Els consells com ara: encara tens temps per pensar-t’ho o encara no ho has de decidir fan que recentment els joves i estudiants arribin a una situació d’incertesa, on a 4t d’ESO no tenen clar que fer amb la seva vida. Tot i tenir clar que volen seguir estudiant i formant-se, no poden definir en quin àmbit i sector. Aquesta indecisió sumada als consells dels mateixos professors fan que aquells que no ho tenen gens clar triïn el batxillerat científic, perquè està demostrat que fer el canvi de qualsevol altre batxillerat al batxillerat científic és més fàcil que el procés contrari. No obstant això, aquesta tria feta sense tenir res clar comporta que els alumnes dediquin dos anys de la seva joventut, una de les etapes més importants de la seva vida, a unes assignatures que probablement no li serviran per a res.
Penso que el problema no rau pas en els joves perquè no tinguin res clar, sinó en els professors per no saber despertar cap vocació als joves. Aleshores, què hauríem de fer?
Els estudiants de secundària més joves, és a dir, a 1r i 2n d’ESO, han de preveure la cruïlla a la qual s’enfrontaran a 4t i establir i definir branca i sector en el qual volen passar la resta de la vida (tot i que també es pot cursar una segona carrera en un futur). Això només pot venir de part de pares d’estudiants i professors del centre, és a dir, detectant facilitats i qualitats de l’alumne i preguntant-li, i això és el més important, què el fa feliç i a què està disposat a dedicar-se la resta de la seva vida. El centre hauria de fer xerrades orientatives, més de les que hi ha, perquè s’ha demostrat que són insuficients, i no tan enfocades a ponderacions, carreres, notes de tall i el que sovint es diu en aquestes xerrades, sinó més enfocades en com definir el que fa feliç a l’alumne. El centre també pot ajudar fent des de les tutories un pla d’orientació, és a dir, examinant notes i parlant amb el professor de cada matèria donant una branca tenint en compte aptituds i opinió de l’alumne. D’aquesta manera, si el pla d’orientació està ben fet, en cas de no tenir clar què fer tot i les xerrades, l’alumne té una pauta marcada per on tirar, i que en el cas de ser d’equivocat, sempre es podrà tirar enrere.
En síntesi, a secundària els joves no pensen en el seu futur, que al cap i a la fi és el més important, i han de ser professors i progenitors qui orientin a l’alumne perquè no triïn optatives i un batxillerat que no li interessa per sortir del pas.
Oleguer Arola
