L’11 de febrer, amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, la nostra classe va rebre una visita molt especial: la Corina Queralt, una enginyera que participa en el projecte #100tífiques. La seva xerrada no només ens va explicar en què consisteix la seva feina, sinó que també ens va fer reflexionar sobre què vol dir ser científica avui en dia.

Des del primer moment ens vam adonar que no era la típica persona que ens imaginàvem quan pensàvem en una científica. És propera, expressiva i molt enèrgica. Es movia per la classe mentre parlava i gesticulava molt amb les mans. Tot i utilitzar paraules tècniques, sabia explicar-les d’una manera que tots les poguéssim entendre.

La Corina ens va explicar que va néixer a Veneçuela i que després va venir a viure a Catalunya, ja que part de la seva família és d’aquí. De petita era molt curiosa i li agradava investigar com funcionaven les coses. Aquesta curiositat la va portar a estudiar Enginyeria de Telecomunicacions, una carrera on sovint era l’única noia de la classe. Tot i així, mai va deixar que això la frenés.

Actualment treballa a HP, en l’àmbit de la impressió 3D industrial. La seva feina consisteix a coordinar projectes i assegurar-se que les idees que proposen els enginyers i enginyeres es puguin fabricar realment. Ens va explicar que fan servir materials com pols de plàstic i metall per crear peces amb volum a partir d’un disseny digital. Vam descobrir que darrere d’una impressora 3D hi ha molta més feina del que sembla: proves, errors, reunions, decisions i molt treball en equip.

Una de les experiències que més la va marcar va ser participar en el disseny de respiradors durant la pandèmia. Ens va dir que va ser un moment en què va sentir que la seva feina tenia un impacte directe en la vida de les persones.

També ens va descriure com és el seu dia a dia: revisar correus, assistir a reunions amb equips de diferents països, fer videotrucades en altres idiomes i supervisar el funcionament de les màquines. Ens va sorprendre saber que la seva feina és molt internacional i que cal saber comunicar-se bé i treballar conjuntament amb persones molt diverses.

A més de la seva professió, ens va explicar aspectes de la seva vida personal. Li encanta fer esport —pilates, spinning, atletisme i meditació— i fins i tot és monitora de fitness. Té dos gats que es diuen Newton i Marie, i en el seu temps lliure li agrada anar a la platja, llegir, pintar o escoltar música.

Durant la xerrada, ens va transmetre una idea molt clara: la ciència no és cosa d’una sola persona. Ens va insistir que els grans projectes s’aconsegueixen treballant en equip i que equivocar-se forma part del procés. De fet, ens va recordar que no cal ser el millor de la classe per arribar a ser enginyer o científica, sinó que el més important és la curiositat, l’esforç i fer allò que realment t’agrada.

A més, ens va donar cinc bons consells: 

• La ciència és a tot arreu.
• No cal ser el millor de la classe per estudiar la carrera que vols.
• Sigues curiós i mai t’avorriràs.
• El treball en equip aporta més diversitat i millors resultats.
• Fes allò que realment t’agrada.

Quan va acabar la visita, la nostra manera de veure els científics havia canviat. Ara sabem que no treballen sols en laboratoris misteriosos, sinó que col·laboren, comparteixen idees i busquen solucions reals per millorar el món.

La Corina no només ens va parlar de la seva feina; ens va demostrar que la ciència és passió, constància i, sobretot, ganes d’aprendre cada dia.