El nostre centre

El nostre centre té com a objectiu principal formar persones des d’un punt de vista integral. D’aquesta manera, formem ciutadans preparats per ser competents en diversos àmbits: nois i noies amb una competència social que els permet integrar-se en una societat canviant, preparats amb rigor curricular i orientats per continuar la seva formació personal i acadèmica més enllà de l’educació obligatòria; nois i noies que, gràcies al seu bagatge cultural i al rigor en el plantejament dels diversos continguts i a les competències adquirides, continuen els seus estudis a la Universitat i reforcen el seu sentiment de pertinença al centre gràcies a les diverses ofertes pedagògiques i de lleure; nois i noies, en tots els casos, que respecten les altres persones i que conviuen en un marc de respecte, seguretat i companyonia que els permet ajudar qui ho necessita i exigir el compliment de les normes de convivència quan cal. És un institut que dedica molts esforços a normalitzar el català, que ha estat pioner en la introducció de les noves tecnologies, que ha estat capaç de dinamitzar els seus recursos per desenvolupar i implementar un cicle formatiu de grau superior de Química Ambiental, que ha aportat uns recursos materials i humans diferenciats; un centre que ha tingut i té en compte els beneficis de l’aprenentatge de les llengües estrangeres, un centre que demostra la seva capacitat d’adaptació als canvis amb valentia portant a terme projectes pedagògics propis i desenvolupant diversos plans d’innovació.

El nivell socioeconòmic general de les famílies dels alumnes és mitjà–mitjà baix, però amb una tendència ferma a l’alça, malgrat la conjuntura econòmica i els seus alts i baixos. L’entorn més immediat de l’institut ha millorat moltíssim des de la construcció de l’edifici l’any 1979: es va asfaltar la rambla Marina i posteriorment es va urbanitzar, amb la consegüent desaparició dels cementiris d’autobusos; el Metro va arribar cap a l’any 1987, i, finalment, es va obrir tota la rambla als vianants. No obstant aquestes millores, el projecte d’enderrocar les fàbriques de la capçalera de la rambla Marina per a la construcció d’habitatges s’ha vist aturat pel context actual de crisi econòmica.

El nombre d’immigrants és baix en comparació amb la mitjana de la ciutat: el preu de l’habitatge és el més alt de l’Hospitalet i això frena l’arribada de població econòmicament més desafavorida. Al voltant del 4 % dels alumnes provenen d’altres països, de manera que l’aula d’acollida ha pogut integrar aquests alumnes en el país i en la llengua catalana força satisfactòriament. Lamentablement, les retallades i la disminució del nombre d’alumnes amb aquest perfil va fer desaparèixer l’aula d’acollida al final del curs 2012-2013. La situació socioeconòmica actual no fa preveure una variació significativa dels aspectes que permetrien recuperar aquesta aula d’acollida.

 Al voltant del 60 % dels alumnes provenen de l’escola Patufet Sant Jordi i de l’escola Busquets i Punset, els més propers, amb dues línies cadascun, però també rebem molts alumnes de l’escola Pau Sans, de l’escola Sant Josep-El Pi, de l’escola Joan Maragall, de l’escola Ausiàs March i, en un nombre menor, de l’escola Pablo Neruda i de l’escola Josep Janés (en el cas d’aquests dos últims, per motius geogràfics). Les relacions amb els centres de primària són estretes: hem compartit el projecte PUNTEDU amb dos centres de primària i també d’altres activitats (festa de la Castanyada, Carnestoltes, sessions informatives per als pares de 5è i 6è de primària) i mantenim reunions periòdiques de coordinació amb els centres de primària de la zona. El mateix es pot afirmar dels instituts de la ciutat: tots els directors participen a la junta local i al seminari de formació organitzat cada any pel CRP, de manera que la comunicació entre nosaltres és molt àgil i fluïda, la qual cosa permet el traspàs de bones pràctiques i una acció conjunta en molts terrenys: setmana de portes obertes, agendes i carpetes amb el mateix disseny…

 La llengua materna de la majoria dels alumnes, com al conjunt de l’Hospitalet, és el castellà. Queda, per tant, camí per recórrer si volem aconseguir la igualtat en el coneixement i en l’ús de les llengües oficials de Catalunya, sobretot pel que fa als alumnes nouvinguts. La llengua vehicular és el català i celebrem les festes tradicionals del país: la Castanyada, el Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi, Jocs Florals i d’altres no tan oficials, però no menys importants, com la festa de final de curs.

