Durant aquest mes de febrer, l’Helena Dvorakova i la Tereza Grigarcikova, dues alumnes de disset anys que venen de la República txeca, han vingut al Benaprès a passar unes setmanes d’intercanvi i viure l’experiència d’estudiar en un institut d’Espanya. Després de compartir amb nosaltres unes quantes classes, a Periodisme hem fet una roda de premsa, de la qual n’hem conegut la seva experiència estudiant aquí i, sobretot, quines són les principals diferències entre el sistema educatiu txec i el català.
El sistema educatiu de la República txeca es caracteritza per la formalitat en les relacions professor-alumne i la possibilitat de triar les assignatures dels exàmens finals. Tot i que comparteix algunes similituds amb altres sistemes europeus, hi ha diferències importants que tot seguit analitzem.
En primer lloc, l’organització escolar segueix un horari estructurat en jornades que oscil·len entre un mínim de sis hores i un màxim de vuit, depenent del dia. Les classes comencen a les 8:00 h i finalitzen a les 14:25 h, excepte un dia a la setmana, en què s’allarga fins a les 16:15 h. Les sessions tenen una durada de tres quarts d’hora, amb pauses de 10 minuts entre classes i un pati de 20 minuts.
Pel que fa a les etapes educatives, l’ensenyament primari s’estén durant nou anys. A partir dels 15 anys, els joves tenen l’opció d’incorporar-se al mercat laboral, tot i que la majoria prefereix continuar estudiant per garantir millors oportunitats professionals.
El pla d’estudis inclou assignatures obligatòries com llengua txeca i una segona llengua, entre les quals tenen espanyol i anglès. A més, els estudiants poden aprendre altres idiomes, com alemany, rus o francès. Altres matèries presents en el currículum, igual que en el nostre, són biologia, física, química, matemàtiques, història i geologia. Un aspecte particular és l’educació física, que es realitza de manera segregada per sexe i només de participar-hi mínimament ja poden obtenir un assolit.
Una de les característiques més distintives del sistema educatiu txec és la formalitat en la relació entre professors i alumnes. Els estudiants s’adrecen als docents amb el tractament de “vostè” o de “senyor/a” seguit del cognom. A diferència d’altres països, parlar amb un to de veu molt alt al professorat o tractar-los amb excessiva proximitat no es considera del tot apropiat.
L’avaluació acadèmica es basa en un sistema de qualificacions que va de l’1 al 5, on l’1 equival a l’excel·lent i el 5 al suspens. Un dels aspectes més valorats pels estudiants és la possibilitat de triar les assignatures dels seus exàmens finals, com matemàtiques o anglès, en funció del seu futur acadèmic i professional. A diferència d’Espanya, a la República txeca no es realitza un examen equivalent a la selectivitat, sinó que es duen a terme dues proves determinants: una per obtenir el títol de secundària i una altra per accedir a la universitat (és una prova específica d’accés a la universitat i que varia en funció de l’especialitat).
En relació a l’ús de la tecnologia, el sistema educatiu txec no prioritza els dispositius digitals a les aules. No es disposa d’un ordinador per a cada alumne i la major part del treball es realitza amb paper i bolígraf. Tanmateix, algunes matèries també fan servir llibres.
Pel que fa al benestar dels estudiants, les escoles ofereixen serveis de suport psicològic. Disposen de terapeutes als quals els alumnes poden acudir presencialment o contactar per correu electrònic. A més, s’organitzen grups d’ajuda i xerrades informatives per tractar problemàtiques com l’anorèxia i la bulímia, i es promou així un espai de suport entre companys.
Les alumnes txeques que hem pogut conèixer se sorprenen en saber que a Espanya existeix l’escola concertada, desconeguda per a elles. A la República txeca tenen escoles privades, amb un cost elevat, fet que en limita l’accés; la resta de l’ensenyament és públic. Quant a les vacances escolars, igual com ho tenim nosaltres, els estudiants txecs disposen de dos mesos de descans durant l’estiu.
L’adaptació al sistema educatiu català pot ser complicada per als estudiants txecs. Un dels principals reptes ha estat la prohibició d’utilitzar el telèfon mòbil dins del centre, ja que a la República txeca estan permesos. A més, allà no és habitual que els estudiants surtin al carrer durant l’horari escolar.
Davant de la pregunta de quin sistema educatiu prefereixen, si el català o el seu, les estudiants d’intercanvi somriuen i conclouen que no coneixen prou el nostre sistema com per poder respondre, però que si ara mateix haguessin de triar, es decantrarien pel model txec, donada la seva flexibilitat a l’hora de triar les assignatures dels exàmens finals. De totes maneres, es mostren felices i agraïdes d’haver pogut tenir aquesta experiència amb nosaltres i els encantaria poder tornar i seguir coneixent el nostre sistema.
Escrit per Irene Brull Troya