Aquest any jo i cinc alumnes més hem tingut la gran oportunitat de viure una estada Erasmus a Suècia durant un mes. Aquest projecte es va començar a organitzar a principi del curs 2022-2023. Era la primera vegada que l’institut Joan Ramon Benaprès participava en un projecte de Mobilitat + amb els alumnes de Batxillerat. 

Durant l’inici de curs es van començar a fer reunions pels interessats en el projecte i les seves famílies. Posteriorment, la gent interessada va haver d’enviar una carta de presentació, on més tard passarien la primera fase per seguir amb la segona; l’entrevista amb el tutor i finalment la selecció final.

Jo sincerament, no creia que seria elegida, al principi no sentia que tenia les qualitats necessàries. Però la meva família em va animar, i em va dir” Per intentar-ho no perds res Bruna”. Aquelles paraules se’m van quedar gravades i em van donar la valentia necessària de tirar endavant el projecte. Vaig anar passant les fases una a una fins que un dimecres a les 22:00 hores vaig descobrir que havia estat escollida per marxar durant un mes sencer. Vaig quedar-me bastant sorpresa, no m’ho creia.

A més he tingut la gran oportunitat de què he fet aquest viatge amb una de les meves millors amigues; L’Anastasia Kostylova. També he compartit aquesta experiència amb gent meravellosa com: l’Abril González, la Vinyet López i el Pol Marcet han fet que aquest mes lluny de la meva família i amics hagi estat inoblidable.

El nostre gran viatge va començar el dia 10 de gener quan vam agafar el vol d’anada cap a Suècia. Va ser trist acomiadar-se de la família i el nus al coll que tenia en marxar a un altre país per primera vegada sola va desaparèixer una vegada vaig veure a tots els meus amics. El vol va ser llarg i vam arribar molt cansats a més d’Estocolm al poble hi ha una hora i mitja. Tot i això, vam arribar bé i els nervis sabien relaxat. La Maria Pulido, la professora que ens va acompanyar amb el viatge d’anada, va ser encantadora i va fer els primers dies molt agradables i fàcils.

El primer dia d’institut va ser difícil, no us enganyaré, però la gent a Suècia va ser molt acollidora i ens van adaptar ràpidament al seu entorn, proposant anar a fer un “Fikka”, que és com el berenar. A més adaptar-nos els primers dies als seus horaris d’àpats va ser complicat, ja que dinen massa d’hora comparat amb nosaltres.

Durant la primera setmana anàvem molt atabalats. Vam fer mil i una coses, anar a visitar Gävle, el poble el qual estàvem vivint, vam tastar menjar típic suec, que no el recomano gaire… Però les postres estan increïbles! A més de la primera compra al supermercat, que va ser una mica curiós, però ens vam adaptar molt ràpidament al canvi de moneda i vam ser àgils a l’hora de mirar quins productes de bona qualitat compràvem i els preus. Em vaig sentir com una “nena gran”. I per acabar i deixar per tot l’alt la primera setmana vam anar a passar un dia sencer a Estocolm, una ciutat amb molta història i preciosa. La qual si recomano molt d’anar a visitar! Vam decidir anar al museu d’ABBA perquè totes les noies som unes grans fanàtiques del grup. Un museu preciós i molt interactiu amb el públic.

La segona setmana tampoc vam estar quiets. Vam anar al nostre primer concert en suec, la banda que tocava eren nois de l’institut al qual anàvem, va ser molt divertit, tot i que hi havia algunes cançons en suec que no enteníem per res. També vam anar al nostre primer partit d’hoquei sobre gel, una gran experiència, tot i que el nostre equip no era gaire bo… i vam acabar perdent. Al cap de setmana vam decidir fer una ruta per petits pobles al voltant de Gävle; Uppsala, Böllnas i Söderham. Va ser un dia tan intens que vam acabar rebentats, però les bromes i els bons moments que vam passar junts van fer que la tornada a casa fos més amena.

Durant la tercera setmana la “host family” de l’Anastasia ens van convidar a sopar a casa seva, són gent meravellosa i me n’alegro tant per la meva millor amiga que ha pogut gaudir de dos mesos amb gent tan acollidora i agradable que ens ha tractat sempre com un més de la família. Com que el primer partit d’hoquei sobre gel ens va agradar i apassionar tant vam decidir tornar-hi; tot i això, repeteixo, són molt dolents! I òbviament vam tornar a perdre. Els divendres és molt típic menjar tacos suecs així que vam anar a sopar fora per fer un “Taco Friday”. Per tornar a deixar per tot l’alt la setmana les noies vam anar a esquiar, a una estació d’esquí: Kundesberg. Era la segona vegada que esquiava en tota la meva vida i feia més de cinc anys que no ho feia! Vaig donar-me compte que l’esquí no és una de les meves qualitats. Vam tenir diversos problemes amb la tornada a casa, ja que el bus no va passar i eren les 21:30 hores i estàvem a quasi dues hores de casa. Però finalment ens les vam apanyar i vam aconseguir la manera de tornar a casa.

Finalment, l’última setmana, la més trista de totes, vèiem com a poc a poc s’apropava la tornada a casa. Allà s’hi estava tan bé… Cert que trobava a faltar la meva família i amics, però la vida sueca m’havia aportat moltes coses noves i, a més, més m’havia obert la ment per donar-me compte que hi ha moltes coses més que Sitges.

L’institut també ens va portar a fer patinatge sobre gel, ja que és una activitat que ells fan per a les classes d’educació física. Va ser una experiència una mica estranya i inclús diria que dolorosa pels meus peus, però va ser tan divertit, em sentia com una nena petita aprenent anar amb patins per primera vegada, cal ressaltar que mai ha sigut un dels meus punts forts, així que gairebé no se’m donava, ho deixo per a la vostra imaginació…

Per acabar “la tercera és la bona” vam anar a veure el nostre últim partit d’hoquei sobre gel i el nostre equip finalment va guanyar! Com a comiat el cap de setmana vam anar un altre cop a Estocolm, per recórrer tots els seus carrers. Sincerament, una ciutat preciosa.

Per acabar els últims dies, els acomiadaments, les abraçades, els plors i les enyorances… Un conjunt d’emocions que no pensava pas que experimentaria amb tan sols un mes de convivència amb persones que s’han tornat tan importants i fonamentals en la meva vida. D’aquesta experiència m’emporto els bons moments que he passat amb els meus companys de l’institut Joan Ramon Benaprès i les grans amistats que he creat. La tornada a la realitat ha estat trista, però aquests últims dies vam comptar amb el Fèlix Castro, el professor que ens va acompanyar al viatge de tornada a casa nostre. La seva presència a Suècia ens va fer donar compte que tot ja s’estava acabant i que la tornada a la realitat ja estava aquí.

El viatge de tornada va ser trist i estrany, però una vegada vam arribar a Espanya i vaig tornar a veure la meva família i amics vaig adonar-me de com els havia trobat a faltar.

Com ja he dit, d’aquesta experiència m’emporto bons moments i gent meravellosa. I, sobretot, la meva millora en llengua anglesa. Gràcies a l’institut Joan Ramon Benaprès per donar-me aquesta primera oportunitat d’obrir les meves primeres fronteres i fer-me veure que hi ha molt més que el nostre estimat Sitges.

Text: Bruna Martínez Arias