El Petit Príncep (Antoine de Saint Exupéry): capítols I – IV.
“Vaig ensenyar la meva obra mestra a les persones grans i els vaig preguntar si el dibuix els feia por. Em van respondre : “Per què hauria de fer por un barret?” El meu dibuix no representava un barret. Representava una boa que digeria un elefant. Aleshores vaig dibuixar l’interior de la boa, perquè les persones grans ho poguessin entendre. Sempre necessiten explicacions.”
El text parla de persones grans que no entenen el món dels nens, per aquesta raó ningú entén el seu dibuix que conté elements imaginatius. D’aquesta mateixa manera, el Petit Príncep demana a l’aviador que li dibuixi un xai. El xai no és mai allò que ell vol perquè la vida no és allò que veiem en realitat.
Reflexió:
Sabries dibuixar tu un xai per al Petit Príncep? Anima’t, dibuixa’l, descriu el dibuix i explica per què has dibuixat el que has dibuixat.
Jo no sé si ho faria perquè se’m dóna molt malament dibuixar…
Ferran, no va de saber o de no saber dibuixar. Fixa’t que el millor dibuix que l’aviador fa del xai és el que no es veu cap xai dibuixat… T’has trobat mai que allò que veus tu no ho veu el teu company, o a l’inrevés? De vegades veiem allò que volem veure, i no veiem allò que no volem…
Jo el faria petit.
Entenc que el petit príncep no estigui mai content amb els xais que li estan mostrant, ja que, potser ell no l’imaginava així com, per exemple, quan llegeixes un llibre i al veure la pel·lícula els personatges no són gens semblants al que tu havies imaginat.
Per tant, la idea de ensenyar-li un be en una capsa em sembla molt bona. Jo crec que potser el dibuixaria de manera totalment diferent al que enten la societat com a be.
Jo no dibuixaria un be, dibuixaria una granja de bens, on hi haurien bens de tots tipus. Llavors deixaria que el príncep trobés el be que volia i, si no quedés content, deixaria que decidís com seria el proper be que naixés.
No sé com ho faria, ja que tinc molt poca imaginació, però crec que li dibuixaria una caixa oberta amb el cap del xai sobresortint d’aquesta.
Jo sí que dibuixaria un be. Seria petit i amb aspecte sa. Seguiria les indicacions del petit príncep.
Jo crec que el Petit Príncep es refereix a que hem d’anar més lluny dels convencionalismes i de les coses que tot el món veu, jo crec que sóc una persona que veu sempre els convencionalismes perquè mai he tingut molta imaginació, però cal pensar més enllà de les coses o de les regles establertes. Tot i així, no sempre algú pot pensar més enllà del que pensa la majoria de gent. De vegades, tampoc es té temps de pensar més en enllà de les coses i és fàcil equivocar-se.
No sé com ho faria, ja que tinc molt poca imaginació, però crec que li faria una caixa oberta amb el cap del xai sobresortint d’aquesta, perquè no es podria quedar-se, ja que no seria ni prim ni gras.
Aquest llibre s’ha de veure des d’un altre punt de vista, que l’autor interpreta perfectament. Ell juga amb la imaginació i la realitat o no de les coses, perquè l’ésser humà percep una part de les coses concretes, mentre que al fons existeix una altra realitat.
Crec que aquesta part del conte ens envia un missatge indirectament. El missatge que he captat és que cada vegada que anem creixent deixem la nostra innocencia i deixem d’utilitzar la nostra imaginació. Ens costa més creure i veure coses fins que no ho veiem amb proves o amb fets, personalment. És com el nen que creu que sota el seu llit hi ha un monstre. Per a un adult es aixó impossible, sempre han de mirar-ho tot pel costat realista; com ells diuen “Si no lo veo, no lo creo”.
Comparteixo la teva reflexió. La nostra innocencia va disminuint amb el pas del temps, de manera que finalment necessitem una resposta per a totes les accions que succeïxen com, per exemple, el cas del monstre sota el llit.
No sé com ho faria, ja que tinc molt poca imaginació, però crec que li faria una caixa oberta amb el cap del bé sobresortint d’aquesta, perquè no podria quedar-se ja que no es veu si és gras o prim.
