La història de l’Escola Montbui comença l’any 1960, en un moment en què Caldes no disposava de cap centre que oferís Batxillerat. Va ser la voluntat de donar resposta a una necessitat real del poble el que va impulsar la seva creació, gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament i al compromís d’un conjunt de persones que creien profundament en el valor transformador de l’educació.
Per fer possible aquest somni, es va crear una Associació Cultural sense ànim de lucre, que va esdevenir la propietària legal del centre. Així va néixer l’Acadèmia Montbui, sota la direcció de Delfí Dalmau Argemí, convertint-se en el primer centre de Caldes que apostava per la coeducació. En un temps en què aquesta mirada era poc habitual, la proposta va generar debat i resistències, però també va obrir camí. Amb els anys, el projecte va créixer: s’hi va incorporar el Parvulari el curs 1965-66 i, posteriorment, el curs 1971-72, el centre va fer el pas del Batxillerat a l’EGB.
Els primers passos de l’escola es van fer en espais prestats, com les dependències del Museu Arqueològic de Caldes. Més endavant, el centre es va traslladar a una antiga farinera, on va romandre durant catorze anys. Tot i les limitacions d’aquell espai, l’escola va continuar endavant gràcies a l’esforç col·lectiu i a la convicció que aquell projecte educatiu mereixia créixer. Quan va quedar clar que calia un nou edifici per garantir la seva continuïtat, la comunitat educativa va tornar a demostrar la seva força.
Pares i mares, mestres i persones vinculades al poble van fer pinya per fer possible la construcció de la nova escola. El suport va ser ampli i generós, tant en l’àmbit moral com en l’econòmic, amb un objectiu compartit: preservar un espai educatiu que donava resposta als nens i nenes del municipi i que ja formava part de la seva identitat col·lectiva.
L’arribada al nou edifici no va estar exempta de dificultats. Les famílies van assumir un esforç econòmic considerable, afrontant quotes i préstecs, mentre l’escola mantenia ferm el seu compromís perquè la situació socioeconòmica no fos mai un impediment per a l’escolarització dels infants. Davant l’augment de famílies que no podien sostenir aquestes despeses, el futur del centre va tornar a quedar en entredit.
Va ser en aquest context que l’Escola Montbui va iniciar el camí cap a la seva transformació en escola pública. Els seus valors i la seva manera d’entendre l’educació coincidien plenament amb els del CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana), fet que va facilitar la integració en aquest moviment i la posterior sol·licitud d’incorporació a la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat.
Finalment, el curs 1987-88, l’Escola Montbui es va convertir en una escola pública d’Educació Infantil i Primària. Anys més tard, a partir del curs 2002-03, el centre va iniciar un procés de creixement que va culminar el curs 2006-07, consolidant-se com una escola de doble línia. Un projecte que, des dels seus orígens fins avui, continua avançant gràcies al compromís, la confiança i el treball compartit de tota la comunitat educativa.