Un dia normal i qualsevol ens tocava tutoria. El nostre tutor ens va comentar sobre una arribada d’uns estudiants suecs al centre i ens va donar com a data una setmana abans de Carnaval: el 18 de febrer, i nosaltres ens vam posar supercontents i ansiosos per la seva arribada.

El dia va arribar, els nois i noies suecs estaven de camí cap aquí, però ens van dir que abans de venir a l’institut farien un mini tour per Sitges. Al final van arribar al voltant de les 11 del matí i els van distribuir per cadascuna de les classes de 1r de batxillerat. Quan van arribar no els vam poder donar una bona benvinguda perquè estàvem a classe i no ens deixaven sortir de les aules, així que vam haver d’esperar que distribuissin els visitants en cada classe.

Després d’una estona van picar a la porta i la van obrir; era un noi suec (de nom, Emir) que aniria a la nostra classe durant una setmana sencera. Quan va es va acomodar a la classe, vam intentar tractar-lo tan bé com fos possible perquè no se sentís exclòs del grup.

Va arribar el cap de setmana i no vam veure cap estudiant suec, ja que estaven junts gaudint el poble al seu gust.

Va arribar el dilluns. Al matí, quan van arribar d’un cap de setmana gaudint-lo al màxim, vam fer classe fins a la tarda, quan es van ajuntar de nou tots els suecs per anar a berenar al poble. L’endemà al matí continuaven fent classe, els professors sempre intentaven explicar el temari tan bé com fos possible perquè tots els suecs se’n poguessin assabentar.

Cada vegada quedava menys pel divendres, l’últim dia dels suecs, però no sabien com de bé s’ho passarien; ells mai no han viscut una festa com el Carnaval a les seves terres. A més, nosaltres des de fa dos anys que no ho celebrem i tindríem el privilegi de poder compartir aquesta gran festa amb ells.

Continuàvem fent classe normal amb els suecs fins al seu últim dia aquí (divendres). El divendres quan vam arribar a l’insti, el primer que vam fer va ser anar tots els cursos al pati a esperar la Reina i el Carnestoltes per a poder sentir les paraules que deien sobre tots els professors del centre, amb un enfocament altament humorístic. Encara que els suecs no es van assabentar ni de mitja, van poder captar l’essència de l’acte. Després vam menjar xocolata i coca. Per finalitzar, vam fer un concurs de ball on qualsevol alumne, incloent als visitants, podien sortir a ballar per a guanyar algun premi. Com no, els suecs no es van quedar quiets i van sortir a donar-ho tot. Va ser un moment molt divertit i graciós, però per desgràcia no van guanyar cap premi.

El final de l’estada dels suecs va arribar; ja era l’hora per ells, se n’havien d’anar ja a l’aeroport. No obstant això, els alumnes de 1r de batxillerat B vam fer-li al nostre convidat una pancarta perquè se’n recordés de nosaltres.

Simón Fernández