No dibuixaria gaire bé el xai, però té molt sentit el llibre, perquè aquest relat et fa mirar a l’interior, et fa pensar, sembla que parla de coses de nens petits, però parla de coses molt importants a la vida.
Digues-me’n dues…
Crec que la idea d’haver dibuixat una capsa i poder donar pas a l’imaginació del petit príncep i del lector és molt bona. Suposo que si jo hagués de dibuixar aquest be, tampoc ho aconseguiria fer mai bé.
Si el petit príncep ja s’ha fet una idea estimada de la sil·lueta i aspecte del be, és impossible crear un be tal com ell vol. És com quan ens llegim un llibre seguidament veiem la pel·lícula. A les nostres ments hem creat uns personatges que molt probablement no seran similars als actors i actrius que representen la pel·lícula.
L’autor vol expressar que no tot es pot veure amb els ulls i no tots veiem el mateix.
Jo no hagués pogut fer un xai ja que no tinc imaginació.
Jo crec que sí que dibuixaria un xai, hi faria una mica com hi descriu el petit príncep, al principi quan llegeixes el llibre dius això és de nens petits però després dona lliçions a la teva vida, que et fan rumiar
El que hagués fet seria dibuixar un xai embarassat i li diria que el teu xai està dintre la mare
El que el llibre ens vol dir és que mirem les coses desde un altre punt de vista, que pensem més enllà de el que ens vol dir. Si llegim tal el que posa són coses molt estúpides però si posem part de la nostra imaginació aprendrem lecciones de la vida molt importans
No els hi agrada el dibuix perquè les persones mai estàn d’acord amb el que tenen i quan fas una cosa diuen una altre, quan fas l’altre diuen una diferent… jo dibuixaría un núvol amb cap i potes
Jo dibuixaria una muntanya i explicaria al petit príncep que els béns són a un prat que hi ha rere la muntanya, on només hi ha béns sans i forts.
Realment el llibre és entretingut però només això sí te’l mires amb convencionalismes, has de saber mirar mes enllà i deixar lliure la imaginació per entendre que no tot el que pensem es el que hi ha, sinó que pot haver més coses millors i pitjors.
Aquest fragment del conte vol dir que de petit acostumes a tenir més imaginació que de gran ja que quan som grans acostumem a ser més madurs en aquests aspectes. Jo no dibuixaria aquest xai ja que no tinc massa imaginació.
Jo crec que aquest dibuix és una mica d’interpretar, perquè l’últim dibuix de l’aviador, que és el que més li agrada al petit príncep, és perquè ell l’imagina lliurament, sense condicionants. Així pot dir si és blanc o negre, si té molts rínxols o estan esquilades. LLibertat a la imaginació. Vol dir que no solament hem de quedar-nos amb l’exterior, la superficialitat de les coses, sinó que també hem de veure l’interior o imaginar-nos-el.
No jo, no sabria dibuixar un xai, i preferiria imprimir-lo.
Jo el que faria és dibuixar un xai mascle i un xai femella, i a partir d’aquí, que tinguessin una família i qu el petit príncep triés el xai que més li agradi a partir dels fills que tindrien tots els xais.
No sabria què dibuixar, però crec que dibuixaria una caixa oberta amb el cap del xai sobresortint, per que el petit príncep no es queixés de si és prim o gras.
Jo crec que sí que dibuixaria un be, i ho faria una mica com el descriu el petit príncep.
Probablement no sabria dibuixar un xai amb totes les característiques que el nen demana. Així que jo dibuixaria un xai vell però embarassat, així li podria dir que s’imagines ell com vol que neixi el nou xai.
Jo el que hagués fet és dibuixar un camp amb un xai invisible, que cadascú s’imaginés el xai que volgués, gran, petit, malalt… així les persones amb imaginació veurien un xai, però en canvi les persones que no en tenen només veurien el dibuix d’un camp solitari.
Problablement jo no sabria dibuixar un xai amb les característiques que el nen demana. Així que li dibuixaria un xai vell, però embarassat. Llavors, amb aquell dibuix es podrà imaginar com neixerà el nou xai.
