El Petit Príncep (Antoine de Saint Exupéry): capítol X.
El petit príncep ha marxat del seu petit planeta a una altra regió d’asteroides: al primer, el 325, hi viu un rei.
És un rei molt curiós perquè no li agrada la desobediència i la manera que no el desobeeixin és la de donar ordres constantment. Aquestes ordres han de ser clares perquè ell no vol tenir la culpa que no s’executin. Aleshores el petit príncep li demana una posta de sol i el rei respon amb molt d’enginy que la tindrà quan la seva ciència de governar li permeti… Ell s’avorreix i decideix seguir amb el seu viatge, sense fer cas al rei que l’intenta convèncer donant-li càrrecs importants.
Reflexió:
Obeeixes sempre allò que t’ordenen o et prohibeixen? Quina és la teva ciència per governar?
Et jutges a tu mateix? T’has plantejat fer-ho? Què hauries fet tu davant les ordres del rei?
Normalment si pero hi han coses que no, la meva ciència es donar explicacions sempre bones, a vegades si que em jutgo pero normalment per coses que son molt rares, si, ho he fet, jo crec que les ordres del reí son bastant incertes, no ho hagues cregut molt.
Normalment sí, de vegades no. La meva ciència és donar explicacions amb coses bones. Sí que em jutgo, sí, jo no m’ho hagués cregut molt.
La majoria de reis és igual que els banquers i els venedors d’agències d’assegurances o d’altres: són uns impostors mentiders que diuen més mentides que un lladre!
No sempre faig cas d’allò que em diuen de fer perquè hi ha coses que no m’agraden del tot. No sé quina és la meva ciència?. De vegades sí, perquè si faig alguna cosa malament, no tinc la consciència tranquil·la. No sé si ho hagués fet; hauria pegat al rei.
Jo faig cas de les coses que m’ordenen si em sembla una bona idea o si és just el que em demanen, però si no comparteixo la idea, no faré cas. Crec que el meu jutge per governar és bó. A més a més, de gran faré política.
Normalment si que obeeixo les ordres, però depèn de la persona que me les realitzi. Si que em jutjo a mi mateixa.
Normalment sí que obeeixo el que em diuen, a menys que sigui perjudicial per a mi, i sí que em jutjo a mi mateix. La meva ciència per governar és que cadascú tingui drets i llibertats.
No sempre faig cas del que em diuen perquè si no estic d’acord amb el que em diuen no tinc per què fer-ho. Potser de vegades em jutgo, però el que no consentiria és que em jutgessin unes persones que no em coneixen.
Obeeixo segons els meus propis criteris perquè ja he de saber quines són les meves obligacions. I responent la segona pregunta és clar que a vagades em jutjo a mi mateix, perquè penso, que és una activitat molt positiva ja que t’ajuda a solucionarse a tu mentalment i ser millor persona.
Si algú em fa obeeir les seves ordres, avanç de fer-ho pensaría el perque haig de fer això o el perque no. Crec que avanç d’actuar hem de pensar, o tenim moltes més posibilitats d’arrepentir-nos.
De vegades… Crec que obeeixo més les ordres que em manen figures autoritàries, com per exemple els meus pares i professors. Obeeixo les ordres que em semblen correctes i raonables des del meu criteri personal. Si l’ordre no em sembla lògica, la qüestiono. Des de sempre em jutjo més jo mateixa que els altres a mi. Em jutjo a l’hora de recordar algun esdeveniment on he comés alguna acció incorrecta, a l’hora d’exigir-me personalment, com a les notes, per exemple. Sóc més dura amb mi mateixa que els altres amb mi. No acceptaríem l’ordre del rei perquè segons el meu criteri no té lògica.
Si em diuen de fer alguna cosa, jo la faig. Algunes vegades no ho faig a la primera vegada que m’ho diuen, però ho acabo fent.
