Volem retre homenatge a un gran home dels nostres temps que recentment ens ha deixat.
En la dolorosa i sentida absència no deixarem de perseguir, atents, el seu missatge de lluita pacífica per als més necessitats.
Reproduïm a continuació la notícia apareguda el 5 de març de 2014 a la TV de l’Hospitalet (L’Hdigital)
Arcadi Oliveras explica als joves les receptes per sobreviure a la crisi i la globalització – Xerrada a l’Institut Can Vilumara
Arcadi Oliveras, economista, president de Justícia i Pau, i cofundador d’una plataforma popular al costat de la monja Teresa Forcades favorable a un procés constituent català. Avui Oliveras ha estat a L’Hospitalet per fer una conferència, i el seu auditori eren… els joves de l’Institut Can Vilumara.
En la seva xerrada de poc més d’una hora, l’economista Arcadi Oliveras ha explicat al seu auditori els com i els per què de la greu crisi econòmica que travessem. La jove audiència ha seguit amb gran atenció l’anàlisi lúcid i també descarnat de la situació en la que es troben també ells.
Oliveras no s’ha estalviat crítiques ni paraules dures per descriure els fets. Els joves han somrigut -per no plorar- en sentir els noms de polítics, banquers i empresaris implicats en la crisi que com a premi, entre cometes, han rebut després càrrecs a l’Administració i a les grans empreses.
Consells i solucions
Però no tot han estat missatges negatius. Oliveras també ha explicat les seves idees per afrontar la crisi i els seus consells per enfrontar-se al món globalitzat que es troben els joves en creuar la porta de l’institut. Un dels consells, informar-se bé en mitjans alternatius, i un segon, no consumir segons quins mitjans de comunicació i quins continguts destinats a ‘idiotitzar’ els ciutadans.
Altres consells han estat consumir de forma responsable tot castigant les marques que no produeixin amb comportaments responsables i ètics (n’ha citat unes quantes); perdre la por i organitzar-se socialment per lluitar contra els abusos de forma pacífica; utilitzar la denominada banca ètica (bancs responsables amb les seves inversions) i evitar els bancs tradicionals, poc transparents i partícips de la responsabilitat de l’actual crisi.
Pel que fa a les solucions, Oliveras planteja bàsicament la doctrina del decreixement (l’economia, el PIB dels països, ja no pot continuar creixent i per tant hauríem tots d’acostumar-nos a consumir i a viure amb menys) i de la reducció de les hores de feina dels treballadors en actiu per crear ocupació per als aturats, a l’estil del que va fer França fa pocs anys quan va reduir a 35 les hores setmanals de treball (un procés, però, que la dreta francesa no va deixar culminar). A banda, segons Oliveras, l’Estat espanyol hauria de recaptar més, sobre tot lluitant contra el frau fiscal, i gastar amb major eficiència.
Al final, Arcadi Oliveras ha rebut els aplaudiments d’una audiència agraïda però potser més desencantada que abans amb el món que li ha tocat viure… o potser amb més ganes de canviar-lo.
