Com a estudiant del Grau Superior en Química Ambiental estic realitzant les pràctiques de la FCT (Formació en Centres de Treball) a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), concretament al Laboratori d’Oncologia Molecular.
Una de les tècniques més utilitzada en l’àmbit de la recerca biomèdica és el western blot perquè ens permet identificar la concentració d’una determinada proteïna en un medi com, per exemple, un cultiu cel·lular. A continuació, explicaré de manera sintetitzada com es realitza i perquè serveix aquest mètode i, d’aquesta manera, podreu fer-vos una idea de com és la meva experiència i quines tasques desenvolupo al laboratori.
El grup d’investigació del qual formo part es dedica a l’estudi dels hepatocarcinomes, és a dir, les cèl·lules canceroses del fetge. L’objectiu principal del grup és veure com reaccionen aquestes cèl·lules a la presència de diferents proteïnes o reactius per tal de desenvolupar nous tractaments.
El mètode del western blot ens permet veure com reacciona un cultiu cel·lular a unes determinades condicions, per exemple, ens permet saber si un enzim estimula o inhibeix creixement d’un determinat cultiu cel·lular. Per veure com reacciona un cultiu cel·lular analitzarem la quantitat de proteïna que conté. Un cop explicat perquè s’utilitza procediré a explicar el mètode en sí. Convé destacar que l’explicació següent és general i sintetitzada tenint en compte el grau de complexitat del mètode.
En primer lloc, agafarem les plaques de Petri que ens interessin i extraurem la proteïna del cultiu utilitzant PBS i un scraper. Seguidament, recollirem la proteïna en un tub d’assaig i la centrifugarem per separar la proteïna dels reactius utilitzats per extreure-la. Quan tinguem la proteïna aïllada la guardarem al congelador per conservar-la en condicions òptimes.
A continuació, procedirem a preparar un gel de poliacrilamida per realitzar una electroforesi. L’electroforesi és un mètode de separació de proteïnes segons el seu pes molecular utilitzant càrrega elèctrica. Per a preparar el gel que utilitzarem en l’electroforesi necessitarem els següents reactius:
- Acrylamida
- SDS
- TEMED
- APS
- TRIS
Un cop tenim el gel preparat ja podem realitzar l’electroforesi. En aplicar un determinat voltatge a les proteïnes, aquestes reaccionen de manera diferent segons el seu pes molecular i la seva concentració.
Seguidament, transferirem les proteïnes del gel de poliacrilamida a una membrana de nitrocel·lulosa.
Per detectar una determinada proteïna utilitzarem un anticòs primari i, de la mateixa manera, utilitzarem un anticòs secundari concret per detectar al primari en qüestió. A continuació, posarem la membrana en contacte amb un reactiu anomenat ECL que fa que poguem visualitzar les proteïnes com si es tractés d’una radiografia en forma de bandes.
L’últim pas és el revelatge de les membranes. Introduirem les membranes en un cassette amb una pel·lícula fotogràfica en la qual apareixeran bandes fosques com a resposta a l’activitat radioactiva de la membrana. Les bandes fosques que apareixen a la pel·lícula fotogràfica ens indiquen la concentració d’una determinada proteïna en un cultiu cel·lular. El temps d’exposició variarà segons els reactius i anticossos utilitzats.
La realització d’aquestes pràctiques ha estat una oportunitat única per conèixer de primera mà el món de la investigació biomèdica i estic segur de què els coneixements que estic adquirint al llarg d’aquests sis mesos em seran de gran utilitat en un futur pròxim a l’hora d’entrar al mercat laboral. A més, per a mi és tot un plaer aprendre de professionals del món de la recerca com ho són els meus companys de laboratori i els agraeixo profundament l’amabilitat i paciència que estan tenint amb mi, gràcies a ells el meu aprenentatge i formació creixen exponencialment dia a dia.
