A finals dels anys seixanta i durant els setanta, de l’Institut en deien “la petita universitat de Cornellà”. No tan sols perquè era l’únic centre de secundària, i perquè no tenia nom, sinó per les moltes innovacions que s’hi feien. La catedràtica de matemàtiques, Sra. Pepita Panadés, va ser la primera docent a ensenyar als alumnes de secundària a programar amb targetes perforades (en la prehistòria de la informàtica), a més de moltes altres activitats, acceptades per la dictadura o no, inimaginables en altres centres. No en va, d’aquells joves professors (i alumnes) van sortir catedràtics, científics, i, fins i tot, qui arribaria a ser rector de la UPC (el Dr. Antoni Giró).
Mig segle després som notícia als mitjans de comunicació (per exemple TV3: https://www.ccma.cat/324/a-punt-la-selectivitat-mes-excepcional-i-amb-mes-alumnes-que-mai/noticia/3030390/) perquè som seu d’un tribunal de les Proves d’Accés a la Selectivitat (PAU), per a tots els estudiants dels cinc centres amb batxillerat de la ciutat (en total, 180 nois i noies). Per evitar els riscos del trasllat a la UPC, el Departament d’Empresa i Coneixement (Oficina de les PAU) va decidir concentrar-los tots en el nostre Institut, cosa que ha representat un esforç notable de logística i organització. Confiem que els cinquanta-cinc alumnes inscrits sàpiguen demostrar el seu valor i coneixements.
I una altra mostra de “la petita universitat de Cornellà” és que la presidenta del tribunal, professora de matemàtiques a la facultat d’informàtica, és exalumna.
