amb l’escola… és un moment important.
El setembre de 1994 l’escola comença a tenir nens-es de 3 anys. Això ens obliga a posar més cargoleres.
El juny de 1997 acomiadem els alumnes de vuitè d’EGB. A partir d’aquest moment, l’escola té alumnes d’Educació Infantil ( 3, 4 i 5 anys) i sis cursos d’Ensenyament Primari.
L’any 1996 és una altra fita important per a la història de l’escola: es comencen les obres del futur parvulari. Duren un any. El dia 18 de desembre de 1997 es fa el trasllat de mobiliari. El dia 21, els pàrvuls de 3 i 4 anys l’inauguren i també diuen adéu a les cargoleres que “volen” empeses per una potent grua cap als camions que ja les esperen. També s’acaben les obres de l’edifici vell: hem enxiquit el taller, el laboratori; s’ha fet una aula de suport, una tutoria… i s’ha instal.lat uns ascensor.
Hem hagut d’esperar l’any 2000 per poder tenir calefacció al gimnàs, una font al pati de pàrvuls, les grades de la pista fetes de nou i la tanca exterior pràcticament acabada.
I l’escola segueix… Amb la il.lusió de que cada any, cada dia, és un repte per aconseguir els nostres objectius.
