Per primer cop, l’institut Benaprès ha tingut l’oportunitat de col·laborar amb la Unió Europea en el programa Erasmus. Jo i quatre alumnes més de primer de batxillerat hem viscut aquesta meravellosa experiència, subvencionada per la Unió Europea. Aquest Erasmus ha sigut a Suècia. Més concretament a Gävle, un poble situat a quasi dues hores d’Estocolm en tren.

Vam anar-hi cinc alumnes, un de cada batxillerat. Quatre de nosaltres només hi hem estat un mes, però l’altra alumna s’hi estarà dos mesos, a casa d’una família. Nosaltres ens hem allotjat a un hostal, en dues habitacions compartides i cuidant uns dels altres en tot moment.

La meva experiència la valoro molt positivament. La gent de l’escola, i de Suècia en general, han fet que la nostra estada fos molt més fàcil, sent sempre molt acollidors i molt simpàtics amb tot aquell qui ve de fora.

Dintre l’escola, tot i no fer res de les classes sueques, ja que eren en suec, vam anar fent la feina que portàvem de casa i, sempre, amb els nostres alumnes guies, que se’ns van assignar el primer dia d’institut i que es van convertir en els nostres millors amics durant un mes.

A l’hostal, ens ho hem passat veritablement bé, i hem creat un vincle entre els estudiants de l’institut que segurament no hauria sorgit mai si no fos per aquesta experiència. Hem rigut i ens hem aguantat un mes sencer, i això sempre quedarà en la nostra memòria com un record excepcional i ben especial.

Hem intentat fer sempre moltes coses i moltes activitats culturals, sempre gràcies a les facilitats que Suècia proporciona als seus habitants, i sobretot als joves. Hem visitat moltes ciutats i museus, hem esquiat i hem anat a molts partits d’hoquei gel. Hem visitat Gävle i hem viscut la seva essència. A més de conèixer de primera mà les seves tradicions, com el fika, que seria l’equivalent català “d’anar a fer un cafè”.

Suècia, tot i ser un país amb un nivell de vida molt alt, no ha estat gens dura amb nosaltres. Hem après a gestionar els nostres diners, i jo diria que ho hem fet de meravella. Els primers dies patíem, vam arribar a fer una caminada ben llarga per fer les compres setmanals, però al final ens vam anar adaptant. Hem après a sobreviure amb el més mínim i hem madurat com mai, en tan sols un mes.

Jo sempre li estaré molt agraïda a l’institut per haver-me donat l’oportunitat de viure aquesta experiència i a la Unió Europea i l’institut suec per haver-ho fet tot possible. Desitjo que algun cop pugui reviure l’experiència i pugui tornar a veure als amics que he deixat enrere.

Text: Vinyet López Lafuente