Obeeixo segons els meus propis criteris perquè jo ja he de saber quines accions són positives o no. I responent la segona pregunta, és clar que és bo jutjar-se a sí mateix per tal de millorar com a persona mentalment i psicològicament!
No obeeixo les normes que tinc ni tampoc faig cas a les prohibicions. Penso que la vida l’he de viure al limit i no pensar en les consequencies. No em jutjo a mi mateix perquè un mateix ha d’aprender dels seus errors. Això sí, hauré d’assumir les conseqüències…
Jo depenent la persona i com m’ho digui oveeixo o no, sempre i quant em sembli bé.
Jo depenent de qui, i depèn de com m’ho digui, obeixo o no, i sempre que em sembli bé.
Si em donen una ordre obeeixo en funció de qui és la persona que em dona l’ordre. Jo és clar que em jutjo a mi mateix per fer-me una millor persona i saber portar la meva vida correctament.
Normalment, si és una cosa raonable, obeeixo, però quan són barbaritats no faig cas. Com que no governo, no sé quina ciència tinc, però suposo que coses raonables i no disparatades. Jo em jutjo per veure si faig bé les coses. No m’agrada fer coses dolentes i el rei no té cap sentit el que diu perquè ell mateix es menteix. Es creu que dóna ordres però són ordres dictades pel súbdit.
Normalment sí que faig el que m’ordenen sempre i quan jo estigui d’acord. Jo crec que sí que em jutjo a mi mateixa algunes vegades, però no molt sovint.
Jo faig cas de les coses que m’ordenen si em sembla just. De vegades em jutjo pero lo que no permeti es que em jutjin persones que no em coneixen. La meva ciència per governar es que tothom tingui els seus drets i llibertat.
solament obeeixeria si tens l’altra persona algun argument, perquè totes les persones tenim el dret a fer el que vulguem sense que ningú ens critiques, la meva ciència per governar seria que hi haguessin algunes regles, però que no hagis de decidir solament una persona les coses importants. Aquesta pregunta de si et jutges a tu mateix és una mica retòrica perquè tu sí que et pots jutjar però mai ens jutjarem bé perquè sempre pensaràs que ets millor que altres persones, per això jutjar-te a tu mateix és una mica complicat es pot intentar pero seria molt complicat. Jo personalment no faria cas a les ordres del rei perquè no té ni caps ni peus com vol que el petit príncep governi en un lloc on no hi ha cap persona o criatura no té sentit a més es nota que està desesperat perquè el petit príncep es quedi amb ell perquè es nota que se sent sol en aquell minúscul planeta on solament està ell i una rata.
Obeeixo en funció de la persona. Jo governaria amb la norma que hi hagués igualtat. Sí que em jutgo a mi mateixa, sí que m’ho he plantejat de fer-ho jo davant de les ordres del rei. Les obeiria, però depèn l’ordre que donés.
Depèn… Si m’ordenen una cosa que no és bona o que no hauria de fer no faré cas, però si és una obligació i considero que ho he de fer, llavors ho faré.
Crec que la meva llei per governar seria justa, és a dir, si he d’ajudar en un problema li donaré la raó a qui la tingui. Seria justa, tothom tindria el que realment es mereix.
Em jutjo a mi mateixa si considero que he fet una cosa que no està bé, perquè si no ho faig penso que em sentiria malament.
Jo no hauria fet cas a les ordres d’aquest rei, perquè encara que ell ho pensi no pot controlar a la gent com ell vulgui. A més a més, ningú ha decidit fer rei a aquest home.
De vegades si hem bé de gust ho faig segur. Però si no hem bé de gust…. Em paro a pensar si hem beneficia a mi O no hem beneficia…..Si hem benefucia, clar que ho faig, però si no hem bé de gust dic que ho faig després. Això fora de casa.
A la família ho faig sobintmen.
la meva manera de governar seria molt senzilla repartir la igualtat a tothom. Perque tothom sigui igual i no hi hagin persones més
Poderoses que altres.