 Amb la instauració de l’ESO vam haver d’afrontar un aspecte nou, un gran repte: com encarar l’atenció a la diversitat en un marc d’educació inclusiva i orientada a un alumnat amb noves necessitats. L’Institut Mercè Rodoreda va entendre que aquest aspecte era clau i va prendre decisions fonamentals, sempre des del debat pedagògic. Es van instaurar les reunions d’equip docent setmanals obligatòries en què es tracten els temes més importants del dia a dia, sempre tenint l’alumne/a en el punt central. És l’òrgan de coordinació per excel·lència, una eina que permet programar les accions a l’aula, detectar problemàtiques o situacions de risc, fer el seguiment dels alumnes. A més, és un canal de comunicació important entre la comunitat educativa.

 Des d’un inici, es va creure en l’organització de les matèries instrumentals en grups flexibles adaptats als nivells dels alumnes, organització que ha rebut el nom de roda. Es tracta d’una organització complicada des del punt de vista logístic (els horaris no són fàcils d’optimitzar) perquè hem intentat sempre que el mateix professor/a d’una matèria atengués els subgrups de la mateixa classe. També es va entendre que els alumnes no podien estar un trimestre sense cursar matèries instrumentals, de manera que ens vam avançar a l’Administració i vam transformar crèdits variables en obligatoris. La dotació de professorat ha anat minvant i actualment el recurs de les agrupacions flexibles (rodes) només es pot oferir a 1r i 2n d’ESO. A 3r i 4t d’ESO agrupem els alumnes amb més dificultats en dos grups. Tampoc no hem d’oblidar el treball de la mestra de pedagogia terapèutica amb els alumnes que, per circumstàncies diverses, no han assolit el cicle mitjà de primària i treballa donant suport als subgrups de roda. També hem de destacar la incorporació de l’orientadora educativa com a recurs fonamental en l’atenció a la diversitat al nostre centre i les reunions setmanals de la comissió d’atenció a la diversitat. Aquesta dedicació de recursos als que més ho necessiten té un retorn clar en els resultats acadèmics dels alumnes. Més encara, som un centre de concentració d’alumnes amb deficiències visuals i auditives, un altre gran repte pedagògic que ens posa a prova i que rep el suport d’especialistes externs al centre. No s’ha d’entendre, i no ho fem, que l’atenció a la diversitat té en el seu focus els alumnes amb risc o amb ritme lent. Malgrat que els dediquem molts recursos, no ens oblidem dels alumnes amb altes capacitats i expectatives acadèmiques. Per aquest motiu vam crear el Pla d’excel·lència, que permet als alumnes de batxillerat obtenir una recompensa al seu desig de millorar els seus coneixements i que valora el seu interès per aspectes no estrictament lligats a la programació curricular. Aquest equilibri entre equitat i excel·lència no és fàcil però ens en sortim si ens fixem en els resultats de les proves externes.

 L’Institut Mercè Rodoreda sempre ha donat molta importància a les activitats complementàries a les dutes a terme a l’aula en el procés d’ensenyament- aprenentatge. Hem integrat i normalitzat les sortides dins de les programacions dels departaments. Des d’un primer moment es va instaurar el viatge a Itàlia com a premi als anys de convivència i d’assoliment de competències. Aquest viatge es feia a 3r de BUP i amb l’arribada de l’ESO es va passar a 4t d’ESO, una mostra més de l’adaptació del nostre claustre als nous reptes. No ens vam quedar aquí i vam començar a fer colònies escolars durant els tres primers cursos d’ESO. Les dificultats econòmiques dels últims anys van recomanar reduir el nombre de sortides i contenir el de sortides amb pernoctació fora de casa sense que aquesta mesura tingués una petja discriminatòria que afectés la cohesió social. Es va deixar d’anar a França per practicar la segona llengua estrangera i a esquiar als Pirineus. Com a contrapartida vam instaurar la realització dels treballs de síntesi de l’ESO fora de l’institut amb un format que recorda al de les colònies escolars. S’ha aprofitat aquesta oportunitat per buscar activitats de reforç de l’anglès i s’ha consolidat la realització del treball de síntesi de 3r en aquesta llengua.

