INTRODUCCIÓ

PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT

El PLC –com a part del PEC- és un document de referència per a la vida del centre i és per això que cal que s’ajusti a la realitat sociolingüística del nostre institut. En aquest sentit, és el marc per a l’organització i la gestió de l’ús i l’ensenyament de la llengua catalana i de l’ensenyament de les altres llengües presents al currículum de l’alumnat del centre, d’acord amb el marc legal vigent.

El present Projecte Lingüístic de Centre és un document de nova redacció que, en aquest sentit, no parteix de cap altre PLC de centre, complet, previ a l’actual. A inicis dels anys 90, al nostre institut es va elaborar un primer projecte a nivell d’esborrany; els altres materials del centre relacionats amb el PLC només feien referència a l’Aula d’Acollida.

El punt de partida del PLC és, com hem dit anteriorment, el marc legal que, en aquests moments, queda definit a la Llei de Política Lingüística, la qual, a l’article 2, diu:

El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble.
El català, com a llengua pròpia, és: a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial […]de l’ensenyament.

Pel que fa a l’ensenyament, a l’article 20 precisa:

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius.
Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes. Aspecte que completa amb el que diu a l’article 21:

El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament no universitari.

D’altra banda, aquest document s’ha d’adequar, com indica la normativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a la nova realitat del segle XXI, també com a projecte plurilingüe i intercultural:

La llengua catalana, doncs, com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.

Dins el Projecte Lingüístic de Centre definirem, a banda del tractament de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge, l’ensenyament-aprenentatge de la llengua castellana, la regulació de l’ús de les llengües estrangeres en els diferents àmbits del centre; el Pla d’Acollida del centre, així com les actuacions per afavorir l’aprenentatge de la manera més òptima per a l’alumnat amb necessitats especials i l’atenció a la diversitat. Dins d’un àmbit més general, s’hi definirà, també, el pla del centre per evitar l’ús sexista i discriminatori del llenguatge; l’ús de la llengua catalana tant en la projecció interna com externa del centre i en la relació que personal docent i no docent estableixi normalment amb l’alumnat i les famílies.

L’esperit del PLC és, a més, el de promoure dins la comunitat educativa el respecte envers les llengües, començant per les parlades en el si de la nostra institució, i l’interès cap al seu aprenentatge com a eina de descoberta de l’altre i d’enriquiment personal.

Des de la legalitat, la coherència interna i la participació de tota la comunitat educativa, el PLC és un instrument vinculant per a tots els seus membres, atès que s’hi defineixen les línies mestres del tractament de les llengües del nostre institut, des de l’etapa obligatòria d’ESO fins les etapes postobligatòries del Batxillerat i els CFGM i CFGS.

L’elaboració del PLC s’ha dut a terme sota la responsabilitat de la Coordinació Lingüística i la Direcció del centre, amb la intenció que es creï una Comissió Lingüística de seguiment que vetlli pel seu compliment i, alhora, assessori i/o aconselli sobre les modificacions necessàries que un document com aquest ha de contemplar per estar al dia en tot moment.

L’Equip Directiu vetllarà, al seu torn, per la distribució i difusió d’aquest document a fi que tota la comunitat educativa en tingui coneixement.

El PLC que presentem, inclou els punts indexats que es marquen a la guia per a la seva elaboració, dins Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Direcció General d’Innovació Subdirecció General de Llengües i Entorn. El projecte lingüístic per als centres educatius del segle XXI. Guia per a l’elaboració. Tal i com recomana el mateix document, cada centre ha d’adaptar aquesta guia al propi centre. En aquest sentit, hi haurà alguns aspectes que, donat el nostre context sociolingüístic, els ensenyaments que s’hi ofereixen o les experiències pedagògiques que duem a terme, es desenvoluparan més que d’altres, cosa que no vol dir que passem per alt cap dels punts que hagin de ser tractats. Per tant, aquest PLC és un document basat en els punts que ha de tractar un projecte com aquest però, alhora, adaptat i coherent amb la nostra realitat pedagògica i humana.

Dividim el projecte en tres àmbits, dins dels quals hi exposarem els aspectes propis del PLC a tractar:

a) Àmbit pedagògic.
b) Àmbit de relació interna.
c) Àmbit de relació externa.

Els Objectius Generals, doncs, que recull aquest document, tenint en compte el context sociolingüístic del centre i la situació específica del nostre alumnat, els podem resumir en els següents punts que desplegarem en una taula on hi figuren les persones i/o equips responsables de dur-ho a terme:

Objectius	Responsables
– Aconseguir que la llengua catalana sigui la llengua habitual del centre en tots els seus àmbits, tant a nivell oral com escrit	Equip Directiu Claustre de professorat
– Assegurar la participació de tota la comunitat educativa en el procés de normalització de la llengua al centre.	Equip Directiu Claustre de professorat
– Incrementar l’existència d’actituds positives vers l’ús i el coneixement de la llengua i la cultura catalanes.	Claustre de professorat
-Potenciar l’ús de les llengües oficials i les llengües estrangeres (com la llengua anglesa i la llengua francesa, així com introduir el de la llengua alemanya). La llengua vehicular i de comunicació habitual entre el professorat de llengües estrangeres i el seu alumnat és, normalment, la llengua de la matèria.	Equip directiu.Departament de Llengües estrangeres.
-Potenciar l’ús de les llengües estrangeres en matèries no lingüístiques, així com la utilització en les classes de llengua estrangera de material específic i transversal que en potenciï l’ús com a llengua vehicular i no final.	Equip DirectiuDepartament de Llengües estrangeres
-Assegurar i potenciar el respecte cap a totes les llengües i incentivar-ne el seu coneixement com a eina, també, de coneixement propi i d’estima a l’altre.	Equip directiuClaustre de professors
-Vetllar per l’ús no sexista ni discriminatori del llenguatge en tots els seus àmbits.	Equip directiu Claustre de professorat
-Incrementar l’ús de la llengua catalana no únicament en els actes purament acadèmics, sinó també com a eina de relació entre l’alumnat.	Claustre de professorat

CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC DEL CENTRE

Entorn

L’IES Joan d’Àustria està situat al districte de Sant Martí de Provençals, al barri de la Verneda, un dels barris de Barcelona que va rebre bona part de l’allau immigratòria dels anys 50 provinent, principalment, d’Andalusia i d’Extremadura, i que s’ha anat configurant al llarg dels anys com un barri treballador, arrelat a Catalunya i a Barcelona, amb una sòlida vida de barri. Les noves generacions nascudes d’aquelles antigues famílies immigrades i inserides de ple al país, a la ciutat i al barri, a poc a poc han anat adquirint el català com a llengua de les seves relacions veïnals i laborals, per bé que la llengua castellana segueix essent, en general, la llengua de l’àmbit familiar. Un altre fet important és que el barri té un nombre molt elevat d’immigració principalment sudamericana, que utilitza només el castellà com a llengua de relació dins el barri; quan la immigració prové d’altres països no sudamericans –Xina, Pakistan, Països de l’Est…- també és generalment el castellà la llengua de relació habitual.

