En el projecte “So, traç i paraula” ens agrada posar en relleu tots els aspectes bonics de les manifestacions artístiques, anant més enllà dels elements expressius més immediats. Així, en edicions anteriors del projecte hem pintat damunt de les partitures que estàvem estudiant i les hem convertit en suport de les nostres creacions.
Aquesta vegada hem volgut que quedés registrat en la llibreta d’artista l’esquema que explica la relació de proporció entre les figures que representen la durada dels sons.
Del dret, del revés, de costat o en espiral, seguint una pauta ben recta o fluint amb el moviment de la mà, l’exèrcit de figures s’ha convertit en un pastís, en una nevada, en un paisatge d’estrats horitzontals, en una piràmide d’Egipte, en un arbre, una casa o un tauró.
I ha estat així com, seguint els misteriosos camins de l’art, hem començat reproduint tots el mateix, i hem acabat deixant en el paper una mica del nostre món interior.
Comentaris recents