En el marc de la Setmana de les Llengües del nostre institut, específicament la setmana del 21 d’abril, volem conèixer com és l’experiència de l’Angy Paola, una estudiant que ha hagut d’adaptar-se a un entorn educatiu en català sense conèixer la llengua.

L’Angy Paola és una alumne colombiana que va arribar a Sitges l’any 2020. En arribar a Catalunya, va començar a estudiar a l’Institut Joan Ramon Benaprès. Ser estudiant en una escola catalana és tota una experiència, especialment si es cursa Batxillerat, que ja és molt exigent, especialment en aquest institut.

Avui descobrirem com ha estat la seva experiència com a alumna de Batxillerat a l’Institut Joan Ramon Benaprès.

-Quan vas arribar a Catalunya i com va ser el teu primer contacte amb la llengua catalana?
-Vaig arribar a Catalunya fa cinc anys, per venir a viure amb els meus cosins. Ells parlaven català habitualment a casa, així que des del principi vaig estar en contacte amb la llengua. Encara que al començament em semblava molt diferent del castellà, els meus cosins em van ajudar molt.

-En quin moment vas començar a estudiar a Catalunya? Recordes com et vas sentir els primers dies?
-Vaig començar els estudis a 1r i 2n d’ESO en un institut a Torredembarra. Després vaig continuar 3r i 4t d’ESO a Cunit, i ara estic fent el batxillerat a l’Institut Joan Ramon Benaprès. Els primers dies em van resultar molt difícils. Em sentia perduda i no entenia gairebé res. D’aquest institut em va impactar que el centre fos tan gran i amb tantes classes.

-T’esperaves que gran part de les classes fossin en català? Et va sorprendre?
-No m’ho esperava, la veritat. Em pensava que potser es parlaria català a les assignatures de llengua, però no que la majoria de professors la fessin servir com a llengua vehicular. Em va sorprendre molt i em va costar adaptar-m’hi. Al principi em confonia sovint amb paraules que s’assemblen al castellà però tenen significats diferents, com per exemple “cama”. A les classes o als exàmens, només entenia algunes paraules bàsiques com “negre” o “blau”, però em costava seguir una explicació completa.

-Et costa entendre les explicacions en català? Quines estratègies fas servir per seguir el ritme de les classes?
-Ara ja no em costa tant entendre les explicacions perquè he anat guanyant vocabulari. Quan vaig arribar, vaig passar cinc mesos a l’aula d’acollida, i això va ser el que més em va ajudar. Va ser una de les millors etapes de la meva vida perquè em van motivar molt. També vaig començar a buscar les paraules més comunes a internet, mirava vídeos per aprendre català, i llegia llibres senzills.

–Hi ha algun professor o company que t’hagi ajudat especialment amb la llengua?
-Sí, l’Alba Miracle, la professora de l’aula d’acollida. Em va ensenyar estratègies per aprendre català, em donava consells i les seves classes eren molt entretingudes, a més, érem tots una pinya.

-Parles altres llengües a banda del castellà? Has tingut alguna vegada curiositat per aprendre català?
-Només parlo castellà, i una mica d’anglès. Quan vaig arribar sí que tenia curiositat per aprendre català i, amb el temps, vaig començar a estimar la llengua.

-Quines dificultats has trobat a l’hora de fer exàmens, llegir textos o fer presentacions en català?
-Als exàmens, el més complicat són les lectures llargues. A vegades hi ha paraules difícils o expressions que no entenc del tot, i això em fa perdre punts. A les presentacions, el que em costa és parlar davant de tothom en català, perquè em poso nerviosa i em costa expressar-me. Per això intento preparar-ho molt bé, escriure el text abans, assajar i repassar el vocabulari.

–Què creus que es podria fer des de l’institut per ajudar més alumnes que arriben sense saber català?
-Crec que una bona idea seria fer parelles lingüístiques, en les quals un alumne que parli català ajudi un alumne nou que no el conegui. Jo mateixa m’oferiria com a parella lingüística, ja que amb mi ho van fer i em va ajudar moltíssim.

-Has notat diferències entre la manera com la gent fa amistats aquí i al teu país? Et sembla que aquí és més fàcil o més difícil fer amics?
-Sí, he notat moltes diferències. Al meu país, la gent del barri es coneix molt i no hi ha grups molt tancats. Aquí, en canvi, molts grups d’amistat ja estan formats i és difícil entrar-hi. Al principi em vaig sentir una mica fora de lloc, però amb el temps he entrat al meu grup d’amics.

-Trobes a faltar el teu país o algunes dels costums que tenies allà? Hi ha alguna cosa en especial que enyores?
-Sí, trobo a faltar moltes coses: la gent, les festes tradicionals, el meu barri i, sobretot, el menjar. Hi ha un ambient molt diferent, i a vegades ho trobo a faltar.

I ara, després de tot aquest temps, com et sents estudiant aquí? Què has après, no només a nivell acadèmic, sinó també personal?
Ara em sento molt millor ja que he après molt a nivell acadèmic, però també he crescut personalment. Aquí he après a exigir-me més i a adaptar-me a situacions noves. Tot i que fos difícil al començament, ara he millorat molt.

En conclusió aquesta entrevista ens ha ajudat a conèixer millor com se sent una alumna que arriba nova a Catalunya i no entén el català. Hem vist que, al principi, tot li era molt difícil: no entenia les classes, li costava fer amics i trobava a faltar el seu país. Però també hem vist com a poc a poc, amb esforç i ajuda, ha après molt i ara se sent més segura i contenta. Aquesta experiència ens ensenya que és molt important ajudar els alumnes nous, així entre tots podem fer que l’institut sigui un lloc on tothom se senti bé i pugui aprendre.

Claudia Paretas i Guillem Rubí