Alumnat

El que acabem d’exposar en referir-nos a l’entorn creiem que pot explicar, en part, el fet que el nostre centre tingui un nivell molt alt de castellanització; són pocs els alumnes que tenen el català com a única llengua de relació amb el seu entorn familiar i, quan això passa, ens adonem que aquests alumnes no mantenen el català amb els seus companys de classe, sinó que canvien automàticament al castellà com a llengua de relació entre ells. És important, és clar, el nombre elevat d’immigració, principalment sud-americana, que rep el nostre institut. Pel que fa a la llengua dels alumnes d’altres països que configuren el centre –Xina, Països de l’Est, Pakistan…- és molt variada però, en general, tampoc tenen al català com a llengua primera de relació al nostre país, sinó que habitualment és també el castellà i, per tant, la primera llengua amb què, malgrat les dificultats que hi puguin tenir, començaran a relacionar-se amb els seus companys serà la castellana, per bé que des de l’Aula d’Acollida a l’ESO se’ls dóna el nivell adequat per tal que el domini del català –oral primer i, a poc a poc escrit- sigui cada cop més gran.

Una dada important a tenir en compte és el fet que el nostre alumnat de CFGM i CFGS és de procedència àmplia i diversa, en el sentit que la major part d’ells no provenen del barri ni d’un entorn immediat.

Per establir d’una manera més objectiva el context sociolingüístic del nostre institut, presentem els resultats de l’enquesta realitzada a l’alumnat, que ens permet analitzar ben de prop la situació lingüística de l’alumnat, tenint en compte, principalment, la llengua del seu entorn familiar, els usos lingüístics, així com la seva procedència. L’enquesta ha estat tramesa a tot l’alumnat del nostre Institut -ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior d’Informàtica-. Els seus resultats ens han de permetre conèixer de primera mà l’estat real del català i de les altres llengües del centre i, per tant, fer una anàlisi acurada i prendre determinades decisions per tal d’aplicar-hi a nivell pedagògic les mesures que calgui.

RESULTATS ENQUESTA ALUMNES (ESO, Batxillerat, CFGM, CFGS)

EL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE DESPLEGAT PER ÀMBITS

ÀMBIT PEDAGÒGIC

EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES A L’INSTITUT.

LA LLENGUA, VEHICLE DE COMUNICACIÓ I CONVIVÈNCIA

Tal i com s’ha exposat en el Objectius Generals de l’apartat d’Introducció, el català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament i, per tant, és la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge del centre. En aquest sentit, és la llengua d’aprenentatge de les diferents àrees del nostre institut. Així mateix, és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre i el vehicle d’expressió de les diferents activitats acadèmiques.

Considerem que, com a eina de convivència i d’integració, no queda limitat a una llengua exclusivament d’aprenentatge, sinó que s’ha de vetllar perquè cada cop més se’n dinamitzi l’ús en tots els àmbits de convivència i de comunicació quotidiana al centre i des dels òrgans pertinents de l’Institut es vetllarà perquè així sigui. En aquest sentit, el català és la llengua de les activitats internes i externes de la comunitat educativa, excepte les que facin referència exclusiva a la llengua castellana i/o a les llengües estrangeres, tal i com queda reflectit més endavant en el desenvolupament del PLC per àmbits, en concret, dins l’Àmbit intern i l’Àmbit extern.

Pel que fa al tractament de les llengües, el centre considera altament prioritari que l’alumnat assoleixi un nivell competencial sòlid en la llengua catalana -que és a més la llengua vehicular-, en llengua castellana i en les llengües estrangeres que s’ofereixen al nostre institut. Actualment, aquestes llengües estrangeres són l’Anglès (primera llengua estrangera en totes les etapes i cicles formatius del nostre institut) el Francès (també com a primera llengua a l’etapa de Batxillerat i, a més, és la segona llengua estrangera a les etapes d’ESO i Batxillerat) i l’Alemany (com a opció de segona llengua estrangera, que s’ofereix a tota l’etapa d’ESO sense continuïtat, de moment, a l’etapa de Batxillerat). El Francès i l’Alemany s’ofereixen dins els crèdits de lliure elecció a l’ESO i impliquen, en la mesura del possible, la seva continuïtat al llarg de tota l’etapa educativa.

Durant aquest curs acadèmic s’ha impartit la matèria M8 Aplicacions Web, Metodologia AICLE (CLIL), de CFGM en anglès, i està previst que a l’ESO es pugui fer, també en anglès, alguna matèria no específica de llengua, com ja s’havia fet anteriorment.

Com s’explicarà més endavant i de manera detallada en cada matèria, tant en català, com en castellà i llengües estrangeres, tenim una oferta d’activitats i projectes per tal que l’alumnat interioritzi i posi en pràctica els ensenyaments apresos a l’aula; específicament per a Anglès, Francès i Alemany, està posada en marxa des de fa anys un pla d’intercanvi amb d’altres centres d’arreu d’Europa, cosa que contribueix a l’objectiu d’aprenentatge de les llengües i, també, de respecte per les llengües i cultures que configuren el nostre entorn.

Els Objectius comuns de centre, pel que fa a la Llengua Catalana, Castellana i Llengües estrangeres, queden resumits a la taula següent amb referència també a les persones i/o equips responsables.

