L’avortament voluntari és un procediment mèdic que posa fi a l’embaràs. És una necessitat bàsica d’atenció de la salut per a milions de dones, nenes i altres persones que poden quedar embarassades. Es calcula que a tot el món, cada any, un de cada quatre embarassos acaba en avortament.
El nombre d’embarassos adolescents continua creixent i en conseqüència també el d’avortaments. De les 91.600 dones que van avortar a l’Estat espanyol l’any 2005, 5.504 tenien menys de 18 anys i 1.421 ja havien passat una vegada per aqueixa traumàtica experiència. El nombre d’embarassos adolescents va créixer aquell any un 8% respecte a l’anterior, fins a assolir la xifra de 9.600, dels quals més de la meitat va acabar en avortament.
El problema de l’embaràs adolescent és que molt poques vegades és desitjat i, quan es produeix, cap de les eixides és ja satisfactòria. L’avortament no és mai una bona experiència, ni tan sols per a aqueix percentatge cada vegada major de xiques que per falta de maduresa o de formació incorre amb facilitat en relacions de risc pensant que sempre tindrà la píndola d’emergència o l’avortament com a forma extrema d’anticoncepció. I continuar l’embaràs suposa amb freqüència assumir una maternitat per a la qual moltes joves no estan preparades, ni físicament i psicològicament.
L’educació sexual forma part del currículum educatiu. No obstant això, diferents estudis han posat de manifest que persisteixen entre les adolescents idees errònies i fins i tot absurdes sobre la sexualitat. La qual cosa indica que no totes les joves tenen accés a una informació de qualitat. Però fins i tot quan n’hi ha, no és segur que es tradueixi en una conducta adequada. Perquè la informació és una condició indispensable però no suficient. Informar no és el mateix que formar, i això és especialment important en un temps en què els joves tenen l’oportunitat d’exercir, a edats molt primerenques, una llibertat per a la qual a vegades no estan emocionalment madurs. L’edat mitjana de la primera relació sexual està en els 16 anys. Descartada, per inútil, la vana pretensió de recórrer als vells models repressius per a protegir-los, caldrà buscar la manera d’arribar a ells d’una manera educativament més eficient.
Però, encara que la necessitat de sotmetre’s a un avortament és comú, l’accés a serveis legals i sense riscos d’avortament dista d’estar garantit per als qui puguin necessitar-los.
De fet, l’accés a l’avortament és un dels temes més controvertits, i el debat que genera està entelat per la desinformació sobre les veritables repercussions de restringir l’accés a aquest servei de salut bàsic.
Per conscienciar a les menors, aquí n’hem posat una sèrie de dades bàsiques sobre l’avortament que tothom hauria de conèixer:
- Hi ha avortaments en tot moment, amb independència del que dicti la llei.
2) Penalitzar l’avortament no l’impedeix, només fa que sigui menys segur.
3) Quasi totes les morts i lesions per avortament insegur són evitables.
4) Molts països estan començant a modificar la seva legislació per permetre un major accés a l’avortament.
5) Penalitzar o restringir l’avortament impedeix als professionals de la salut parar atenció bàsica.
6) No són només les dones i les xiquetes cisgènere les que necessiten serveis d’avortament.
7) Penalitzar l’avortament és una forma de discriminació, que fomenta encara més l’estigma. L’accés a l’avortament sense riscos és una qüestió de drets humans.
Alexandra Milosevic i Sarah Villar
Foto: Anna Berga – ACN. Publicada a ‘El Crític‘