La psicomotricitat s’uneix a les paraules “psico”, referint-se a aspectes soci-afectius i cognitius, i “motricitat”, relacionada amb els moviments corporals del nen. Aquesta fusió de conceptes revela que la psicomotricitat infantil abasta pràctiques i exercicis dissenyats per a fomentar l’afectivitat i l’aprenentatge psicològic a través de l’activitat física.
Aquesta disciplina és vital perquè promou el desenvolupament global del nen, tant en el seu aspecte mental com físic. En integrar activitats com la psicomotricitat fina infantil, que s’enfoca en habilitats motores detallades, i la psicomotricitat gruixuda infantil, que implica moviments més amplis, s’assegura un desenvolupament motor infantil complet. A més, el desenvolupament psicomotor en la infància és fonamental per al creixement holístic del nen.
