Expliquen les llegendes de l’escola que fa molts i molts anys una mestra i uns nens van plantar al jardí el pinyol d’una nespra que algú havia portat per esmorzar. D’aquell pinyol va néixer un nesprer, que va anar creixent i creixent i cada primavera regala als nens i nenes els seus fruits.
Els darrers anys, però, hem hagut de compartir les nespres amb les cotorres que ens visiten i que cada vegada han estat més nombroses, fins que el curs passat no vam poder fer la collita. Enguany, amb l’ajut de pares de l’escola i familiars de mestres, hem embolcallat el nesprer amb una xarxa i ara sí, la tarda de Sant Ponç hem pogut fer el berenar que ja és tradicional per a nosaltres.
A més a més hem observat i olorat les plantes aromàtiques, hem recordat el conte del cargol i l’herbeta de poniol i hem menjat nespres i pa amb mel i pa amb melmelada… Uuum!
