L’origen del nostre centre es remunta oficialment a l’any 1978, en plena transició democràtica, i respon a la demanda històrica dels veïns del barri per tenir un institut públic proper. Apareixem per primer cop al REAL DECRETO 2048/1978, de 29 de junio, por el que se crean 29 Institutos Nacionales de Bachillerato mixtos que es publica al BOE número 207 de 30 d’agost de 1978. Aquell curs les classes van començar en un barracots situats al barri del Gornal i no va ser fins al curs 1979-1980 (més concretament al gener de 1980) que no es va inaugurar l’edifici actual. Va ser llavors que el claustre de professors va escollir de forma democràtica el nom del centre després de consultar i demanar permís a la mateixa Mercè Rodoreda. Mercè Rodoreda no participava en actes públics i no va venir mai al centre. Malgrat tot, ens va escriure una carta d’agraïment encoratjant-nos a portar a terme la tasca docent per «elevar fins al màxim tot el que de bo (els alumnes) portin a dintre». En aquell temps els estudis que s’impartien eren els 3 cursos de BUP i el COU amb alumnes que arribaven amb 13-14 anys provinents de 8è d’EGB. A l¡article “Memòries de mestre. Records d’una vida de professor d’institut a l’Hospitalet“, escrit per l’exprofessor Genís Pascual, teniu més detalls d’aquests primers anys de vida de l’institut.
El curs 1990-1991 comença de forma pionera el Mòdul de Medi Ambient que, més tard, amb l’arribada de la LOGSE, es convertiria en el Cicle Formatiu de Química Ambiental. Aquest cicle formatiu ha estat i continua essent un cas d’èxit educatiu amb un alt grau d’inserció laboral. Al curs següent es va realitzar la permuta d’espais entre la Generalitat i l’Ajuntament, que va fer desaparèixer el cementiri d’autobusos i les nostres antigues pistes, que ocupaven l’espai que ara ocupa el camp de futbol de l’Hospitalense. Les nostres pistes actuals ocupen l’espai del que abans era un solar abandonat.
El curs 1996-1997 arriben al centre l’ESO i l’actual batxillerat amb l’aplicació de la LOGSE, i comença l’adaptació de la comunitat educativa als nous alumnes d’11-12 anys. Alguns canvis van ser ben evidents, com ara la incorporació de la tecnologia dins del currículum oficial, fet que va fer necessària la creació de dues aules-taller. Aquests dos espais nous van substituir els que ocupaven uns lavabos i l’antic seminari de religió, per una banda, i l’habitatge del conserge, per l’altra. Llavors, ens vam haver d’adaptar a un nou públic amb interessos i expectatives molt diferents dels que havíem tingut fins aleshores. Això va constituir un gran repte que hem superat amb èxit gràcies al treball en equip de tota la comunitat educativa.
En el període 2002-2003 s’acaba la urbanització definitiva de la rambla Marina en el tram central. Malgrat l’evident millora de l’entorn durant aquest període (soterrament de les vies del Carrilet, construccions de nous habitatges, arribada del metro al barri…), resta encara pendent la urbanització de l’entorn que encara inclou les indústries com a protagonistes del paisatge veïnal. De forma anecdòtica, aquell curs vam rebre el primer projector digital.
El curs 2005-2006 es va portar a terme el que, probablement, ha estat la major despesa del Departament d’Ensenyament a les nostres instal·lacions. Ens referim a la construcció de l’ascensor i l’adequació dels accessos al centre per a persones amb la mobilitat reduïda. Vam haver de canviar l’entrada dels vehicles, que entraven directament a l’espai de les pistes per l’actual emplaçament. Una conseqüència inevitable va ser el canvi de direcció postal: vam deixar d’entrar al centre pel 139 del carrer Cobalt per fer-ho pel 393 de la Rambla Marina. Durant aquest curs també vam rebre les dotacions més antigues de kits multimèdia d’aula.
El 2007-2008 vam començar a aplicar un projecte d’organització pròpia dels ensenyaments LOE, que es va prorrogar el 2011. Aquest projecte pedagògic propi ha permès adequar el currículum a les necessitats dels nostres alumnes creant dos itineraris clars a 4t d’ESO i un tercer per als alumnes amb més dificultats. Aquesta manera de fer, arribar a acords de claustre posant la pedagogia en el punt central, és un dels trets característics del nostre centre.
El curs 2009-2010 vam començar a dissenyar el pla estratègic PAC09, que va marcar els objectius a assolir durant els següents quatre cursos. Anava acompanyat d’una dotació pressupostària d’aproximadament 131.000 €, dels quals només vam arribar a cobrar, per causa de la crisi econòmica, 51.000 €. Fruit d’aquest projecte és la normalizació de la cultura avaluativa al centre, la consolidació, el control i el seguiment de les bones pràctiques, la renovació d’espais com el vestíbul i la sala de professors, o la compra de pissarres digitals. En aquest període també hem pogut disposar de connexió de fibra òptica, cosa que ha fet oblidar els talls de connexió a què estàvem acostumats.
Per acabar, el curs 2014-2015 comença la redacció d’aquest Projecte Educatiu de Centre que adapta l’anterior PEC a la Llei d’educació de Catalunya (LEC) amb la incertesa de l’aplicació de la LOMCE prevista per al proper curs. La participació de la comunitat educativa és fonamental per concretar-lo i poder disposar d’aquest projecte de projectes que ha de guiar, inspirar i, en definitiva, ser el marc de treball de totes les accions i reflexions al nostre institut.