 Som un centre que complementa el que s’aprèn a classe amb visites als museus, a parcs naturals, a edificis emblemàtics; que participa en trobades musicals, en tallers realitzats per diferents entitats; que va als centres educatius per orientar els alumnes (centres d’FP o Universitat) o els convida per fer tasques d’orientació; que busca la complicitat amb el municipi arribant a acords per poder fer servir i compartir recursos per tirar endavant els nostres projectes d’innovació com ara l’ús del camp de futbol municipal en el nostre projecte de lligues de pati; que cedeix els espais al municipi per a l’interès general; que valora les diverses formes d’expressió cultural com la coral, les instal·lacions artístiques, les coreografies o el teatre; que busca la participació dels alumnes mitjançant les reunions de delegats o dels alumnes dinamitzadors; que valora la cooperació i la solidaritat amb el grup de solidaritat; que fa ús de les noves tecnologies en la docència; que fomenta l’ús responsable i crític de les tecnologies en tots els seus vessants; que promociona l’aprenentatge-servei a la comunitat; que atén la diversitat tot utilitzant els recursos disponibles; que busca l’excel·lència i participa en les jornades cientificotecnològiques de l’Hospitalet o en altres concursos i trobades; que té en la mediació un instrument prioritari de resolució de conflictes.

 Fruit de la competència dels professors i professores dels claustre, el nostre centre ha anat desenvolupant activitats i projectes que han esdevingut bones pràctiques incorporades a la vida de l’institut. Altres han sorgit del procés d’avaluació interna que vam començar el curs 2005-06 i que ha produït el Pla de lectura, el Pla d’escriptura o l’organització del projecte de recerca de 4t d’ ESO. Aquestes bones pràctiques, en molts casos, han estat reconegudes pel Departament d’Ensenyament. Els exemples són:

El claustre es manté estable. De fet, són diversos els professors que, sense viure a l’Hospitalet, van inaugurar el centre i s’hi han jubilat. L’índex de permanència al centre és elevat, històricament per sobre de la mitjana. Aquest índex només es desvia per motius obvis els anys que s’acumulen diverses jubilacions. Però, fins i tot en aquest cas, no són rars els casos de professors que, tot i estar jubilats, mantenen el contacte amb el centre i hi continuen duent a terme diverses tasques. També el personal d’administració i serveis ha estat molt estable. Això és reflex d’un ambient positiu de convivència entre professors, alumnes i treballadors no docents.

Els resultats de les competències bàsiques i la selectivitat, proves objectives externes, ens situen en la franja d’excel·lència i per sobre de la mitjana de Catalunya. La demanda de matrícula, reflex del nostre prestigi i fama com centre educador a la ciutat, és molt alta i en els darrers processos d’admissió d’alumnes hi ha hagut més demanda que oferta, de manera que sol·licituds procedents d’alumnes d’escoles adscrites no han pogut ser satisfetes en primera opció. Les quatre línies d’ESO estan, doncs, plenament consolidades. Les línies de batxillerat no han patit cap variació i en mantenim dues des de fa molts anys. El cicle formatiu de Química Ambiental també ha omplert les dues línies de forma ininterrompuda.

El nostre centre es planteja grans reptes de futur. Pretén consolidar tots els projectes pedagògics i d’innovació per encetar-ne de nous. Volem actualitzar les metodologies pedagògiques en el nou paradigma de les tecnologies de l’aprenentatge i de la comunicació i el treball cooperatiu. És per això que cal mantenir els cercles de qualitat derivats de l’avaluació interna. També hem de potenciar els canals de participació dels alumnes i de les seves famílies en la vida quotidiana per reforçar-ne el sentiment de pertinença i la cohesió social.

En definitiva, l’institut Mercè Rodoreda es defineix com a centre que té les característiques que es presenten tot seguit:

  • Inclusiu
  • Laic
  • Respectuós amb la pluralitat
  • De qualitat pedagògica
  • Obert a la innovació
  • De direcció responsable
  • De dedicació i professionalitat docent
  • De cultura avaluativa
  • Que ret comptes
  • Que implica les famílies
  • Que fomenta la participació de la comunitat escolar
  • Que preserva l’equitat
  • Que cerca l’excel·lència
  • Que respecta les idees i les creences dels alumnes i de llurs mares, pares i tutors
  • Compromès amb la ciutat