OBJECTIUS	RESPONSABLES
-Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món, dels altres i d’un mateix, com a vehicle de participació en la societat plural i diversa del segle XXI així com per a l’enteniment i mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics. -Vetllar perquè els prejudicis lingüístics quedin fora del currículum transversal del centre i valorar la llengua catalana com a element d’integració i cohesió de les persones que intervenen en el procés d’ensenyament i aprenentatge. – Assegurar la utilització del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge del centre. -Garantir que la llengua catalana, com a llengua d’aprenentatge i de comunicació, faci les funcions de vehicle d’expressió quotidiana i esdevingui la llengua usual del centre.	Equip Directiu Claustre de professorat
– Aconseguir que els criteris generals per a les adaptacions del procés d’ensenyament de les llengües sigui adequat a la realitat sociolingüística del centre.	Departaments de Llengües
– Assolir que la llengua castellana sigui objecte d’aprenentatge com a font d’informació i vehicle d’expressió en la matèria de llengua castellana i literatura.	Departament de Llengua Castellana i Literatura
– Assolir que les llengües estrangeres del centre siguin objecte d’aprenentatge com a font d’informació i vehicle d’expressió en la matèria de llengua estrangera.	Departament de Llengües Estrangeres
– Difondre el llatí per entendre les arrels lingüístiques de les nostres llengües.	Departaments de Català, Castellà, Clàsiques i de Llengües estrangeres.
-Potenciar el coneixement del llenguatge audiovisual i fomentar els coneixements i les habilitats de comprensió	Claustre de professorat
– Aprendre a utilitzar el llenguatge tècnic de les diferents vessants de la tecnologia	Departaments de Tecnologia, Informàtica
-Vetllar perquè l’expressió i la comprensió oral i escrita de l’alumnat en la llengua catalana, castellana i altres llengües estrangeres (en acabar l’etapa de l’ESO) tingui un nivell competencial sòlid per tal que l’alumnat pugui participar en la vida social, desenvolupar-se, interpretar, elaborar i presentar (en diferents formats i amb fluïdesa) informacions, opinions i sentiments diversos.	Departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres

L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA CATALANA

És objectiu del centre i queda reflectit en aquest PLC, aconseguir que el nostre alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa, oral i escrita, en llengua catalana en acabar l’ESO, el Batxillerat i els CFGM i CFGS d’Informàtica, a fi que, pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català.

L’ensenyament de la llengua catalana a l’ESO i al Batxillerat es fa d’acord al programa i currículum actual que disposa el Departament d’Ensenyament; no obstant això, el professorat del Departament de Llengua catalana podrà adaptar el currículum a les necessitats pròpies de cada grup-classe.

Donat el baix ús oral del català per part del nostre alumnat, és objectiu del professorat de Llengua catalana incidir en aquest aspecte, intentant així no només la millora de l’expressió oral, sinó també el fet que el català arribi a esdevenir llengua de relació entre el nostre alumnat. De fet, des dels crèdits de Teatre i de Ràdio, oferim a l’alumnat una estratègia dinàmica perquè l’expressió oral es valori també des d’un punt de vista pràctic, quotidià i amè.

Pel que fa a la llengua escrita, el professorat de Llengua catalana vetlla perquè l’alumnat assoleixi una competència escrita que li permeti comunicar-se de manera raonada i coherent. Per tant, s’estableixen mecanismes que permeten ensenyar la importància dels aspectes formals i funcionals de la llengua escrita. L’alumnat ha d’acabar l’ESO amb unes competències que li permetin expressar-se amb la major correcció possible en cada cas; en l’ensenyament postobligatori l’alumnat podrà millorar i aprofundir, en cada cas, el seu nivell competencial. La relació entre llengua oral i llengua escrita és estreta i, de manera habitual, el nostre alumnat trasllada al nivell oral textos escrits o a l’inrevés. Cal prestar especial atenció en aquest aspecte a les diferents tipologies textuals i al fet que la llengua escrita requereix, en l’àmbit acadèmic, cartes formals, etc. una formalitat que, tot i emprar l’estàndard de la llengua, defuig l’ús directe de l’oralitat.

Des de les altres àrees, es vetlla perquè l’ús oral –debats, exposicions, dramatitzacions…- i escrit de la llengua presenti una competència adequada al nivell de cada grup i alumne/a.

Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua catalana.

Al centre tenim interès que l’alumne/a adquireixi una bona competència en les matèries lingüístiques i no lingüístiques, però de manera agradable, sense pressió, amb responsabilitat i amb valors, com el de l’esforç, que ens sembla a la base de qualsevol tasca d’aprenentatge. Afavorir la companyonia i la interacció creiem que és, també, una forma d’incitar al coneixement, a la curiositat i a l’avenç en l’acte d’aprendre. És per això que posem especial interès en crear noves eines, recursos i estratègies per fer que l’ensenyament i l’estada de l’alumnat a l’institut esdevingui plaent i puguem parlar finalment de l’èxit escolar. Aquestes són algunes propostes d’activitats d’incentivació de la llengua catalana que s’estan duent a terme o poden realitzar-se als diferents nivells de l’ESO i Batxillerat.

Activitats i/o Projectes	Cursos	Responsables
Concurs Llegir en veu alta	ESO	Professorat de català del grup participant.
Ara escric	ESO	Professors de català del grup participant.
Ràdio i Teatre	Crèdits variables de lliure elecció (2n i 3r d’ESO).	Professor de català que imparteixin el curs
PROJECTE:So, traç i paraula	1r d’ESO	Professorat d’EVP, professorat de Música, professorat de Llengua catalana
Assistència al teatre	Diferents cursos d’Eso i Batxillerat	Professorat de català del grup
PROJECTE: Creadors en Residència. (Autor i director teatral Jordi Oriol	4rt d’ESO (curs 2014-15)	Professora de llengua catalana del curs
PROJECTE: Cinema en curs. (fins el curs	Grup d’Aula Oberta	Professor de llengua catalana del curs
Recital de Poesia Jaume Pons Alorda (dins actes Sant Jordi)	Grup de 4rt d’ESO	Professorat de llengua catalana i castellana

Les activitats com la participació en el concurs Llegir en veu alta, o els crèdits de Teatre i de Ràdio estan en marxa al nostre centre des de fa anys i amb molt d’èxit. En algunes edicions l’alumnat de l’Aula d’Acollida va arribar a la final del concurs de “Lectura en veu alta”.

L’assistència al teatre és una altra de les activitats que considerem molt important pel fet que l’alumnat surt també del seu circuit de classe habitual que forma part a més de la vida de la seva ciutat. Amb els alumnes de 4rt d’ESO s’ha assistit al teatre en sessió de vespre nit, la qual cosa els fa viure encara millor l’experiència teatral compartida amb un públic general, no exclusivament format per estudiants.

Es va iniciar des de les àrees de Llengua catalana, música i EVP, un projecte transversal, “So, Traç i Paraula”, durant tot el curs, per a tot l’alumnat de 1r d’ESO. Consisteix a vincular els tres llenguatges de tal manera que els alumnes consolidin els seus coneixements en cadascuna de les àrees d’una forma creativa i, alhora, entrelligada des de la música, la plàstica i la llengua o la literatura. Hem observat que des de la creativitat, l’alumnat aprèn molt més i es fa més seu l’aprenentatge. Una eina indispensable dins del Projecte és la Llibreta d’artista o Llibreta de l’explorador, on l’alumnat de manera lliure hi pot escriure, dibuixar, entorn del tema que s’ha tractat. El primer any es van treballar per trimestres temes diferents relacionats amb la llengua o literatura, la música i l’EVP. En altres cursos, l’experiència de treballar el propi barri, des del Passat, Present i Futur ens ha semblat molt positiva i ha permès aprofundir en temes de caràcter literari, lingüístic, plàstic i musical tot connectant-ho amb l’espai propi de l’institut. S’ha creat una cartografia veritablement interessant. És un projecte que es presenta, també, com a gran incentiu per a la llengua, oral i escrita, i els resultats obtinguts de tots aquests alumnes ha estat i és molt bo i de qualitat.

