Me gustas cuando dices tonterías,
cuando metes la pata, cuando mientes,
cuando te vas de compras con tu madre
y llego tarde al cine por tu culpa.
Me gustas más cuando es mi cumpleaños
y me cubres de besos y de tartas,
o cuando eres feliz y se te nota,
o cuando… Llegeix més»
El Petit Príncep (Antoine de Saint Exupéry): capítol XIII.
En aquest viatge el Petit Príncep es troba un home de negocis molt ocupat comptant estels per posseir-los.
Reflexió:
Comptem ovelles per dormir-nos, i fins i tot hi ha gent que compta per entretenir-se. Creus que aquest és el… Llegeix més»
El Petit Príncep (Antoine de Saint Exupéry): capítol XII.
“- Bec per oblidar que tinc vergonya.
– Vergonya de què?
– No me’n recordo.”
Reflexió:
No us sembla que és una mica incoherent? Les rutines fan que les persones ens fiquem en vicis sense adonar-nos. Per exemple, per què no… Llegeix més»
El Petit Príncep (Antoine de Saint Exupéry): capítol XI.
En aquest planeta, el Petit Príncep es troba un personatge ben curiós, el vanitós Ell creu que tothom l’admira perquè és el millor del món, però resulta que ningú passa pel seu planeta i per tant… Llegeix més»
El Petit Príncep (Antoine de Saint Exupéry): capítol X.
El petit príncep ha marxat del seu petit planeta a una altra regió d’asteroides: al primer, el 325, hi viu un rei.
És un rei molt curiós perquè no li agrada la desobediència i la manera que… Llegeix més»
El Petit Príncep (Antoine de Saint Exupéry): capítols VII – IX.
Al planeta del Petit Príncep hi ha una rosa singular, única al món, que perilla de ser menjada pel remenut xai, doncs sembla ser que les espines de la rosa no són suficients per a… Llegeix més»
El Petit Príncep (Antoine de Saint Exupéry): capítols V – VI.
Cada dia el Petit Príncep ha de treure les herbes del seu planeta perquè alguna d’elles podria ser un baobab, un arbre enorme amb unes grans arrels. I, vés per on, amb només les arrels… Llegeix més»
El Petit Príncep (Antoine de Saint Exupéry): capítols I – IV.
“Vaig ensenyar la meva obra mestra a les persones grans i els vaig preguntar si el dibuix els feia por. Em van respondre : “Per què hauria de fer por un barret?” El meu… Llegeix més»
El conte comença presentant-nos dos vells amics en un entorn quotidià, la casa d’un d’ells. El convidat, el vell Woodifield, és un home bonàs i amb una salut precària, que l’obliga a romandre reclòs a casa seva la major part del temps. L’amfitrió, però, anomenat… Llegeix més»
Una amiga no gaire lectora em va recomanar aquest llibre, la estrategia del parásito, el que em va fer pensar que havia d’estar bé i que seria de lectura fàcil. Es tracta d’una novel·la en castellà on, només llegint la primera frase, “Estoy muerto.”, em va… Llegeix més»
