Laura Aparisi, estudiant de màster a la Universitat de Lleida ha desenvolupat el projecte educatiu “Vides silenciades”, una proposta didàctica centrada en la recuperació de la memòria històrica a través de fonts orals. Aquest treball s’ha implementat amb alumnat de 4t d’ESO i ha estat tutorizat per David Garcia, professor de Ciències Socials.
L’objectiu principal del projecte ha estat apropar els estudiants al període franquista de postguerra des d’una perspectiva vivencial i crítica, donant veu a testimonis directes que van viure aquella època. Mitjançant entrevistes i relats personals, l’alumnat ha pogut conèixer experiències reals que sovint han quedat silenciades en els relats històrics més tradicionals.
El projecte s’ha estructurat al voltant de les principals etapes del règim franquista, aprofundint en les seves característiques socials, polítiques i econòmiques:
- Domini falangista i suport al feixisme (1939-1945)
Aquesta primera etapa es caracteritza per la consolidació del règim després de la Guerra Civil, amb una forta influència de la Falange i una clara alineació ideològica amb els règims feixistes europeus. Les fonts orals han permès entendre les dures condicions de vida, la repressió i la por que marcaven el dia a dia. - Hegemonia nacionalcatòlica i aproximació als EUA (1945-1957)
Després de la Segona Guerra Mundial, el règim es va adaptar al nou context internacional, reforçant el paper de l’Església i iniciant una progressiva obertura cap als Estats Units. Els testimonis han destacat el control social i moral exercit durant aquest període. - Hegemonia tecnòcrata i desenvolupisme econòmic (1957-1969)
Aquesta etapa es defineix per l’entrada de tecnòcrates al govern i l’impuls d’un creixement econòmic notable. A través de les entrevistes, l’alumnat ha pogut identificar els canvis en les condicions de vida, així com les desigualtats persistents. - Crisi i declivi del règim (1969-1975)
Els darrers anys del franquisme mostren un règim en crisi, amb una creixent oposició social i política. Les fonts orals han reflectit l’aparició de moviments de resistència i les expectatives de canvi.
“Vides silenciades” no només ha contribuït a ampliar els coneixements històrics de l’alumnat, sinó que també ha fomentat competències com el pensament crític, l’empatia i la capacitat d’anàlisi. El projecte posa en valor la importància de la memòria oral com a eina educativa i com a via per construir una visió més completa i humana del passat.
Aquesta iniciativa per part de Laura Aparisi exemplifica com la innovació pedagògica pot transformar l’ensenyament de la història, convertint-lo en una experiència significativa i connectada amb la realitat.
