Des del 2004 la direcció de l’Institut ha estat en mans de Leandre Mondrià, amb Cesc Terrassa com a cap d’estudis. La junta directiva es completa amb la secretària i la coordinadora pedagògica.
Per òbvies raons d’edat, els dos professors de català deixen l’Institut, i es jubilen. Si no fos per la pandèmia ho haguessin fet fa temps, però no era moment per a canvis.
També es jubilen la professora de ciències socials Rosario Salazar, i el cap de departament de llengua catalana Jordi Castells (aquest, exalumne).
Dijous 30 de juny va ser l’últim dia del càrrec; a partir de l’endemà, 1 de juliol, la directora és Pilar Peña (els últims deu anys, coordinadora pedagògica), la cap d’estudis Mònica Zamora (els últims dos anys, secretària), i ocupen el seu lloc Damià Raventós (secretari, fins ara coordinador d’activitats), i Sergi Castro (coordinador pedagògic, fins ara coordinador d’ESO). No és un canvi, sinó un relleu. La cap de departament de català serà una altra exalumna, Roser Rodà.
Aquell dijous ens vam reunir a can Serra, per fer un emotiu dinar d’homenatge. Inoblidable. Ple d’agraïments. Amb antics professors que van deixar petjada (Pepita Panadès, Montserrat Arnan, Lluïsa Méndez, Jaume Codina, Rafael Vidal, Víctor Closa, Rosa M. Millan, Dolors Cabrera, Rosa M. Cabré, Mercè Pastor, Carmen Valbuena, Chelo Moral, etc. -que em perdonin els que em deixo-), i la majoria dels actuals i de fa pocs anys. Menjador a petar, amb elevades dosis de riallades i llàgrimes encomanadisses. El relleu estava fet. Nova etapa a can Macià, amb plena confiança en la nova direcció, que n’ha après dels que marxen.
Ara uns a gaudir del merescut descans, i de l’escarransida pensió, i els altres a treballar per la formació acadèmica dels alumnes, malgrat el Departament.