Penso que donar pas a la imaginació i a la creativitat és important a l’hora de fer un dibuix. No tothom veiem el mateix ni interpretem el mateix. Cadascú té la seva imaginació. Si em demanen de fer un xai faria la silueta d’un xai. Que cadascú interpreti el que vulgui. Així el faria.
Jo suposo que deixaria que el príncep em descrivís com vol que sigui el xai que demana, per no haver d’estar tota l’estona dibuixant xai rere xai.
Dibuixaria una silueta d’un xai per que el petit princep l’acabes de dibuixar al seu gust.
En el moment que em demana de dibuixar el xai, a la meva imaginació, de principi, hauria estat fer un xai normal, com em sortís, però, en el moment que el “Petit Príncep” comença a donar les seves indicacions de com el vol, jo acabaria dient-li primerament que em digués on vol ficar-lo i, seguidament, hauria fet un xai més petit. Si no li semblés bé, dibuixaria un xai en un camp perquè el “Petit príncep” pensés que el xai estarà bé.
Encara així, jo crec que no hagués estat capaç de dibuixar una capsa, referint-me al que ell es va referir, ni tindria tanta imaginació per pensar tot el que el “Petit príncep” ha estat capaç de pensar.
El dibuixa així perquè les persones mai es conformen amb el que tenen. Sempre volen alguna cosa més i per aixó crec que aquest capítol parla sobre això.
Dibuixaria la silueta d’un xai perquè el petit príncep l’acabés al seu gust.
Jo, intentaría dibuixar un xai al gust del príncep i igual després de veure el que hem demanava també hagués dibuixat una caixa O alguna cosa així perquè deixés volar la seva imaginació. En la meva opinió hauríem de deixar volar la imaginació sempre, a mesura que creixem deixem d’imaginar, de somiar i es una de les coses més boniques i que hauríem de conservar. També fa reflexionar en què no sempre has de fer el que et diguin literalment, també pots sorprendre i fer millor les coses del que ells esperen.
Jo faria primer un xai, ni molt vell ni molt jove, i si no li agrada, doncs li diria que m’expliqués millor el xai que vol, i ho faria com ell diu. Aquest llibre, quan el comences a llegir, sembla que sigui un llibre per a nens petits, però quan vas llegint més et dones compte que no és només per a nens petits.
Suposo que jo deixaria al príncep que em descrivís com voldria el xai per no haver d’anar fent xai rere xai perquè no li agradi cap dels anteriors.
Crec que no sabria com dibuixar-lo perquè sem dona molt malament dibuixar, i en part provaria però sé que hem diria que no…. Id sé que en aquell moment passaria del nen perquè hem cansaria. Però si hagués de dbuixar-lo doncs dibuixaria el típic be, amb una cara adorable, amb la seva llana….No ho se. Jo hagues fet el mateix dibuix del capítol.
Jo dibuixaria un planeta i li diria que el seu xai està en algun lloc d’aquell planeta.
Li preguntaria al Petit Príncep com li agradaria que fos el seu xai, llavors el dibuixaria seguint les seves indicacions, així seria del seu gust.
Yo no dibuixaria perquè no en se.
Jo faria el mateix que apareix al capítol: li preguntaria com li agraden els xais i com vol que el dibuixi.
Jo li preguntaría com li agraden els bens i l’hi dibuixaria con m’ha dit que l’hi agraden
Jo l’hi diría com l’hi agrada els bens.
Jo no en dibuixaria perquè no en se
Jo no en dibuixaria perquè no en sé.
Jo començaria dibuixant la silueta del xai de peu, ja que és la imatge més habitual de veure, la primera que normalment ens ve al cap, i després li preguntaria al Petit Príncep si li agrada d’aquesta manera, ja que potser ell s’ho imagina d’una altra manera perquè ell té molta imaginació.
El petit príncep demana un dibuix amb molta imaginació y yo no sería capaz de dibuixar-li res, perque no tinc tanta imaginació.
Cadascú es pot imaginar un xai com vulgui, lliure i feliç.
Jo faria una granja de xais.
Jo li dibuixaria com el Petit Príncep hem digues
Si, o dibuixaria tal i com ell em demanes.