L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA CASTELLANA

És objectiu del centre i queda reflectit en aquest PLC, aconseguir que el nostre alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa, oral i escrita, en llengua castellana en acabar l’ESO, el Batxillerat i els CFGM i CFGS d’Informàtica, a fi que la pugui utilitzar de manera correcta.

L’ensenyament de la llengua castellana a l’ESO i al Batxillerat es fa d’acord al programa i currículum actual que disposa el Departament d’Ensenyament; no obstant això, el professorat del Departament de Llengua castellana podrà adaptar el currículum a les necessitats pròpies de cada grup-classe.

L’equip docent de les matèries de llengua catalana i castellana està coordinat a diversos nivells per tal que no es repeteixin continguts en l’ensenyament d’ambdues llengües i l’alumnat pugui assolir de manera satisfactoria les competències associades a l’àmbit lingüístic. En primer lloc, existeix una coordinació general que fan els caps de departament de les respectives àrees. En segon lloc, hi ha una coordinació per cicles i nivells i, per últim, entre professors de grup-classe.

El professorat de Llengua castellana vetlla perquè l’alumnat acabi l’etapa educativa secundària obligatòria amb una bona competència lectora, escrita i també en la seva expressió oral, que sigui capaç de distingir els diferents registres de la llengua i les diferents tipologies textuals.

A nivell d’incentiu lingüístic, és important parlar de l’activitat de teatre que fan els alumnes de 4rt d’ESO, portant a terme una representació a l’auditori de Sant Martí d’algunes de les obres més importants de la literatura castellana que han treballat a classe.

Pel que fa a l’alumnat nouvingut, al sistema educatiu, el tractament d’aquest alumnat queda reflectit a l’apartat Aula d’Acollida.

Algunes de les activitats específiques proposades i/o dutes a terme des del Departament de llengua castellana queden reflectides en aquesta taula.

Activitats i/o Projectes	Cursos	Responsables
Representació teatral	4rt d’eso	Professorat llengua castellana curs
Recitals poètics	ESO i Batxillerat	Professorat de llengua castellana i catalana
Conferències	ESO i Batxillerat	Professorat de llengua castellana dels cursos

L’APRENENTATGE DE LLENGÜES ESTRANGERES

LA LLENGUA ANGLESA

La llengua anglesa és la primera llengua estrangera del nostre institut. És obligatòria a l’ESO, al Batxillerat i als nivells corresponents dels CFGM (cicles formatius de grau mitjà de formació professional) i/o CFGS (cicles formatius de grau superior de formació professional).

És objectiu del centre i queda reflectit en aquest PLC, aconseguir que el nostre alumnat assoleixi una competència comunicativa adient, oral i escrita, en llengua anglesa en acabar l’ESO, el Batxillerat i els CFGM i CFGS d’Informàtica, a fi que la pugui utilitzar de manera correcta en diverses situacions de la seva vida.

Etapes d’ESO i Batxillerat

L’ensenyament curricular de la llengua anglesa a l’ESO i al Batxillerat es fa d’acord al programa i al disseny curricular actual que disposa el Departament d’Ensenyament per a aquestes etapes educatives; no obstant això, el professorat del Departament de Llengua anglesa podrá adaptar el currículum a les necessitats pròpies de cada grup-classe.

El professorat de llengua anglesa vetlla perquè l’alumnat acabi l’etapa escolar assolint una bona competència en anglès, tant pel que fa a la comprensió i l’expressió oral com a l’escrita. En aquest sentit, el Departament d’Anglès farà ús de les metodologies més adequades per a l’aprenentatge de la llengua estrangera i, a més, de diversos incentius lingüístics que l’afavoreixen.

A la taula següent es mostren algunes de les activitats que habitualment es programen des del Departament d’Anglès:

Activitats	Cursos	Responsables
mSchools Student Awards 2017	4t ESO	Professorat d’anglès i informàtica
Scottig Dancing&Sons	ESO	Professorat d’anglès
Magic Teacher	1r ESO	Professorat d’anglès del curs
Programa d’intercanvi amb altres centres d’Europa	4t ESO i Batxillerat	Professorat d’anglès dels cursos

El centre potencia l’aprenentatge de la llengua anglesa ofertant activitats extraescolars, en el mateix centre, en horari de tarda i amb convenis de col·laboració amb entitats reconegudes per a que l’alumnat d’aquestes etapes educatives pugui assolir i/o acreditar la seva suficiència, tenint com a objectiu que el màxim nombre d’alumnat d’aquestes etapes pugui acreditar:

El nivell B1 o equivalent en llengua anglesa al finalitzar l’etapa d’ESO
El nivell B2 o equivalent en llengua anglesa al finalitzar l’etapa de Batxillerat

Aquests nivells indicats corresponen als determinats pel Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCERL).

Etapes de CF

L’ensenyament curricular de la llengua anglesa al CFGM de SMX es fa d’acord al programa i currículum actual que disposa el Departament d’Ensenyament per a aquest cicle. L’alumnat cursa el mòdul específic d’Anglès a 1r curs del CF.

Pel que fà a la implementació de l’anglès en d’altres àrees dels currículums, corresponents als CF, actualment és present al segon curs del CFGM d’SMX (Sistemes microinformàtics en xarxa), on s’ha implementaran activitats d’ensenyament aprenentatge en diferents mòduls i/o UF.

El centre potenciarà per aquestes raons:

La formació del professorat en metodologies AICLE.

LA LLENGUA FRANCESA

La llengua francesa serà objecte d’aprenentatge, al centre, com a segona llengua estrangera al llarg de tota l’etapa d’ESO (oferint un crèdit variable amb continuïtat de 1r a 4t) per tot l’alumnat que vulgui acreditar les competències en aquesta llengua al finalitzar l’etapa.

L’aprenentatge de la llengua francesa tindrà continuïtat, si és demanada per l’alumnat, a l’etapa del Batxillerat.

La metodologia emprada permet que l’alumnat pugui anar aprofundint de manera gradual en l’expressió oral, lectora i escrita. Un dels incentius lingüístics pel que fa a l’aprenentatge del francès és la sortida que cada any es fa durant la primavera a Perpinyà. Aquesta activitat es programa de manera interdisciplinar, amb l’acompanyament del Departament de català i el Departament de ciències socials.

