El passat 17 de març, Julian, un noi de l’Associació Discapacitat Visual de Catalunya, amb un 85% de discapacitat, que treballa a la ràdio, estudia i fa esport, ens va obrir els ulls als alumnes de 2on de Direcció de Serveis en Restauració en la seva xerrada iniciant-nos amb preguntes de què enteníem per discapacitat. Tots li vam contestar sinònims com dificultats, valent, minusvalidesa, etc. Ell ens va contestar que aquests sinònims no eren els adequats. Volia fer-nos entendre que discapacitat és igual a diversitat i ventall d’oportunitats.
Gràcies a la seva manera d’expressar-se i de tots els arguments i històries que ens va transmetre ens va fer entendre que ha d’haver-hi una igualtat entre tots perquè tothom tenim discapacitats. Per exemple, no saber relacionar-se, tenir por de parlar en públic, etc. El seu objectiu és formar a persones que puguin relacionar-se tant en la seva vida personal com en el treball amb persones amb discapacitat física.
Julian ens va explicar que el tracte que en moltes ocasions reben és el que es dóna a un nen petit, i que ells es senten molt diferents. Ens va comentar que s’hauria de donar un tracte natural i igual, i sempre dirigint i explicant els passos que s’han de donar.
Una vegada explicada la teoria i resolts els dubtes, vam passar a la part pràctica. Ens va explicar que per a guiar principalment a una persona amb discapacitat visual reduïda cal acompanyar-la a la taula, li comuniquem que s’agafi del colze o de l’espatlla i l’ acompanyem fins a la cadira. Una dada molt important a tenir en compte és que s’ha de col∙locar la mà de la persona al recolze de la cadira, per que aquest s’hi pugui asseure.
Seguidament amb la tècnica del rellotge ens va ensenyar a explicar els diferents elements que componen la taula. Per exemple: a les tres trobarà el ganivet, a les dotze les copes, a les nou la forquilla, a les deu el plat de pa i al centre el plat de presentació amb el tovalló. Així mateix, ens va comentar que sempre que ens apropem a la taula s’ha d’avisar per on entrarem (esquerra o dreta) i amb la mateixa tècnica del rellotge explicar on està situat cada ingredient. Si el client volgués un got per exemple, no patiu que ell mateix ho demanarà. A l’hora de que el client marxi, si demanés un taxi, l’avisarem quan estigui a la porta. Ell mateix s’aixecarà de la cadira i nosaltres l’haurem d’acompanyar com al principi fins a la porta del taxi i posar-li la mà a la porta. Ell mateix hi pujarà.
Aquest exercici el vam poder fer nosaltres mateixos en parelles per conèixer les sensacions tant d’un costat com de l’altre.
Vam finalitzar donant cadascú la nostra impressió de la xerrada i algunes anècdotes.
Agrair a Julian la seva ajuda i dedicació amb nosaltres.
Laura Gómez i Olalla Velasco
CFGS Direcció de serveis
Comentaris recents