Jo sí que dibuixaria un be, s’em donaria força malament, però ho faria.
Yo dibuixaria un xai segint les indicacions del Petit Príncep.
Jo crec que cadascú dibuixar el xai com volguí
Jo dibuixaría un xai petit tal i com explica el Petit Príncep que li agradaria que fos.
Dibuixaria diferents tipus de xais i així pot escollir el que més li agradi.
Jo no sabria dibuixar un xai com demana el petit príncep, li dibuixaria un xai embarassat i aixi el nou xai que nasqués que decidís ell com vol que sigui.
Jo el que dibuixaria seria només l’ull del xai de color marró i deixaria que el petit príncep s’imagines la resta.
Jo si que sabria dibuixar un xai pel petit príncep però no exactament com el de la història. Seria com un xai molt petit amb un penjoll magic que lo donesi molt vida eterna.
Jo dibuixaria un xai petit i que es fes gran amb ell i el domastiques com a la guineu.
Aquest capítol el veig molt estrany, perquè en mig del desert un nen petit sense aigua, sense menjar,… I també veig estrany que el petit príncep, sense tenir res, vulgui un xai. És molt sorprenent.
Jo dibuixaria un xai petit i li diria que aquell xai quan es fes gran s’aniria convertint en el xai que ell volia.
Yo no sabría dibuixar-lo,però no he intentat i seria petitó i rodó amb molta llana .
Jo dibuixaria un xai petit sense cara ni res, és a dir, només la silueta. I després li preguntaria que com li agradaria que fos el seu interior, i dibuixar-lo com ell hem digués, ja que té molta imaginació.
Jo sí que li dibuixaria un xai però no com a la història. El faria perquè no estigués sol.
M’agrada perquè el aviador no és rendeix tot i tenir un gran crític perquè el petit príncep veu en el dibuix si el xai està malalt o sa i en el dibuix de la capsa veu un xai a dins. És molt curiós, jo no hagués pensat en guardar el xai en una capsa, sinó que cada cop l’intentaria fer més petit i així li cabria al seu planeta.
El que més m’agrada és la cançó del xai, és super dolçeta i maca.
Jo li dibuixaria i li diría que es un misteri saber si creixera o no
Jo dibuixaria un xai d’aspecte fort amb ulls grans y desafiants, però a l’hora de la veritat li preguntaria com s’hi imagina ell al xa, llavors d’el dibuixaria com ell vulgues.
Jo el dibuixaria petit i s’aniria fen gran com ell vol
Jo crec que seria capaç de dibuixar un bonic xai. No el dibuixaré, però jo el dibuixaria amb molta llana blanca, amb un somriure i amb les potes i la cara negra. El dibuixaria per què el petit príncep me l’hauria demanat.
jo dibuixaria el que el petit princep em digues
Jo suposo que el sabria dibuixar, i el faria normal i corrent, o no, qui sap?
Jo primer hauria d’apendre a dibuixar…
Jo si que el dibuixaria, seria petit, inofensiu i sa.
Jo dibuixaria un xai de la manera que a mi m’agradés, sense seguir les indicacions del Petit Príncep.
No ens dóna bé dibuixar un xai.
No el dibuixaria perquè no sé com el vol.
No, no ho crec, perquè a mi no se’m dona bé dibuixar.
YJo crec que l’important no es el dibuix,es el significat
Jo crec que simplement dibuixaria un xai i ja
Jo crec que simplement dibuixaria un xai i ja està
Jo li preguntaria com vol que sigui el xai i apartir de les seves instruccions faria el dibux amb les qualitats o caracteristiques que ell em demanes.
A mi no s’hem hauria ocorregut mai això de dibuixar-li al caixa, ha estat molt ingenios.
A mi no se m’hauria ocorregut això de dibuixar una caixa, jo li dibuixaria un xai amb moltes habilitats.
Yo he dibuixat un xai molt petit amb banyes i ulls molt grans, és una cria encara li queda tots la vida per endavant y coses per descobrir com el petit príncep
Jo li dibuijaria un xai d’apariencia adolescent, no se si ho faria be peró ho intentaria, amb banyes mitjanes, ni molt grans ni molt petites, i un camp gran per que ell semblés petit.