Yolanda Robles, amb actualment 51 anys, és especialitzada en psiconeuroimmunologia i nutrició integrativa, a més de dedicar-se en aquests moments a Closer de Vendes. La seva vida és un exemple que il·lustra perfectament que en el món actual mai no deixem d’aprendre i adquirir coneixements. I que sempre estem a tems de donar un cop de timó a la nostra vida.

Quan va començar a créixer, va decidir que seria vegetariana i es va adonar que aquest camp li interessava, però, en acabar els estudis, va anar a la universitat per estudiar Dret. Aleshores va veure que realment el món de l’alimentació saludable, la relació de tot aquest camp amb el cos humà i els beneficis que pot donar a qualsevol que els segueixi li interessava moltíssim, i es va iniciar en la seva nova formació com a psiconeuroimmunologa.

La psiconeuroimmunologia és un estudi relacionat amb el nostre benestar a partir de processos psicològics analitzant el sistema nerviós i immune del cos humà, on s’observen factors com problemes hormonals, immunologia, migranyes, osteoporosi, intoleràncies alimentàries, etc. La nutrició integrativa, per altra banda, és una forma d’aconsellar i orientar nutricionalment a partir de dietes personalitzades, educació alimentària…

Gràcies a aquests estudis, va aconseguir el seu somni: obrir una botiga que, a més d’oferir productes d’alimentació ecològica i BIO, també disposava d’una cuina on elaboraven plats cuinats, menús equilibrats i sans, un espai per a xerrades, conferències, tallers i activitats; i un consultori de salut integrativa amb serveis de nutrició personalitzat, fisioteràpia, teràpies emocionals… al seu poble, Caldes de Montbui. La botiga va despertar l’interès arreu del poble i en localitats properes i va aconseguir molta clientela.

8 anys després de crear la seva pròpia petita empresa, ha decidit tornar a dirigir el rumb de la seva història i, actualment, es troba fent liquidació en la seva botiga (que tancarà en breu) per a dedicar-se a Closer de Vendes, una professió emergent que es tracta d’una de les figures més demandades del mercat laboral, en el que el treballador ha d’augmentar el flux de les vendes en un valor més alt del que es trobava.

Les raons per les que he decidit fer-li l’entrevista a la meva tieta Yolanda és perquè considero que, al llarg de la seva vida, ha aconseguit viure experiències molt diferents gràcies als canvis de decisions que va fer i que poden interessar a molta gent.

En aquesta entrevista, ens dedicarem a entrar més profundament en el món relacionat amb la psiconeuroimmunologia i els coneixements dels que ella disposa, a més de conèixer una mica més sobre la vida de la Yolanda i els girs tan marcats que ha donat la seva vida durant aquests anys.

Començant des del principi, quins van ser els teus motius per escollir estudiar dret?
Com que ja fa molts anys des que vaig prendre aquesta decisió, no recordo ben bé per què. Quan nosaltres havíem de decidir sobre quin batxillerat fer, només podíem triar entre lletres o ciències. Les matemàtiques se’m donaven bé, però la física no, és per això que vaig decidir estudiar lletres. Entre les carreres de lletres que podia escollir dubtava entre una Filologia (per la meva estima als idiomes) o bé Dret, perquè sempre m’he considerat una persona defensora, que m’agrada ser coherent i conseqüent, a més de responsable. Aleshores vaig pensar que Dret s’ajustava molt a tot això, a banda de que algun amic meu també volia estudiar el mateix, i això t’acompanya a valorar més aquestes opcions.

A quina universitat vas estudiar i per què?
Vaig estudiar a la UB, a Barcelona, perquè era la universitat que ens queia més a prop de Sant Sadurní, que és on vaig estudiar fins als 18, i, a més a més, va ser la que vaig posar com a primera opció i em van acceptar.

Quines aficions i rutines seguies fora de l’estudi?
Les meves aficions eren, sobretot, la música; feia classes de música i de piano. També sortíem de tant en tant amb els meus amics i la meva colla de coral, m’agradava molt anar a concerts i sortir amb ells cantant per diferents llocs. Una de les meves altres aficions que espero continuar fent és viatjar, ja que m’agrada molt conèixer llocs diferents.

Què et va portar a decidir que Dret no era la decisió correcta per a tu?
No és ben bé així; el Dret sempre m’ha agradat i em segueix agradant, però la vida dona moltes voltes. La meva decisió es va fer a partir d’uns esdeveniments importants: dins del món del dret, em vaig especialitzar en dret animal per la meva estima cap a ells, que em va portar a fundar una protectora d’animals al poble on visc. En aquell moment jo seguia treballant, però combinar les dues feines era una mica complicat i vaig optar per buscar una administració pública per a poder treballar i alhora dedicar-me a la protectora d’animals. Així es com vaig passar d’estar al despatx d’advocats a l’Ajuntament.

Dins de l’Ajuntament vaig estar gestionant la meva pròpia protectora i també col·laborant en altres projectes arreu de Catalunya. El fet de ser tan animalista em va portar a no menjar animals, al vegetarianisme, que en aquell moment no era gaire conegut, i va ser quan m’hi vaig endinsar i a formar-me per a poder alimentar-me d’una forma correcta. Aquesta formació em va portar a estudiar nutrició, on també vaig estudiar cuina saludable i així vaig aprofundir molt en aquest tema patològic i saludable. Aleshores, va aparèixer la psiconeuroimmunologia en la meva vida.

