El passat dijous 28 de gener, per commemorar el dia per la pau i el dia en record de les víctimes de l’Holocaust, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat van assistir a una videoconferència amb la Dra. Gita Baack.
Gita Baack viu a Vancouver (Canadà), és filla de supervivents de l’Holocaust, ha escrit poesia, és doctora en psicologia i està especialitzada amb les seqüeles psicològiques que hereten els descendents de les persones que han patit un trauma a causa de genocidis, guerres, migracions o deportacions.
En la xerrada, la Dra. Baack va parlar de qui són els afectats pel racisme i la violència distingint:
- Els supervivents: tenen l’experiència directa.
- Nens supervivents: experiència directa de molt joves o adolescents.
- 1a generació: fills de supervivents.
- 2a generació: nets de supervivents.
Llavors va explicar la dramàtica història del seu pare i la seva mare i de com cadascú va escapar de les matances que els nazis van fer a Lituània i Polònia. També va explicar la manera com executaven les matances, per exemple drogant els soldats amb alcohol i amfetamines perquè poguessin assassinar dones i nens. El seu pare estava casat i li van assassinar la dona i dos nens petits, germanastres de la Dra. Baack.
En la xerrada va parlar de l’impacte del trauma en els supervivents i els seus descendents, tals com sentiments de traïció, pena, culpa o vergonya. Per exemple, el seu pare es va sentir culpable fins el dia de la seva mort per no haver protegit la dona i els dos fillets.
Una altra conseqüència és el silenci sobre aquests fets: hi ha tant de dolor que no se’n vol parlar més. La Dra. Baack va preguntar als alumnes si tenien experiències a la família de silenci per part del pare o de la mare en referència a esdeveniments dolorosos com migracions o desplaçaments; això és el fet de no tenir una veu per expressar les emocions. Una de les seves frases va ser “Fins que una persona no té la oportunitat d’explicar la seva història, mai assolirà la plenitud”
A la conferència també va abordar aspectes positius d’aquests impactes com una major resiliència, autonomia, compassió o sentit de la justícia.
Un altre aspecte que va tractar és el dels altres actors implicats en un genocidi. No només hi ha les víctimes, sinó també els perpetradors -i els seus descendents-, els col·laboradors, els que estaven allà i no van fer-hi res, els veïns… i també els rescatadors, gent que va arriscar la seva vida per salvar adults i nens del genocidi. Els descendents de totes aquestes persones també han heretat dels seus ancestres emocions com la culpa, la por o la pena, i necessiten ser escoltades i integrades.
Els alumnes van tenir la oportunitat de fer-li preguntes -en anglès- sobre tots aquests temes a la Dra. Baack a les quals ella hi va respondre.
Les paraules finals de Gita van ser (el missatge que volia transmetre): “IF WE DON’T TALK ABOUT IT, TELL THE STORIES OF OUR FAMILIES ON ALL SIDES, RACISM, HATRED AND VIOLENCE WILL CONTINUE”.
Enric Carbó
Professor de Filosofia
Comentaris recents