En motiu de la Setmana de les llengües, des de Periodisme hem entrevistat a diversos alumnes del nostre centre que no tenen el català ni el castellà com a llengua materna. Us deixem amb l’entrevista a una alumna brasilera de 1r d’ESO, que ens comparteix la seva experiència personal, aprenent el català i castellà, dues llengües molt semblants. En aquesta conversa, l’Emilly Santos ens explica com ha estat el seu procés d’adaptació a les llengües i la cultura espanyola i catalana.

 

• Amb quina edat vas arribar a Espanya? I com va ser aquest canvi per a tu?

• Vaig arribar amb deu anys i, la veritat, va ser molt estrany, ja que era un altre país, un altre idioma… i no entenia res. A més, quan sortia amb la meva família no enteníem res i no podíem demanar les coses!

• Què és el que més enyoraves del teu país quan vas arribar a Espanya?

• Les persones… és diferent, ja que a Brasil hi ha moltes coses que dius a les persones que allí és normal, però que si les dius aquí sona molt estrany i s’ho poden prendre malament.

• Sabies una mica d’espanyol o català abans d’arribar a Espanya?

• No sabia literalment res, cap paraula.

• Quina de les dues llengües et va costar més d’aprendre (català o castellà)? Per què?

• Em va costar una mica més el català, perquè escolto més castellà en general, i és més fàcil per a mi. El català m’és més difícil, ja que no el sento tant a parlar.

 

• Quina diferència veus entre els estudis a Brasil i a Espanya?

• Doncs en trobo moltes, a Brasil jo estudiava en una escola privada i era millor, però si allà vas a un públic com aquest, la diferència és enorme perquè allí estudies si vols, i si no vols, no ho fas, només hi vas per estar allí. En canvi aquí a Espanya vens a clase i aprens.

• Com et vas sentir en un institut nou els primers dies? Et vas sentir acollida o el contrari?

• Em van fer sentir ben acollida i va ser molt divertit el primer dia, em va agradar bastant tot i vaig conèixer a gent nova; va ser molt divertida la primera classe.

• Els professors et van facilitar l’aprenentatge de les llengües?

• Sí, una mica… La meva tutora amb el català bastant, i també unes mestres de l’aula d’acollida. Tot i així, com que em van ensenyar les dues llengües de cop, em va costar molt l’aprenentatge, ja que barrejava el català amb el castellà, perquè les meves amigues em parlaven en una llengua (castellà) i les professores en una altra; en aquell moment no sabia diferenciar la llengua catalana de la castellana, però ara ja en sé.

• Et confons alguna vegada parlant català/castellà amb el portuguès?

• Sí, moltes vegades. Per exemple, hi ha moltes paraules que parlant amb la meva mare o amb el meu pare en portuguès les dic en castellà o en català, o a l’inrevés: en català dic alguna cosa en castellà. 

• Què recomanaries a nous estudiants que venen d’altres països i han d’aprendre aquestes dues llengues?
• Doncs jo recomano escoltar molt i prestar molta atenció en el que escoltes, a més de buscar les definicions de paraules que no entenguis o que no saps el que significa.

 

Escoltar la història de l’Emily ens pot servir com a inspiració, ja que tot i que aprendre una nova llengua és molt complicat, amb perseverància i esforç ella va aconseguir aprendre dues. Si t’ho proposes, ho aconseguiràs.

Inés Guerrero i Angy Aranda