El dia 2 de desembre, els alumnes de 3r d’ESO vam tenir el privilegi de poder veure la fantàstica exposició de “World Press Photo” en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
La World Press Photo és l’exposició de fotoperiodisme més reconeguda a escala mundial, amb fotografies de molta qualitat, que ofereixen diferents perspectives al voltant de l’actualitat global. Va ser un gran dia, vam poder gaudir de les meravelloses fotos i del gran art que tenen tots els fotògrafs i tota la història que hi ha darrere d’una fotografia.
Vam agafar el tren cap a plaça Catalunya. Quan vam arribar a Barcelona, vam anar directes a la plaça del MACBA, o més coneguda com a plaça dels skaters. Vam arribar tots els tercers junts, i vam començar a entrar per grups bombolla. Mentre un grup anava a veure l’exposició, els altres grups ens vam quedar esmorzant a la plaça, jugant, xerrant o veient l’art que té molta gent amb el patinet.
Cada visita per classe es feia curta, ja que amb tot aquell talent i amb aquelles històries darrere d’aquelles fotografies no ens adonàvem del temps.
En general, tots els companys i companyes considerem que l’exposició va ser tot un èxit. Ens va transmetre tantes emocions a la vegada, que es fa difícil explicar què se sent, no hi ha una sola fotografia que et deixi indiferent. Les temàtiques anaven des de conflictes bèl·lics (conflicte israeliano-palestí), fins a canvi climàtic, qüestions de gènere, restriccions de mobilitat i òbviament, el confinament viscut arreu del món arran de la COVID. Algunes fotografies ens van cridar més l’atenció que d’altres, cosa que després vam debatre a classe de tutoria, seleccionant cadascú la notícia que més ens va impactar.
Hi havia imatges que transmetien frustració, impotència, nostàlgia, esgarrifança, tristesa i pena. Ha estat la primera exposició que ens ha fet reflexionar sobre molts temes a la vegada, i això no s’aconsegueix fàcilment. Ens ha fet adonar de les moltes injustícies que passen al món, i prendre consciència i recapacitar fins a quin punt nosaltres en prenem part.
Sens dubte, és una exposició meravellosa i la tornaríem a veure, però dedicant més temps.
Dalila El Ogbani i Achraf Belhadji (3r Lambda)