Jo hem jutjo sobintment. Si faig algo bé hem dic molt bé!! Ho as aconseguit!! I si ho he fet malament hem dic: no pot ser has de millorar… Hem jutjo però positivament sense capficarme molt.
Jo hagués fet cas al rei. Perquè encara que no sàpiga qui es, i hem digui que es rei, l’ obeixo però si n’exigeix molt no ho faria… I marxaria.
Jo de vegades que en diuen que faigi alguna cosa en costa fer-la pera la acabo fent.
Normalment sí que obeeixo el que em diuen, a menys que sigui perjudicial per a mi, i sí que em jutjo a mi mateix. La meva ciència per governar és que cadascú tingui drets i llibertats.
De vegades… Crec que obeeixo més les ordres que em manen figures autoritàries, com per exemple els meus pares i professors. Obeeixo les ordres que em semblen correctes i raonables des del meu criteri personal. Si l’ordre no em sembla lògica, la qüestiono. Des de sempre em jutjo més jo mateixa que els altres a mi. Em jutjo a l’hora de recordar algun esdeveniment on he comés alguna acció incorrecta, a l’hora d’exigir-me personalment, com a les notes, per exemple. Sóc més dura amb mi mateixa que els altres amb mi. No acceptaríem l’ordre del rei perquè segons el meu criteri no té lògica.
Normalment obeeixo i faig el que em demanen, però això no significa que no em pregunti perque n’ho diuen o si les raons que em donen crec que són bones. Sóc una persona que si que penso si he fet una cosa bé o malament, i crec que una manera de governar seria respectar a tothom i no fer el que no t’agradaria que et fessin.
Depèn… jo obeeixo en funció de la persona que hem doni ordres i tambè depèn quina orde, si la ordre em pot perjudiciar o pot perjudiciar a algu no la faria però si es una orde justa i bona lo obeeiria. Jo si governes governaria amb igualtat i justícia. Jo hem jutjo sobintment, casi sempre hem jutjo perque he fet alguna cosa malamanet i es com si m’enfades amb mi mateix. Depèn lordre que hem dones el rei la faria o no, si hem perjudicies no la obeiria, però segurament hauria obeit les seves ordres.
A vegades si, a casa donc constantment, però fora de casa si no em ve de gust donc no ho faig però si és obligatori si que ho faig.
La meva manera de governar seria parant tots els problemas pero si algú es d’un altre país o algo per l’estil.
Jo crec que tothom es jutja per si fas algú malament O si fas algo bé.
Li hages fet cas al rei perque es el rei y és qui mana.
Depèn de la persona que m’ho digui. La meva ciència per governar és donar llibertat. Normalment no em jutjo. Jo sí li faria cas, però si no m’agrada el que em demana, li dic que no.
Dependria de la persona que m’ho digui. La meva ciència per governar es donar llibertat. Normalment no em jutjo. Jo si li faria cas, però si no m’ agrada el que em demana, li dic que no.
Obeeixo les coses que hem diuen. La meva ciència per governar és dir varies vegades el mateix.
Sí que em jutjo a mi mateix de vegades perquè he fet alguna cosa malament i no m’ha agradat. Si les ordres del Rei no m’agraden decideixo marxar.
Sempre obedeixo lo que hem diuen.
La meva ciència per governar es repetir la mateixa cosa varias vegades.
Si que hem jutju ha mi mateix quan faig algo malament hem dic que perquè ho he fet.
Si que faria cas al rei però si lo que diu no m’agrada m’en vaig de la ciutat sino tinc la obligació de cadarma
Dependria de la persona que m’ho digui. La meva ciència per governar es donar llibertat.
Jo si li faria cas, però si no m’ agrada el que em demana li dic que no
Crec que sóc independent i tinc que tenir responsabilitats als meus actes
Normalment ho faig tot el que em diuen , menys si aig mal algú o a mi . Llibertat i drets per tots.
