L’eclosió que ha experimentat l’anomenada intel·ligència artificial a nivell general és innegable. En els últims anys, a més, el que es coneix com intel·ligència artificial generativa ha arribat al nostre dia a dia, de cop, i sembla que per quedar-s’hi.

El món de l’educació no n’ha quedat al marge i gran part del professorat ja s’ha hagut d’enfrontar a noves situacions que l’han fet posar en mode alerta. L’alumnat, més jove, més tecnològic en segons quins aspectes, sembla dominar amb facilitat noves eines d’intel·ligència artificial generativa (IA a partir d’ara), que poden posar a prova el sistema educatiu que tenim establert. Com ho gestionem? Com pot influir l’ús d’aquestes eines en el seu procés d’aprenentatge? Anirà en detriment de la seva capacitat creativa i reflexiva, i en la seva capacitat de comprendre, de madurar cognitivament?

Aquesta sensació de neguit, d’inseguretat com a professional de l’educació, va ser un dels motius que em va portar a inscriure’m al curs Inclusive Teaching with AI (Educació inclusiva amb IA), que va tenir lloc a Florència, del 4 al 9 d’agost i que vaig poder seguir gràcies a una beca Erasmus+ per a professorat, programa en el qual el nostre institut participa des de ja fa uns quants anys.

Després d’una setmana intensa de classe als matins i redescoberta d’una ciutat com Florència a les tardes, vaig tornar amb una mica més de coneixement sobre el tema i més calma. Es tracta d’una qüestió d’abast general. La resta de professorat del curs, provinents d’altres països europeus com Grècia, Irlanda, Croàcia o Polònia, tenen la mateixa inquietud. A partir d’aquí, la formació m’ha permès conèixer diverses eines IA que poden facilitar la tasca del professorat en dos aspectes. D’una banda, hi ha eines IA que ens poden ajudar a ajustar els nostres materials a diversos tipus de format segons les necessitats educatives de l’alumnat. Per exemple, podem tenir alumnat que percep millor la informació de manera més visual i d’altres, més auditiva. D’una altra banda, hi ha eines IA que ens poden ajudar a crear material per al dia a dia de l’aula, per exemple, en format de presentacions digitals de manera més efectiva i activitats avaluatives a partir de continguts ja existents. Tot això, però, no es pot aconseguir si no coneixem com fer un bon prompt; és a dir, com redactar el nostre “encàrrec” per a la IA.

Amb tot, el curs també m’ha permès arribar a la conclusió que no n’hi ha prou. El que acabo de comentar són aspectes beneficiosos de la IA. Ara bé, com preparem l’alumnat perquè s’hi enfronti traient-ne el màxim profit i no només copiant i, igualment important, com podem evitar que caiguin en el laberint de les fake news i deep news? Segons Sala i Martín (2025), les fake news no han aparegut ni amb les xarxes socials ni amb la IA; “perquè, de fet, són tan antigues com la humanitat mateixa”. El que sí que és innegable, però, és que la seva capacitat expansiva ha augmentat exponencialment des de l’aparició de la IA. Aquí tenim un dels nostres nous reptes.

Laia Querol Cortiella

Professora de Llengua catalana i Literatura a l’ESO i al Batxillerat