L’exposició selecciona de forma cronològica 13 històries individuals, el gruix de les quals identifica catalans “il·lustres” i/o singulars vinculats a la Model. D’aquesta manera s’erigeixen en involuntaris símbols representatius d’un univers penitenciari que queda ocult, ja que els plafons posen l’èmfasi en la peripècia individual fins a arribar a la presó i obvien no només la institució sinó el que va suposar el seu pas pel centre penitenciari. Les excepcions són Ferrer i Guàrdia (a la Model es va celebrar el consell de guerra que el va condemnar a mort) i Puig Antich, que hi va ser executat; Helios Gómez, autor de la Capella Gitana (tot i que no s’explica per què la va dibuixar ni per què la van tapar el 1998 quan Núria de Gispert era consellera de Justícia), i A.R., àlies la Gilda, on s’apunta la problemàtica dels homosexuals a la presó. Pel que fa al Vaquilla, s’introdueix la Copel, però res al·ludeix al fet que allà va convertir-se en drogoaddicte.