Dins de casa no sempre obeeixo, pero a fora de casa obeeixo més. Es creu que dóna ordres però són ordres dictades pel súbdit.
Normalment sí. La meva ciència per governar és que tothom tingui els seus drets. De vegades em jutjo quan faig alguna cosa malament. Sí, jo li faria cas perquè si sé que és el rei, el faria cas perquè potser altrament tendria algun càstig.
Normalment si. La meva ciència per governar és que tothom tingui els seus drets. A vegades em jutjo quan faig alguna cosa malament. Si. Jo el faria cas perquè si se que es el rei, el faria cas perquè alomijor em posaria un càstig.
Considero que hem d’obeir les ordres que considerem adequades als nostres ideals. Abans de fer qualsevol cosa que algú m’estigui demanant, he de pensar en les conseqüencies i els resultats que puc obtenir.
A mi Quan hem donen un ordre faig cas segons la persona funció que em dona l’ordre.
Jo casi sempre hem jutjo per ser millor persona i que pugui resoldre els meus problemes sobre mi mateix
A vegades si obeeixo a les ordres que m’ordenen i a vegades no, tot dependrà si considero que el que m’han demanat es correcte o no. Encara que a vegades, encara que siguin correctes no obeeixo.
No tinc cap ciència per governar, però suposo que buscaria la manera de estar el millor possible tots.
Normalment si que em jutjo a mi mateix, crec que és una bona forma de millorar personalment.
No hagués obeït i hagués intentat fer entendre al rei que la seva forma de governar no és molt correcte des del meu punt de vista, perquè mai has de jutjar la forma de fer dels altres.
A vegades si, a casa donç constantment, però fora de casa si no em ve de gust donç no ho faig però si és obligatori si que ho faig. La meva ciència per governar és donar llibertat. Sempre em jutjo. Jo sí li faria cas, però si no m’agrada el que em demana, li dic que no.
No totes les vegades obeeixo les ordres que m’ordenen, si considero que el que em diuen és correcte obeeixo si no, no ho faig.
No tinc cap ciència per governar.
Si que em jutjo a mi mateix, sobretot a l’hora d’exigir-me personalment com per exemple a l’hora de millorar sempre els meus resultats acadèmics.
No hagués fet cas al rei ja que per mi la seva forma de governar no és molt correcte.
No totes les vegades que em manen ordres les obeeixo. No tinc cap ciència per governar.
El rei, jo crec que si aquest personatge existís, no tindria cap futur. Estaria sense treball perquè és un egoista.
No, sincerament poques vegades, crec que no és bo executar totes les ordres, i també depèn de qui te la doni. No tinc una ciència exacta per a governar, bàsicament ho intento fer el millor que puc. Si moltes vegades, crec que és una cosa que has de saber fer per poder millorar com a persona. Jo no li hauria fet cap mena de cas al rei, en part perquè no el conec gaire, i tampoc em transmet suficient confiança per a fer-li cas.
Hi ha a vegades que si i altres que no, depèn de que si hem sembla bé.
La meva ciència per governar seria comentar tot amb els meus ciutadans.
Si que hem jutjo a mi mateixa perquè així hem dono compte dels meus errors i poder-los corregir.
No faria cas al Rei perquè governa de manera molt exigent.
Obeeixo les ordres que considero que són bones per a mi. La meva manera de governar seria igual entre tots, ningú tindria més privilegis que un altre. Si que em jutjo, si no ho fes no podria corregir els meus errors. No hagués obeït al rei.
Yo no lo faig gaire cas de el que em diuen, Iper això sempre hem venen les conseqüències després, si féssim més cas la meva vida seria millor
No, sincerament poques vegades, crec que no és bo executar totes les ordres, i també depèn de qui te la doni. No tinc una ciència exacta per a governar, bàsicament ho intento fer el millor que puc. Si moltes vegades, crec que és una cosa que has de saber fer per poder millorar com a persona. Jo no li hauria fet cap mena de cas al rei, en part perquè no el conec gaire, i, a mes tampoc em transmet suficient confiança per a fer-li cas.