Per què la psiconeurommunologia i què vas estudiar per a arribar a saber tot el que saps?
La psiconeuroimmunologia va sorgir mentre estudiava nutrició. Vaig conèixer a una persona, en Xavi, que em va motivar molt a especialitzar-me en aquest àmbit de la salut, perquè encaixava molt amb el que jo volia fer.

Per a estudiar psiconeuroimmunologia, vaig fer un postgrau d’extensió per aquells que ja tenen una base dins de les ciències de la salut. En aquell moment, era un àmbit desconegut, en la meva promoció només vam estudiar psiconeuroimmunologia 22 persones, però més tard es va començar a conèixer i la gent va veure que, tot i ser una ciència natural, que podia donar respostes allà on la medicina no arriba.

En quin moment se’t va ocórrer muntar el teu propi negoci i per què vas dir-li Digestàlia?
Se’m va ocórrer just després d’estudiar psiconeuroimmunologia. Vaig pensar que seria un espai per a combinar tot allò que jo havia fet: un espai de cuina saludable, una consulta de visita per a clients i fer-los una orientació alimentària, tractaments per a millorar la salut, entre d’altres. A més a més, el negoci també tenia la part de la botiga, basada en alimentació ecològica i suplements nutricionals. Aleshores, quan es va començar a conèixer el negoci, va anar creixent i cada cop requeria més hores. Vaig decidir posar-li Digestàlia perquè volia reflectir el concepte d’alimentació i nutrició saludable, que es relacionés amb digestió i el vam tirar endavant.

Amb quins problemes et vas trobar durant el muntatge de tot el projecte?
Buf, el que més, problemes econòmics. Havia de plantejar i pensar molt bé abans de fer les coses i invertir els diners necessaris, que eren molts. També van causar conflicte la burocràcia, els permisos, les remodelacions del local… Tot i això, com tot depenia de mi i jo hi dedicava molt de temps, ganes i energia, la cosa va anar funcionant.

Què va ser el que més et va agradar de portar una botiga i sentir que tenies el teu propi negoci?
La botiga per a mi sempre ha estat un extra dins del meu negoci, però els pobles com Caldes de Montbui requereixen algun incentiu per a donar-te a conèixer, un objectiu que vaig aconseguir i n’estic molt contenta, vaig omplir molt ràpid l’agenda; això, però, també té el seu hàndicap negatiu, i vaig acabar gairebé sense temps ni els caps de setmana. Deixes de tenir l’opció de poder tenir temps per a tu, per a cuidar-te, per a fer esport, per a sortir al cinema… i això em va fer portar a decidir que no podia ser així, que per molt que el negoci funcionés molt bé, que havia d’aconseguir gestionar-ho d’una manera diferent i tenir més temps per a mi.

Per què has decidit, després de relativament poc temps i èxit en la botiga, tancar-la definitivament?
Al principi tot anava molt bé, però a mesura que avançava la cosa s’anava complicant i la meva feina començava a consumir part de la meva vida fora del treball. Se m’acumulaven les feines, no només de la botiga, sinó que també em sorgien petites feines per a altres empreses, gestions, etc. Coses que a mi m’agradava molt fer però a la vegada em treia hores per a mi. Cal dir que a la botiga sempre he tingut a algú més treballant i ajudant-me, i això va beneficiar la situació. Al final, però, va arribar un punt en què no donava més a l’abast i, per molt que gaudís moltíssim, em sentia sobrepassada. A partir d’aquests fets va ser quan em vaig adonar que havia de fer canvis, i vaig prendre la decisió de tancar la botiga. Al mes de gener del 2020, vaig començar a portar a terme la decisió que havia pres i em vaig reunir per a explicar-los cap a on volia orientar el negoci. Amb la covid, em va ser impossible gestionar abans aquest tema, i per això vaig acabar tancant la botiga fa menys d’un mes.

Què t’ha aportat dedicar-te ara a Closer de Vendes?
Just abans de la covid, en prendre la decisió de tancar la botiga, vaig arribar a la conclusió de què si reorganitzava el negoci d’una millor forma, aconseguiria més temps i potser més benefici econòmic.
Tot i que la covid va afectar molt mundialment en tots els serveis, els supermercats eren essencials, i això em va obligar a seguir amb la botiga oberta, però només amb la part d’alimentació, els tallers i consultes van deixar d’existir en el meu negoci. A més, després d’aquesta pandèmia hi ha molta més influència tecnològica i han canviat moltes gestions relacionades amb els serveis. La meva idea abans d’aquesta malaltia ja era modernitzar el meu negoci mitjançant les noves tecnologies, i diguéssim que la covid va ajudar-me en aquest sentit.

Això és el que em va portar a formar-me més en el món de l’empresa per a poder reformar el meu negoci, i aquí és on va entrar el Closer de Vendes. El que em va fer decantar per estudiar Closer de Vendes van ser dues coses: la primera, que em donaria una capacitat molt gran per a poder portar el meu negoci correctament, i la segona, m’aportava uns coneixements en vendes que jo no tenia i em feia molt més productiva i persuasiva a l’hora de poder captar clients.

Sents que realment ara has trobat el que t’agrada fer?
La resposta sens dubte és sí, que no vol dir que tot el que he fet anteriorment no m’agradés, però a mi sempre em mou fer el que m’agrada i gràcies a això he arribat fins aquí. La vida és curta i necessitem estar a gust amb el que fem, per a poder estar bé amb tu mateix, el que t’envolta i realment gaudir de la vida. La veritat és que espero que aquesta feina em duri bastant i, si no és així, continuaré buscant la manera de sortir-me’n.

Text i foto: Aitana Sánchez