El centre es posa com a objectiu que el màxim nombre de l’alumnat, que al llarg de la seva formació cursin aquesta llengua, pugui acreditar el “DELF scolaire” (certificat de coneixement de la llengua francesa) en algunes de les seves adaptacions (A2,B1,B2) del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCERL).

LA LLENGUA ALEMANA

La llengua alemana serà objecte d’aprenentatge, al centre, com a segona llengua estrangera al llarg de tota l’etapa d’ESO (oferint un crèdit variable amb continuïtat de 1r a 4t) per tot l’alumnat que vulgui acreditar les competències en aquesta llengua al finalitzar l’etapa.

L’aprenentatge de la llengua alemana podrà tenir continuïtat, si és prou demanada per l’alumnat, a l’etapa del Batxillerat.

La metodologia emprada permet que l’alumnat pugui anar aprofundint de manera gradual en l’expressió oral, lectora i escrita.

COORDINACIÓ ENTRE ELS DEPARTAMENTS DE LLENGÜES

La coordinació entre els Departaments de Llengües del centre és necessària per tal que l’alumnat aprengui de manera àgil sense repeticions, ni l’ús d’un lèxic diferent per expressar els mateixos conceptes lingüístics. En aquest sentit, el Departament de Català i de Castellà duen a terme una coordinació més estreta per nivells d’ESO i de Batxillerat per tal de no repetir temes i emprar la mateixa pràctica de cara al seu alumnat. Així mateix, dins de cada Departament, les proves i exàmens de d’avaluació i de recuperació s’intentaran fer en comú per part de tot el professorat del Departament i, si la varietat d’alumnes no ho permet fer sempre, sí com a mínim un prova comuna per tots els grups del mateix nivell.

Pel que fa a les Llengües estrangeres, la coordinació amb els Departaments de Català i de Castellà ha d’existir però, atès que tant l’Anglès, com el Francès i l’Alemany no són, en general, les llengües maternes de l’alumnat, aquestes tenen altres metodologies indicades per al seu aprenentatge.

AULA D’ACOLLIDA.

En l’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), el centre elaborarà les adaptacions necessàries al currículum de l’alumnat procedent de fora del sistema educatiu de Catalunya, perquè el seu procés d’adaptació i integració sigui el més satisfactori i breu possible. Tot i que cada cop tenim menys alumnes en aquesta situació –gairebé tots els que tenim a 1r d’ESO provenen de sisè de primària- encara tenim alumnat nouvingut que ben sovint arriba a meitat de curs.

Les primeres actuacions en el procés d’adaptació d’aquests alumnes aniran adreçades a l’adquisició d’una competència lingüística en català que els permeti integrar-se a les activitats del centre tan aviat com sigui possible.

L’alumnat d’origen castellanoparlant haurà d’assistir a les classes de castellà a l’aula ordinària. L’alumnat d’origen no castellanoparlant, romànic o no romànic, podrà assistir a les classes ordinàries de llengua castellana amb el seu grup-classe, en funció de l’horari assignat a l’aula d’acollida. En aquest cas, s’iniciarà l’estudi del castellà, amb tractament de segona llengua, per a la qual cosa caldrà fer-li el pla individual intensiu.

Pel que fa a la primera llengua estrangera del centre, la llengua anglesa, si l’alumne ja l’ha estudiada al seu país d’origen, caldrà que la segueixi a l’aula ordinària des del moment de la seva incorporació al centre, mentre que aquells que no l’hagin estudiada mai, caldrà esperar que surtin de l’aula d’acollida i se’ls faci una adaptació adequada al seu nivell d’idioma. En funció de les places disponibles als grups de segona llengua estrangera, l’alumnat magrebí nouvingut de parla francesa podrà incorporar-se al francès com a matèria optativa sempre que ho sol:liciti i acrediti el nivell mínim establert pel seminari de francès.

El professor/a de l’Aula d’Acollida del centre és l’encarregat també de donar als alumnes nouvinguts la matèria de Ciències Socials.

A continuació, la taula mostra els Objectius bàsics del centre i els seus responsables en matèria d’Aula d’Acollida.:

OBJECTIUS	RESPONSABLES
– Proporcionar els mitjans necessaris per assegurar una bona integració de l’alumnat nouvingut en qualsevol dels nivells educatius del centre. – Garantir l’atenció individualitzada d’aquests alumnes dins l’horari lectiu. – Adjudicar l’alumnat nouvingut al curs que li correspongui per l’edat. Si no és possible, s’incorporarà a un curs per sota de l’edat que li correspondria. – Informar les famílies nouvingudes de La situació lingüística de l’escola i de l’entorn.	Equip Directiu
– Garantir l’aprenentatge de la llengua catalana als alumnes nouvinguts. – Garantir que l’atenció individualitzada d’aquests alumnes sigui intensiva amb la llengua del centre i que es faci amb mètodes adients a aquesta necessitat. – Assegurar l’adequació del currículum i dels materials escolars i del procés d’avaluació per facilitar l’aprenentatge de la llengua als alumnes nouvinguts. – Introduir i consolidar l’ús de la llengua catalana des del primer moment de la incorporació de l’alumne al centre.	Equip Directiu, Aula d’Acollida i Departament de Llengua Catalana
– Tractar acadèmicament el castellà una vegada l’alumne hagi assolit el domini bàsic del català com a llengua vehicular i de comunicació en el cas d’alumnat de parla no romànica, intentant una atenció individualitzada en llengua castellana tan aviat com sigui possible.	Departament de Llengua Castellana
– Tractar acadèmicament la tercera llengua d’escola (llengües estrangeres), sempre que no l’hagi estudiada al seu país d’origen, tan bon punt l’alumne tingui un domini suficient de la llengua catalana i un domini bàsic de la llengua castellana.	Departament de llengües estrangeres
– Esforçar-se per aconseguir que tot el professorat i els altres adults que actuen al centre es dirigeixin sempre en català als alumnes nouvinguts, així com ho fan amb tots els altres alumnes, a fi de facilitar-ne la integració i com a senyal de no discriminació.	Equip Directiu Claustre de professorat Professionals del centre
-Vetllar perquè l’alumnat nouvingut pugui formar de totes les activitats del centre programades que s’ajustin al seu nivell, com sortides extraescolars, festivals, celebració del Sant Jordi, etc. i, si és el cas, hi participi activament	Equip DirectiuProfessor/a Aula Acollida Departaments de llengües Claustre de professorat

ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

En les activitats adaptades d’ensenyament, aprenentatge i avaluació de la llengua adreçades a aquest alumnat s’hi prioritzaran els aspectes més comunicatius i funcionals, sense insistir tant en els aspectes de coneixement gramatical i de sistematització de continguts. La llengua catalana ha de ser vehicular en les diferents activitats d’ensenyament aprenentatge de l’alumnat amb NEE, tenint en compte la seva consideració d’eina d’integració i cohesió del centre.

