Dilluns 21 de gener al grup 4.5 la Sandra Jiménez i en Pauli Castelló van fer una xerrada per explicar les dificultats i les possibilitats que una persona cega es troba quotidianament. La Sandra, invident completa des dels cinc anys, i el seu amic Pauli ens van fer entendre com una persona cega pot enfrontar els mateixos reptes que nosaltres: treballar en una feina normal, viure sola, viatjar, llegir, cuinar… El que més ens va impactar va ser el coratge de la Sandra, la seva capacitat d’encarar les dificultats de la vida i superar-les. Sandra i Pauli, gràcies per dedicar-nos el vostre temps i la vostra energia!
Ulls tancats i deixem volar la imaginacióAida García Lozano (Grup 4.5)
Dilluns 21 de gener, el grup 4.5 vam tenir l’honor de poder gaudir d’una xerrada de la Sandra i en Pauli sobre els invidents. Molts de nosaltres coneixem persones invidents, ja sigui perquè són familiars nostres, amics, coneguts, o potser ni això, i només els hem vist al carrer. Però, creieu de veritat que en sabeu prou de la vida quotidiana d’aquestes persones?. A continuació explicaré tot el que vam aprendre a aquella xerrada, i d’aquesta manera, podreu saber-ne moltes coses, de segur, noves. La Sandra, és cega, va tenir un glaucoma als cinc anys, i no vaig adonar-me’n fins que no van passar uns quants minuts. Per mi això va ser colpidor. Com deia en Pauli, al principi creus que no és cega, ja que és capaç de situar-se sense cap ajuda de ningú, viu sola, treballa, és molt intrèpida, més fins i tot que molts de nosaltres. Increïble, oi? Tota una dona molt admirable. Jo n’estic segura que si hagués passat pel mateix que ella, des de ben petitona, no n’hagués sigut capaç de fer tot el que ella fa. I altres de les coses que pensava que no podria fer, era llegir, doncs ens va explicar, que gràcies a l'alfabet Braille, que és un sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones cegues, del qual mai avia escoltat parlar, pot llegir a la mateixa velocitat que nosaltres només tocant aquests punts. A més, amb el desenvolupament de les tecnologies actuals, hi ha moltíssimes aplicacions i aparells que ens han facilitat la vida a tothom i als invidents especialment. Tot això va ser un nou i suggestiu aprenentatge per a mi, i per als meus companys de classe. Ja que, l’única cosa de la qual estava segura, era que els cecs i cegues, són les úniques persones que poden jutjar sense guiar-se per les aparences. Aconsegueixen veure-hi més que nosaltres, i saben bé com són les persones amb les que es troben. En canvi, nosaltres, ens guiem moltes vegades pels ulls, però no hem d’oblidar que les aparences enganyen. En definitiva, per mi va ser una xerrada extraordinària. Val molt la pena fer saber, a la gent com jo, que no tenia molta idea del que podia ser la vida d’una invident, com és el dia a dia de la Sandra. Com va dir la meva companya Gisela, la seva vida és com un llibre obert, del qual ella n’és la protagonista, i s’ha de deixar portar sempre per la imaginació per omplir-lo. |
