Des de la matèria de Biologia i Geologia, els alumnes de 1r d’ESO han sortit fora de l’institut en nombroses ocasions per tal d’estudiar in situ els grups d’organismes que han treballat i estudiat a l’aula.
Així, van recollir a la riba del riu Tenes mostres per al cultiu d’infusoris, bacteris i protozous, que van observar, dibuixar i descriure al laboratori, i van reconèixer les característiques pròpies de les algues macroscòpiques que permeten constatar que no poden formar part del regne Planta i que, per tant, s’inclouen dins del regne dels Protoctistes (veure ressenya). També van estudiar líquens epilítics i epífits al Parc del Tenes, i van comprovar que l’estructura d’aquests organismes simbionts (estan formats per un fong i una alga) és ben particular (veure notícia).
Al Montseny, a l’octubre, i en el marc de les activitats del Treball de Síntesi, els alumnes van poder estudiar exemples destacats de la vegetació mediterrània pròpia del bosc mixt i de ribera. Van aprendre poc més de 15 espècies entre arbustos i arbres, però l’objectiu no era que tinguéssin un llarg llistat d’espècies, sinó que reconeguéssin els diferents estrats vegetals, les parts del corm d’una planta superior, i les característiques diferencials entre una gimnosperma i una angiosperma.
Aprofitant l’explosió de vida al principi de la primavera, els alumnes de 1r van tornar a sortir al camp acompanyats del professor de Biologia i Geologia per a reconèixer diferents invertebrats terrestres (veure article).
L’objectiu, novament, no va ser reconèixer o aprendre noms d’espècies, sinó que l’objectiu curricular va ser ensenyar a observar, promoure el respecte per la natura i, més específicament, reconèixer les característiques taxonòmiques que permeten diferenciar els grans grups d’invertebrats: anèl·lids (cucs segmentats amb quetes), mol·luscs (cos dividit en cap, peu i mantell amb la massa visceral), i dins d’aquests, els gasteròpodes (una única valva enrotllada o absent, i presència de ràdula), els artròpodes (amb exoesquelet articulat) i, dins d’aquest gran grup, els aràcnids (amb cos dividit en cefalotòrax i abdomen, 4 parells de potes i sense antenes), els miriàpodes (cos dividit en cap i tronc, amb nombrosos segments amb un o dos parells de potes cadascun, amb quelícers i un parell d’antenes), els insectes (cos dividit en cap, tòrax i abdomen, amb 3 parells de potes, genèricament 2 parells d’ales, i un parell d’antenes), i els crustacis (cos dividit en cefalotòrax i abdomen, amb un nombre variable de potes (molts subgrups amb 5 parells de potes) i amb dos parells d’antenes).
Posteriorment, els alumnes van gaudir de les explicacions sobre els ocells i el treball de camp de l’ornitòleg Rafael González i la seva col·laboradora, novament a les immediacions del riu Tenes (veure resum).
Recentment, han estudiat extensament les característiques dels tetràpodes (amfibis, rèptils, aus i mamífers) gràcies a la sortida de Biologia i Geologia al Parc Zoològic de Barcelona (veure notícia).
Amb aquest treball, els alumnes han pogut aproximar-se novament a la diversitat biològica mitjançant l’observació, el dibuix i la descripció dels caràcters taxonòmics que permeten classificar els principals grups d’animals. A més, s’ha incidit especialment en la distribució dels éssers vius, els seus requeriments ecològics i el seu comportament.
Així, no ens interessa que els alumnes sàpiguen quines són les diferències entre una tortuga de les Galàpagos i una tortuga d’Aldabra, però sí que entenguin que dues espècies separades a la natura per milers de quilòmetres tenen mida i aspecte molt similars perquè estan adaptades a característiques ambientals semblants (és el que a 4t d’ESO estudiaràn al bloc d’evolució com a morfologia funcional i convergència morfològica).
Aquesta setmana els alumnes de 1r d’ESO han tornat a sortir de les seves aules per a treballar els continguts de Biologia i Geologia en plena natura.
Dins del projecte interdisciplinar “Anem al Tenes” i en el marc del Projecte de centre “Apadrinem el riu Tenes”, els alumnes han mostrejat en diversos punts del riu amb l’objectiu de capturar, observar i reconèixer els principals grups de macroinvertebrats aquàtics.
En primer lloc, els alumnes han après la metodologia adequada per a recollir mostres de macroinvertebrats al riu. Sí, ha calgut posar els peus a l’aigua!
La majoria de macroinvertebrats aqüàtics es poden trobar adherits a la superfície de les roques, protegits per les algues, o amagats sota els blocs i els còdols. És per això que el més adequat és recollir ràpidament els blocs i posar-los en una safata de dissecció per a retenir els animals que es desprenen del substrat.
Com que molts invertebrats es deixen emportar immediatament pel corrent de l’aigua en el moment d’agafar la roca o, fins i tot, de fer ombra amb el cos en el moment d’apropar-nos, és convenient posar un salabre corrent avall per a capturar aquests animals.
També esdevé interessant recollir ràpidament part de la capa superficial del substrat sorrenc, doncs molts invertebrats viuen en els espais intersticials del sediment.
Després de recollir la mostra, cal separar de la roca, amb pinces i amb les agulles emmanegades, aquells éssers vius que s’aferren al substrat, intentant passar desapercebuts.
Una vegada aïllats els macroinvertebrats a la safata, és el moment d’observar aquelles característiques que tinguin valor taxonòmic per a poder-los classificar.
Tot i que els alumnes disposen d’una làmina amb els dibuixos de les principals espècies que es poden trobar al riu, el que és important i pedagògicament interessant és que els alumnes siguin capaços de reconèixer en cadascun dels exemplars capturats aquells elements morfològics que els permeten classificar l’organisme en un grup biològic o en un altre, encara que, per limitacions òbvies de tipus curricular, només puguin classificar els animals a nivell de classe o d’ordre.
Com que sovint la comparació dels exemplars amb els dibuixos és molt difícil o estèril des d’un punt de vista de la didàctica de les ciències, els alumnes de 4t d’ESO de la matèria de Biologia i Geologia han ajudat als alumnes de 1r en aquesta tasca de classificació mitjançant l’ús de l’aplicació gratuïta per a smartphones RIU.net, que coneixen molt bé (veure article).
Aquesta aplicació conté una taula dicotòmica que ajuda a observar i discriminar els caràcters taxonòmics d’altres característiques morfològiques que no són determinants en la identificació del grup.
En alguns casos, la reduïda mida dels exemplars afegeix dificultat en l’observació de les seves característiques mofològiques.
Una altra dificultat important en el reconeixement dels grups biològics estudiats és, en el cas dels artròpodes, i especialment en el dels insectes, que els estadis larvaris aquàtics presenten característiques molt diferents a les dels adults de la mateixa espècie. Així, per exemple, l’exemplar de la fotografia anterior, que és una larva de libèl·lula, no presenta la disposició i l’aspecte característics de les ales dels adults que permeten classificar l’insecte dins de l’ordre dels odonats.
En qualsevol cas, els alumnes han pogut gaudir una vegada més de la natura, entrar en contacte amb el riu i aplicar els coneixements adquirits a la matèria.