OBJECTIUS	RESPONSABLES
– Donar prioritat als aspectes comunicatius i funcionals de la llengua. – Establir criteris de gradació en la incorporació del castellà i de les llengües estrangeres en el currículum en el cas de l’alumnat nouvingut no castellano parlant. – Mantenir el català com a llengua de recuperació o ajuda per a tots aquests alumnes mitjançant les metodologies i recursos adients.	Departaments de llengües
-Aconseguir que tot el professorat i els altres adults que actuen al centre es dirigeixin sempre en català a aquests alumnes tal com ho fan amb tots els altres alumnes, a fi de facilitar-ne la integració i com a senyal de no discriminació.	Equip DirectiuClaustre de professorat
-Assegurar un Pla Individual específic per a l’alumne/a, tant a nivell d’hàbits d’estudi, com de relació amb els companys i companyes de classe, amb el professorat, com amb la matèria de llengua i les altres àrees. Per això, caldrà elaborar des de principi de curs un document on figuri el punt de partida de l’alumne/a en tota aquesta diversitat d’aspectes. L’assoliment de cada punt al llarg del curs i la consecució de nous objectius, ens donaran la mesura del nivell que ha assolit al llarg del curs.	Equip directiuProfessorat de Llengües Professorat d’altres àrees del curs
-Assegurar que els alumnes amb PI participin en totes les activitats organitzades pel centre, ja siguin a nivell de grup-classe, com d’insitut en general. -Vetllar perquè l’alumne/a no se senti discriminat ni diferent de la resta d’alumnes de la classe. -Assegurar que l’alumne que ha de tenir un PI sense formar part d’un grup-classe de PIM, podrà desenvolupar-lo de manera personalitzada entre els altres companys de curs, sense que això el diferenciï de la resta.	Equip Directiu Professorat de Llengües Professorat de les altres àrees del curs

El nostre centre ha posat en marxa el PIM, a 2n de l’ESO, per a l’alumnat que necessita un Pla individual amb un seguiment molt constant; el PIM ens permet fer un grup-classe amb pocs alumnes de característiques semblants, és a dir, que necessiten una atenció més particular. En aquest sentit, també ens és imprescindible la figura del vetllador/a que permet tenir cura concreta de l’alumnat precisa d’aquesta atenció constant i particularitzada.

El nostre centre disposa d’una Aula Oberta, per a alumnes de 4rt d’ESO, destinada a aquells alumnes amb necessitats educatives específiques que cursen un Programa de diversificació curricular. En ser una aula amb pocs alumnes, poden desenvolupar l’aprenentatge al seu ritme i sense estrès, fet que afavoreix els seus resultats acadèmics, els seus coneixements, la seva autoestima i resol els problemes conductuals que, a mesura que avança el curs, desapareixen gairebé per complet.

A les classes, com a totes les altres a excepció de Llengua castellana i Llengües estrangeres, el català és la llengua vehicular.

EL PROJECTE EDUCATIU PLURILINGÜE

L’objectiu fonamental del projecte educatiu plurilingüe és aconseguir que tot I’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar I’educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre determina en el projecte educatiu. D’acord amb el projecte lingüístic, el centre ja imparteix continguts d’àrees no lingüístiques en una llengua estrangera, concretament anglès, al CFGM.

El PLC ha de té la funció de garantir el dret de tot l’alumnat a poder fer servir el català i el castellà per a finalitats múltiples, de manera oral i escrita, amb l’ús dels diferents mitjans de comunicació, de manera especial l’audiovisual. També ha de donar pistes per ajudar en el desenvolupament d’una competència plurilingüe que permeti fer servir textos de tota mena i de diferent procedència lingüística i cultural de manera eficaç.

El centre entén que l’aprenentatge de les llengües s’ha de dissenyar en el marc d’una societat multicultural i multilingüe, per això estableix un pont entre el centre educatiu i l’entorn social, com ho demostren les diferents activitats de relació i intercanvi entre diferents centres educatius europeus. El projecte plurilingüe es resumeix en aquesta taula amb els principals objectius i responsables per dur-lo a terme adequadament.

OBJECTIUS	RESPONSABLES
-El centre vetlla pel coneixement ple i l’ús correcte i normal de tot l’alumnat quant a la recepció, la producció i la interacció, en situacions comunicatives de la vida quotidiana de l’escola, en les interaccions culturals, i en la vida social. Aquest objectiu se centra prioritàriament en el català, la llengua pròpia de Catalunya i, en segon lloc, amb el castellà com a llengua cooficial. La consecució d’aquesta dimensió assegura que els nois i les noies esdevinguin ciutadans i ciutadanes conscients i participatius en la societat catalana del segle XXI, multilingüe i multicultural.	Equip Directiu Professorat del claustre
Vetllar perquè el PLC sigui un instrument que permeti pensar en les millors maneres de garantir el dret dels nois i noies a poder fer servir la llengua pròpia de Catalunya, a conèixer la llengua castellana, a mantenir les seves llengües familiars, a aprendre d’altres llengües i a ser valorat pels coneixements lingüístics i escrits que pot aportar a la comunitat educativa.	Equip Directiu Claustre de professorat Professorat dels departaments de Llengües
-Vetllar pel coneixement de la realitat plurilingüe de Catalunya i del món actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural.	Equip DirectiuClaustre de professorat
-Comunicar als alumnes una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’us de les llengües i fer-los participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres.	Equip DirectiuClaustre de professorat Professorat dels Dept. de Llengües
-Assegurar la consolidació de les competències en expressió oral i escrita i en comprensió oral i escrita en l’aprenentatge de les llengües estrangeres del centre en finalitzar l’etapa de l’ESO.	Professorat dels Dept. de Llengües
Promoure activitats que potenciïn la lectura, la utilització de materials diversos que tinguin versions en diferents llengües. -Promoure i incentivar l’ús de les TIC, TAC, TEP.	Professorat de Llengües
-Incentivar els intercanvis i la comunicació entre diferents països com una forma de coneixement lingüístic i social i, també, com una manera de conèixer i respectar l’altre que contribueix a l’enriquiment propi.	Equip directiuProfessorat de Llengües estrangeres Claustre de professorat

EL PLA DE LECTURA DEL CENTRE. LA BIBLIOTECA ESCOLAR.

