Des del centre, les tutories de tots els nivells educatius: ESO, BAT, PFI i CCFF han participat en la dinàmica del dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones que se celebra cada 25 de novembre. Aquest curs, hem escrit missatges per conscienciar i fer palès el desacord de tots els fets que comporten implícita aquest tipus de violència i que es troba encara silenciada, així com queda de banda en molts aspectes de l’àmbit esportiu, i que en el seu conjunt, han de ser revertits tan aviat com sigui possible.

Hem alçat la nostra veu per fer arribar tots aquests missatges a la comunitat educativa amb un manifest elaborat a partir de fragments i reflexions que s’han fet a les tutories, el qual hem llegit davant de la façana principal del centre i volem compartir amb vosaltres a continuació:

💜 Avui, 25 de novembre, alcem la nostra veu per l’eliminació de la violència de gènere i ens unim per un futur d’igualtat, respecte i justícia per a totes. Avui és dia d’aturar-nos, de parar consciència i de planificar accions concretes i constants per lluitar per la igualtat. 

Per a nosaltres, cap mena de violència es pot justificar ni tampoc normalitzar. Quan callem, donem el vistiplau a la continuació de la violència. Dona no és sinònim de por, sinó de força. Per això, avui, 25 de novembre, trenquem el silenci i alcem la veu. 

El silenci ens fa còmplices de les violències, de les vides perdudes i dels somnis trencats. L’educació per la igualtat ha de ser un eix prioritari des de les primeres edats. 

Només una educació en la igualtat des de la infància farà possible una societat adulta que no calli davant la violència. Només una societat adulta que ha estat educada en la igualtat des de la infància podrà creure i respectar lleis que asseguren que totes i tots som iguals. Avui, 25 de novembre, alcem la veu per una educació en la igualtat. 

El control sobre una dona no és amor, és submissió. I la submissió no és amor, és abús. Venim d’un passat masclista i, malgrat algunes opinions, vivim en un present encara masclista. 

No podem esborrar la nostra història, però sí que podem aprendre’n. Podem identificar patrons masclistes i evitar reproduir-los. Una targeta vermella al maltractament, si l’amor estreny no és la teva talla. Fets i paraules han de construir, no destruir. Avui, 25 N, utilitzem les paraules per estimar i construir junts la història que desitgem. 

Les dones han estat durant molt de temps invisibilitzades al món esportiu. Durant els últims anys, les hi hem pogut veure, però també s’ha fet visible l’assetjament constant que viuen les esportistes només pel fet ser dones.  El cos d’una dona no és una pilota, ni per xutar-ho, ni per tocar-ho, qualsevol patiment ha de ser visibilitzat, denunciat i escoltat, tant al camp com a les grades. Si trenquem amb la idea que jugar com una dona és una ofensa, començarem a veure que a les grades a les dones se les mira com a esportistes, com a persones a qui no hi ha més opció que respectar. 

Reclamem una educació per la igualtat també en el món esportiu. Un aprenentatge i entrenament esportius haurien de començar sempre des d’una base inclusiva que només doni espai a relacions sanes i respectuoses. Si volem que l’esport sigui un espai segur és imprescindible una educació preventiva des de les primeres edats; i també una regulació i supervisió del que passa a les grades. Avui, 25 N, demanem donar l’esquena a comentaris masclistes als esdeveniments esportius. 

Avui, 25N, no celebrem la igualtat, perquè encara no existeix. En aquest dia, expressem un sentiment profund de ràbia i intolerància contra la violència de gènere i vicària. És urgent que reflexionem sobre quina societat volem ser i que ens construïm des de l’educació, la convivència i el benestar emocional. No hi ha una vacuna o un antídot màgic per a l’erradicació, però si actuem, lluitem i abandonem la por d’assenyalar el masclisme, podrem, a la fi, marcar al calendari la data en què caducarà el masclisme.

El masclisme ha estat present en tota la nostra història. Per sort, però, també comptem amb una història de lluita per la igualtat, amb un present de judicis contra el masclisme. Per acabar el nostre manifest, farem nostres les paraules de Gisèle Pelicot, “la vergonya ha de canviar de bàndol”. Per això volem activar la consciència col·lectiva de la societat, perquè entre totes i tots combatem la permissivitat que hi ha amb tots els missatges masclistes que han estat acceptats en el nostre dia a dia i que són generadors de violència. Avui, 25 de novembre, alcem la veu per l’erradicació de la violència envers les dones. 💜

Lectores i lectors del manifest (1r i 2n d’ESO): Enric Almiñana, Rania Ben Abdeljalil, Núria Freixedes, Chloe Melnik, Naia Portillo, Maria Sáez, Xènia Serra i Aleix Torras