En l’última classe de Biologia i Geologia, els alumnes de 4t d’ESO, en grups, hem portat a terme una dinàmica sobre l’ADN. Ha consistit en analitzar l’ espectre, com l’“ombra” de diverses molècules des de dues perspectives diferents. Cada grup ha anat discutint fins arribar a consensuar quina podia ser l’explicació més raonable al que es veia en les imatges, quina forma havia de tenir la molècula.
Obtenint els coneixements sobre la molècula, sabem que està feta de parts i que no va ser vista directament. Només deduida per diverses persones que es dedicaven a la investigació, entre elles Rosalind Franklin, una dona que va ser responsable de la deducció de l’estructura de l’ADN. Gràcies els seus coneixements, sabem a dia d’avui com és el model de l’ADN.
En finalitzar l’activitat el professor ens ha proposat fer una posta en comú per arribar a un acord entre tots sobre la forma de la mol·lècula, però ha posat com a norma que només podien parlar els nois, i les noies no podien aportar. Les noies ens hem sentit frustrades per el motiu de no poder aportar la nostra interpretació o la resolució de l’activitat que hem mencionat anteriorment. Per altra banda, en alguns equips només eren noies, per tant no van poder aportar la seva investigació. En altres eren mixtes però les noies van treballar més que els nois i és injust que no van poder endur-se el seu mèrit.
Això era per comprendre i sentir a Rosalind Franklin i entre moltes científiques, que no van tenir l’oportunitat de comunicar les seves investigacions, ja que els homes de l’equip els treien les seves dades sobre investigacions i les publicaven sense els seus crèdits. Fins i tot, arribaven a rebre un Premi Nobel. Després hem parlat de com podem fer front, homes i dones, a situacions de discriminació com aquestes que encara hi ha.
Sota el nostre punt de vista, l’activitat ha estat interessant, ja que nosaltres com noies ens hem posat en la situació que van viure moltes científiques, que sempre hem pensat però mai viscut, i també els nois han après els privilegis injustos que de vegades tenen.
És un repte que estaria bé que s’apliques en els següents cursos, per què altres alumnes apreciïn la situació que van experimentar i molt de nosaltres seguim visquent a dia d’avui.
Victoria Diaz i Israa Belhadji