El centre ha dut a terme els tallers relacionats amb el Pla d’Impuls a la Lectura. Hem pensat que ja podíem dur a la pràctica una línia que incentivés l’alumnat a llegir i, per això, aquest és el primer curs que, de manera experimental, hem iniciat a Primer Cicle de l’ESO un pla de lectura que consisteix a llegir llibres de lectura voluntària, que no formin part del currículum dels alumnes, dos dies a la setmana, els dilluns i els divendres, alternant les franges horàries de lectura, amb la finalitat que no siguin sempre les mateixes assignatures les que es ressentin de la reducció de temps.

Per al proper curs, i havent observat que aquesta experiència lectora ha estat positiva, ampliarem aquest pla el curs vinent per als cursos de l’ESO de Segon Cicle.

Després de la lectura, hem encara d’establir un pla per tal d’arribar a instaurar, per grups-classe o per nivells un club de lectura en què fossin els mateixos alumnes els qui parlessin de l’obra que han llegit i en fessin una valoració crítica.

De fet, el pla de lectura d’enguany ja ha iniciat aquesta activitat, però a partir de valoracions breus exposades en plafons a la pròpia classe per part de tots els alumnes integrants del grup.

Els alumnes que no disposin de llibres propis, poden anar a la Biblioteca on ja hi ha dipositats els llibres que, per nivell, poden ser una bona lectura per a l’alumnat. Les llengües amb què llegeixen poden ser les que s’imparteixen a l’institut, procurant que l’alumne/a no sempre llegeixi en la mateixa llengua, sinó que faci lectures sobretot en català, donat el nivell de l’alumnat del centre, en castellà, i, en la mesura del possible, en anglès o en alguna altra llengua estrangera que s’imparteixi al centre.

Pel que fa a la Biblioteca, s’ha fet un buidatge del seu fons bibliogràfic, destacant alguns volums importants, tenint en compte que l’origen del seu fons és de principis dels anys 60. La Biblioteca s’ha anat nodrint any rere any, si bé és cert que els volums enciclopèdics i de consultes generals han deixat pas a l’internet com a font de coneixement ràpid i ampli i actualitzat. No obstant això, volem que el nostre alumnat no deixi de tenir contacte amb les consultes en format paper, sobretot per aquelles que no tenen data de caducitat i, en aquest sentit, els llibres editats fa anys segueixen tenint vigència. En propers cursos el nou disseny de la Biblioteca serà ja un fet i la seva extensió i lluminositat ens permetrà gaudir d’un espai idoni per a consultes, lectures, etc.

ÀMBIT DE RELACIÓ INTERNA DEL CENTRE

Organització i gestió dels usos lingüístics

Dins d’aquest àmbit desplegarem tots aquells aspectes que fan referència als documents interns del centre, la llengua de comunicació amb les famílies, les activitats extraescolars programades des del centre, l’ús no sexista ni discriminador del llenguatge.

LLENGUA DE LES ACTIVITATS ACADÈMIQUES I MATERIALS DOCENTS.

EL PROFESSORAT

Al centre s’ha de fer un esforç constant per tal que la llengua usada en les relacions acadèmiques sigui el català, tot i que és la llengua vehicular. Sovint, a un determinat sector de professorat, els costa mantenir-la degut al fet que el centre té un percentatge molt alt d’alumnat castellanoparlant. Aquest és un punt on s’ha de posar especial esment i recordar en tot moment l’ús del català a totes les matèries, a excepció de les de Llengua Castellana i Llengües estrangeres. Això no obstant, la llengua habitual del professorat en tots els àmbits escolars és la catalana i fa un esforç per mantenir-la a l’aula tot i que l’alumnat, sovint, ho posa difícil.

L’ALUMNAT

Ja hem dit a la Introducció d’aquest document, que l’alumnat del centre és, tal i com demostra el resultat de l’enquesta, majoritàriament castellanoparlant. Quan la seva llengua familiar és la catalana, generalment fa el canvi de llengua per parlar amb els seus companys. Aquest és un fet amb el qual el centre s’enfronta amb la voluntat de resoldre’l a fi que l’ús de la llengua catalana pugui quedar, com a mínim, igualada amb l de la llengua castellana i que els alumnes catalanoparlants no facin el canvi de llengua amb els seus companys que, paradoxalment, de vegades també són catalanoparlants o bé tenen un domini excel.lent de la llengua catalana.

Dins d’aquest context, doncs, ja podem pensar que dins de l’aula, tot i que la llengua del professorat en impartir la matèria sigui la catalana, l’alumnat pregunta i/o fa comentari en llengua castellana. Si això passa a la classe de català, el professorat fa repetir la pregunta i fa observar a l’alumne/a que ha de fer el canvi de llengua. Quan això passa en d’altres àrees, la marxa de la classe impedeix sovint que es pugui fer aquesta aturada i fer que l’alumne/a repeteixi la pregunta en llengua catalana.

LLIBRES DE TEXT I MATERIALS DOCENTS

Els llibres de text i els documents acadèmics destinats a l’alumnat són tots en llengua catalana, a excepció de les de Llengua Castellana i Llengües estrangeres. Els llibres de text en format digital, pràcticament els únics de què disposa l’alumnat a excepció de 1r d’ESO i Batxillerat, també són en llengua catalana excepte els llibres de Llengua castellana i Literatura i Llengües estrangeres.

LLENGUA DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES.

Considerem activitats extraescolars totes aquelles que organitza el centre fora del currículum reglat de les diferents matèries, és a dir, totes aquelles activitats complementàries que incideixen en el procés de formació de l’alumnat, ja siguin ensenyaments no reglats, coneixements transversals o activitats complementàries i lúdiques organitzades pel centre. A la majoria d’aquestes activitats la llengua és la catalana, tot i que de vegades es troba en funció del monitor o persona encarregada de dirigir l’activitat.

L’espai extraescolar dedicat al repàs, a fer deures, etc, és l’EXIT, atès generalment per ex-alumnes que fan l’activitat en català, si bé és cert que, en alguns caso, també ho fan en castellà.

LLENGUA DE LA VIDA ORGÀNICA DEL CENTRE

La llengua amb què es fan les reunions de professorat -equips docents, claustres, consell de direcció…-; la llengua present a la Sala de professorat –anuncis, convocatòries, avisos…-; les reunions amb els alumnes –programació de viatges, celebracions, altres comunicacions-; activitats adreçades a pares i mares – reunions d’inici de curs, amb l’AMPA, de Portes Obertes, de tutories-; el Consell Escolar i altres instàncies de la comunitat educativa que hi intervenen, és el català.

LLENGUA DE L’ADMINISTRACIÓ DEL CENTRE I PAS

Tota la documentació administrativa de l’Institut, la correspondència, les actes de totes les reunions i la documentació relativa a les activitats adreçades a pares i mares, alumnat i altres instàncies de la comunitat educativa, les comunicacions amb les famílies, les empreses i altres institucions del centre, són en català.