De vegades obeeixo el que m’ordenen, depèn del que sigui però, sincerament, poques vegades. No tinc una ciència exacta, però intento fer el millor que puc. Sí que em jutjo a mi mateixa, i corregeixo els errors que faig. Jo no faria cas al rei, perquè no em transmet confiança.
Jo obeeixo depèn que coses i depèn quines persones, si no estic d’ acord amb la decisió o la obligació parlo i discuteixo fins que pugi fer el que a mi realment m’agrada, però sinó hi ha cap remei obeeixo i m’aguanto. La meva ciència per governar seria el millor que pugui fer-hi i la gent estigués d’acord amb mi i ho acceptin. Jo quan sé que he fet alguna cosa malament si que em jutjo, però si jo crec que la he fet bé no. Jo hauria parlat per fer les coses una mica millor.
Jo, depenent de qui i de com m’ho digui, obeeixo o no.
Normalment si que obeeixo les ordres, però depèn de la persona que me les realitzi. Si que em jutjo a mi mateixa.
No sempre obeeixo el que em diuen, primer reflexiono si el que em diuen es correcte o just per als dos, i si em beneficia i és just ho faig. Jo hauria obeït al rei per compassió i per fer-lo feliç, però després m’en hauria anat.
Depèn, Si mo ordenan els meus pares escla que faré cas, si em prohibeixen algo els meus pares, també fare cas. Pero si mo oreda algun amic, no crec que faixi tant de cas.
La meva llei per governar seria molt justa, si hi agues algun problema aria tot el posible per resoldrel, li donaré la raó a qui la tingui.
Em jutjo a mi mateixa si considero que he fet una cosa malament, e suspes un examen…
Jo no hauria fet cas a les ordres d’aquest rei, perquè ell no pot controlar a la gent com vulgui.
Bueno si obeeixo però depèn si l’ordre no té lògica obdiament no ho faig però sí crec que em beneficia si ho faig,i crec que la actitud del rei per una part és bona i per l’altre dolenta,perquè està bé fe cas però tampoc tan exigent.
Sí, acostumo a obeir tot el que em diuen però si no hi estic d’acord, doncs li dic a qui m’ho hagi “ordenat” i intento no fer-ho o canviar-ho. La meva ciència……no ho sé doncs… intentant que tots estiguem d’acord.
Normalment no obeeixo més que res perquè el que tinc que fer no em ve de gust O alguna cosa ,encara que depèn de qui m’obeeixi O tinc que fer per nasos, crec que no tinc ninguna Ciencia per governar, esclar que hem jutjo, quan he fet alguna cosa malament O quan crec que tindria que aver fet una cosa i no hem vaig atrevir.
Jo obeeixo depèn quines coses i depèn a quines persones, però sinó estic d’acord ho parlo. La meva ciència per governar seria el que a mi m’agrades i l’altra gent estigués d’acord. Jo em jutjo quan he fet alguna cosa malament O depèn de quines altres coses, també em jutjo. Hauria parlat amb el rei per fer les coses millor.
Casi sempre, però si hi ha algo que vull fer i no em deixen intento fer-ho, però majoritàriament faig cas. No tinc cap ciència per governar. A veure, jo em jutgo a mi mateix el necessari. Només em jutgo a mi mateix quan faig alguna cosa que sé que podria haver fet millor. Jo hauria acabat d’escoltar al rei directament i després hauria decidit el que fer.
Normalment si que obeeixo les ordres, però depèn si hi estic d’acord acord o no, si m’jutjo, crec que és algo normal al ésser humà, la meva forma de governar seria la millor, d’una manera o una altre tots estarien bé i contents. Si no hi estic d’acord amb el rei, tot és pot parlar.
