Hola! Sóc el Joel, de 1rA, i vull compartir amb vosaltres la meva dedicació, a les hores d’esbarjo, tres o quatre dies a la setmana: tinc cura d’un bastó. Dit així sembla broma, però no ho és. Es tracta en realitat d’un insecte bastó, d’un ben bonic i alhora estrany insecte d’aspecte extraterrestre amb cos i potes molt llargs i prims que es confonen amb les branques dels arbustos dels quals s’alimenta i a sobre dels quals viu.
L’insecte bastó el vàrem trobar al Montseny durant la primera estada del treball de síntesi a Can Massaguer, a l’octubre. Era ja de mida força gran i de color verd. El professor de Biologia i Geologia el va portar cap a l’institut i li va proporcionar un terrari per poder-lo cuidar. Des d’aleshores he tingut cura de l’insecte, i fins i tot me’l vaig emportar a casa durant el Nadal.
Cada tres o quatre dies m’encarrego de posar-li menjar que recullo jo mateix dels marges a prop de casa: tallo unes branquetes tendres d’esbarzer amb molt de compte de no punxar-me i les conservo amb una mica d’aigua dins d’una bossa de plàstic fins l’hora d’anar cap a l’institut. Al laboratori substitueixo les branquetes ja seques per les noves i fresques, que disposo en un petit recipient amb aigua com si fos un ram de roses. L’insecte bastó es deixa agafar sense por, i mentre faig el canvi d’esbarzer el deixo sobre la taula o bé permeto que pugi pel meu braç. No em fa cap por (no és gens perillós) i a més no fa gens de fàstic (és fins i tot simpàtic!). Per tal d’evitar que pogués caure a dins del recipient d’aigua, tapo l’espai amb cotó fluix o paper de cel·lulosa. Així l’insecte pot pujar per les branques amb total seguretat.
Per que pugui beure aigua, afegim al terrari un tub d’assaig de vidre omplert d’aigua i taponat amb una mica de cotó fluix. Amb el tub en posició horitzontal, l’aigua humiteja el cotó permetent que l’insecte bastó begui sense ofegar-se. Finalment, hem afegit a la base del terrari una mica de sorra fina per que l’insecte no es faci mal per si mai cau dels branquillons.
En tot aquest temps, l’insecte bastó s’ha fet més gran i s’ha tornat de color marró, com les branquetes dels esbarzers, que quan són tendres són de color verd i progressivament amb el temps s’endureixen i adquireixen colors marronosos. A més, l’insecte bastó no ha parat de menjar, de fer caca i de posar ous! És molt fàcil diferenciar els ous de les caques. Mentre que aquestes últimes són allargades i marronoses, els ous són més o menys esfèrics i de color negre-blavós.
Retroenllaç: El Far d’Hipàtia s’obre al món | El Far d'Hipàtia