Treball de recerca seleccionat en l’àmbit de sostenibilitat a les 23es Jornades Científiques de L’Hospitalet

Actualment, tothom té al seu abast un telèfon mòbil, una tauleta tàctil, un ordinador, una bicicleta o un cotxe, que  requereixen per a la seva fabricació metalls del grup de terres rares, de tal manera que s’han fet imprescindibles per a la societat actual. Una part de la població s’està adonant que el nostre planeta té uns recursos limitats i que extreure’ls té conseqüències mediambientals. Això està generant una certa controvèrsia, ja que es fa ús de les noves tecnologies però l’extracció d’aquests elements comporta la contaminació del medi ambient. La Xina i els Estats Units són els països capdavanters en l’extracció de terres rares i en el desenvolupament de les noves tecnologies, però també se’ls està demanant que adoptin polítiques mediambientals sostenibles. Podria ser doncs el reciclatge d’aquests metalls una d’elles?

El treball “Expressió mineralògica dels elements de terres rares en la pols acumulada a les carreteres de l’Hospitalet de Llobregat: un nou dipòsit mineral no convencional d’origen urbà?” de Marc Vàzquez Bellón va quedar finalista en l’àmbit de sostenibilitat de les 23es Jornades Científiques de LH. La recerca s’ha basat en comprovar si la pols que s’acumula a les carreteres conté terres rares i si hi ha una quantitat suficient perquè puguin ser reciclades. Els objectius d’aquest treball han estat: a) Determinar les zones de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat on s’acumula suficient quantitat de pols de carretera per obtenir mostres. b) Recollir les mostres de les zones que tenen un important trànsit rodat amb gran quantitat de pols de carretera. c) Realitzar una anàlisi mineralògica de les mostres amb un microscopi electrònic. d) Comprovar si les mostres de la pols de carretera contenen terres rares. Per obtenir els resultats, el primer que s’ha fet és seleccionar determinades zones on el trànsit dels cotxes sigui abundant per obtenir les mostres. Quan les mostres ja han estat recollides, s’han tamisat, tant per via seca com per via humida, per obtenir partícules de diàmetres més petits, que és la mida que solen tenir. Després de ser processades s’han posat en una proveta amb resina per posteriorment ser observades en un microscopi electrònic.