Obeeixo les ordres que em fan el bé per mi, amics o familiars, altrament no. Jo governaria explicant les raons, donant explicacions, i escoltaria les opinions de la gent. De vegades sí que em jutgo, jo li hauria dit al rei la meva opinió i intentaria arribar a un acord, però si no em volgués escoltar em manifestaria.
Normalmente si que obeixo . pero respecto allo que hem proibeixen. Si tot es por parlar
Jo obeeixo de vegades, no sempre, i depèn de la persona. Em jutjo de vegades, no sempre.
Normalment si, però si no ho veig correcte no, no sé però així no,NO, NO, no li habria vet cas però tindria que parlar-lo
Jo faig cas de les coses que m’ordenen si em sembla una bona idea o si és just el que em demanen, a vegades si que em jutgo pero normalment per coses que son molt rares, si, ho he fet, jo crec que les ordres del reí son bastant incertes, no ho hagues cregut molt.
Jo normalment sí que faig cas de les coses que em diuen sempre que sigui una bona idea o tingui sentit. De vegades sí que me la jugo, depèn del motiu. Penso que si no estic d’acord amb les ordres del rei parlaria amb ell per arribar a un acord.
Jo només obeeixo les normes que em semblen justes i racionals, dictar algú coses que el perjudiquen o que no és capaç de fer no em sembla bé.
A vegades em jutgo a mi mateix, però jutgo la meva manera de comportar-me i no com és la meva personalitat. No crec que el rei és una persona molt racional, però que necessita aprendre més del seu voltant per poder governar i per tant hi hauria ordres que no les hauria complert.
Crec que jo obeeixo ordres quan crec que aquesta ordre és coherent i no una bajanada, tot i així, no m’agrada gens obeir ordres i prefereixo anar pel meu compte.
Si, crec que em jutjo més jo a mi mateixa que els altres.
Jo depenent de qui, i depèn de com m’ho digui.
Majoritariament si que faig cas, pero d’ altres vegades no.
Si, yo hem jutgo a mi mateiz més de que ho tendria que fer, pero bueno, sempre intento millorar.
Jo obeeixo les coses que no són una tonteria. Jo hi a avegades que em jutjo quan faig alguna cosa malament, o que no volia fer. Davant de les ordres del rei el hagues ignorat.
Jo, depenent de qui i de com m’ho digui, obeeixo o no.
No totes les vegades obeeixo les ordres que m’ordenen, si considero que el que em diuen és correcte obeeixo si no, no ho faig.
Cuasi sempre faig cas d’allò que em diuen. Jo seria molt dictadora, però a la vegada seria flexible. Es a dir que no sempre seria tant dura. Jo si que em jutjo a mi mateixa, no només sóc dura amb els altres si no amb mi també. Sóc conscient amb al que faig, a begudes està bé i d’altres no.
No, no sempre has d’ obeeir abans has de pensar que millor, jo obeeixo ordres quan crec que aquesta ordre és coherent i no una bajanada, tot i així, no m’agrada gens obeir ordres i prefereixo anar pel meu compte.
Jo crec que s ha d’obeeir a vegades i depèn qui. Que estiguin d’ acord amb mi.
Yo m’aniria a un altre planeta per veure una posta de sol.
Obeeixo si crec que la persona que m’ho ha manat té una bona raó. A la segona pregunta, no molt. Crec que quasi mai m’he jutgat.
Jo no sempre obeeixo les ordres que em donen i crec que ningu ho hauria de fer en algunes situacions.
De tant en tant em jutjo a mi mateix i crec que es una cosa bona ja que hi ha molta jent que jutja a altres per comportaments o accions i potser s’aurien de jutjar primer a ells mateixos
No m’agrada seguir les normes d’altres persones de les que jo no crec que tinguin suficient criteri com per donar-les. Jo em jutjo a mi mateix, sí, de vegades massa.