La llengua del PAS de l’institut és habitualment el català, tant amb l’alumnat i professorat del centre com, en la mesura del possible, amb les persones de fora de l’institut.

OBJECTIUS

RESPONSABLES

-Assegurar que l’administració educativa del centres empra normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantingui entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d’ésser també la llengua d’ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.

-Assegurar que les actuacions administratives de règim interior del centre s’han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística.

-Assegurar que el centre expedeixi la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l’àmbit de l’Administració de l’Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d’ésser bilingüe, en català i en castellà.

Equip Directiu

PAS

ÚS NO SEXISTA NI DISCRIMINATORI DEL LLENGUATGE

El respecte és un dels valors que ha de transmetre el professorat. Per tant, intenta buscar alternatives no sexistes en aquelles situacions en les quals hi pugui haver un ús sexista del llenguatge. Intentem fer servir paraules de caire més neutre com famílies (en lloc de pares), sala del professorat (en lloc de professors), etc. No obstant això, també estem d’acord amb els predicats de la Dra. Carme Junyent i, en aquest sentit, utilitzar un mot genèric en un “masculí neutre” no considerem que sigui una voluntat necessàriament sexista. Existeixen innombrables paraules que, dites en el seu nom col.lectiu, perden significat o no signifiquen el mateix. Entenem i manifestem que el llenguatge sexista és, primer, una actitud sexista del parlant, la qual cosa, si existeix en el centre, vetllem per denunciar-la i fer-la fora de seguida. A banda d’aquestes consideracions, tot allò que pugui ser dit, sense caure en ridículs, marcant la diferència femenina i masculina, l’escola òbviament vetlla per integrar-ho.

El nostre centre vetlla, també, perquè no hi hagi cap mena de discriminació, ni per sexe, ni per orientació sexual, ni per raça, ni per ideologia, ni per religió, ni per cap altra manifestació individual, sempre que aquesta no atempti la llibertat de l’altre/a.

ÀMBIT DE RELACIÓ EXTERNA DEL CENTRE

LLENGUA DE PROJECCIÓ DEL CENTRE.

Entenem per projecció externa del centre, la relació de l’institut amb persones i institucions que no formen part de la vida estrictament interna del centre, entesa aquesta com la desenvolupada dins del marc espacial de l’institut i dins del seu marc horari.

En totes les activitats d’expressió i difusió externa i promoció del centre, com són la seva publicitat i les comunicacions que s’usen amb altres instàncies del seu entorn, ja siguin institucions municipals, associacions, empreses i altres entitats amb qui col·laborem amb diferents finalitats, la llengua catalana és la llengua d’ús habitual. Una de les institucions amb qui mantenim estret lligam és amb l’Auditori de Sant Martí, antic teatre del nostre institut, ara convertit en equipament de barri. La llengua de comunicació és la llengua catalana i ho és també com a llengua d’iniciatives i actes que conjuntament hi programem. Entenem que cal fer permeables les parets de l’aula impulsant la participació del centre en activitats socials de l’entorn, com en la ràdio o les televisions locals, l’Auditori, el Centre Cívic, etc. En aquest sentit, estem immersos en l’elaboració de Plans d’Entorn, que de fet ja duem a terme, tant amb equipaments culturals del barri –Auditori, Centre Cívic, etc-, com culturals –el mateix Centre d’Estudis de La Verneda, que ajuda en els TR del nostre alumnat-, com amb la relació que mantenim amb escoles de l’entorn i els centre que com nosaltres estan dins d’Escoles pel Canvi, amb les quals mantenim un estret contacte i comunicació.

OBJECTIUS	RESPONSABLES
-Assegurar que l’administració educativa del centre empra normalment el català amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. -Assegurar que les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l’acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits aniran acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.	Equip directiuPAS
– Fer de la llengua catalana la llengua de treball i relació amb totes les entitats, institucions, serveis i empreses que intervenen en el centre.	Equip directiu, Coordinació d’Activitats Extraescolars, Claustre de professorat i altres professionals del centre
– Dur a terme una coordinació estable amb els centres de procedència dels alumnes per tal d’intercanviar informació sobre el grau de coneixement i ús de la llengua.	Equip Directiu, Coordinació Pedagògica i Departaments de Llengües
– Incrementar la participació del centre en totes les activitats organitzades per les entitats locals que tinguin com a objectiu fomentar l’ús de la llengua i la integració a la cultura catalana.	Equip directiuClaustre de professorat
Reclamar a les empreses col·laboradores del centre l’ús de la llengua catalana en els documents escrits	Equip Directiu

ÀMBIT DE COORDINACIÓ LINGÜÍSTICA

LA COORDINACIÓ LINGÜÍSTICA, D’INTERCULTURALITAT I DE COHESIÓ SOCIAL

La redacció del PLC és a cura de la Coordinador/a Lingüístic/a del centre, revisat per la Direcció, qui dóna el seu Vist-i-plau final. La Coordinació lingüística és també qui ha d’encarregar-se de potenciar l’aplicació pràctica del projecte lingüístic de centre i coordinar-lo amb el pla d’acollida i d’integració de l’alumnat nouvingut, amb l’assessorament de la Coordinació LIC del Departament d’Ensenyament.

És, també, qui té la responsabilitat d’encarregar-se de l’educació intercultural i de la cohesió social.

També passa per la Coordinació Lingüística la dinamització cultural del centre en tot allò que es refereix a la dinamització de l’ús i presència de la llengua catalana en la vida de l’institut.

S’estudiar la necessitat de crear una Comissió Lingüística.

Les funcions de la Coordinació LIC són:

Assessorar l’equip directiu en l’elaboració o en l’actualització del Projecte lingüístic i del Pla d’acollida i d’integració.
Coordinar les actuacions curriculars i no curriculars de caire lingüístic i intercultural que el centre realitza per facilitar l’acollida de l’alumnat nouvingut.
Coordinar les activitats, incloses en la programació general, que promouen l’ús de la llengua catalana, i el respecte i la valoració de la diversitat lingüística i cultural.
Coordinar-se amb els assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social dels Serveis Territorials.
Crear, coordinar i actualitzar un fons de documentació (metodologies, materials didàctics, TIC…) que faciliti la potenciació de l’ús de la llengua catalana, la millora de la didàctica de l’ensenyament de la llengua i dels aspectes lingüístics de les altres àrees, l’acollida lingüística i social de l’alumnat nouvingut i l’educació intercultural.
Coordinar-se amb les institucions i les entitats de l’entorn per tal de treballar conjuntament en la promoció de l’ús social de la llengua i en l’acollida lingüística i social de l’alumnat nouvingut.