90 ANYS FENT HISTÒRIA
L’any 1928 l’escola Les Llisses es va ubicar a la seva seu actual, això fou degut a unes obres d’ampliació/allargament de la carretera de l’església. Aquestes obres començaren entre 1924-1925 i fou després que l’escola es traslladà del primer pis de la casa nova de Can Vilardebó, que encara existeix al davant de l’església, fins on és ara.
Actualment doncs tenim una escola que sorgeix del vell model escola de nois-escola de noies on a més a més hi havia la casa del mestre al pis i la de la mestra a la planta baixa. En aquell moment els nois i les noies no podien anar junts a la mateixa classe i aquest model d’ensenyament va durar fins l’aparició de la Llei General d’educació l’any 1970..
L’edifici on es va ubicar l’escola era en part també el del sindicat de pagesos. Poc a poc l’escola va anar creixent al voltant de l’edifici històric que afortunadament, amb els canvis que ha convingut fer, s’ha anat conservant fins avui amb la seva imatge i estructura de sempre.
Amb les diferents ampliacions l’entrada a l’escola ha anat canviant de lloc. El mateix ha passat amb l’adreça postal, hem sigut Passeig de l’església sense número, malgrat entràvem per un lateral; posteriorment es va entrar a l’escola per la porta que hi ha enfrontada a l’aparcament del darrera de l’ajuntament i finalment en les darreres ampliacions l’adreça passà a ser carrer Montsià 29 i també l’entrada principal de l’escola és la que dona a aquesta carrer.
Pel que fa al nom vam començar essent “escuela graduada mixta”, malgrat que la majoria de les persones la coneixien com ”els nacionals” i finalment en un procés de tria obert a tothom, mestres, alumnes i entitats socials es va votar el nom “Les Llisses”, això passava el curs 1984-85.
Hem tingut diferents ampliacions i modificacions de l’estructura, algunes necessàries per qüestions de manteniment i d’altres per l’augment del nombre d’alumnes. La darrera millora ha estat la del pavelló esportiu inaugurat el 2018, que és d’ús exclusiu de l’escola en horari escolar. Prèviament a aquesta darrera ampliació, Les Llisses ha passat per diferents fases, de l’escola amb dues aules del seu origen va passar a una ampliació que va representar ocupar l’espai de l’antic sindicat de pagesos, ara aula de música i també es van construir les dues aules que hi ha al pati Vell. Més endavant es van construir les aules que hi ha a ponent del pati dels Arbres. El curs 1989-90 després d’un curs amb mòduls prefabricats al pati Vell es va fer l’ampliació de sis aules, menjador, cuina i serveis administratius acabant de tancar el pati del Arbres. Per acabar es va ampliar l’escola en dues fases a la part nord del pati Gran (2001-2003), aquestes obres van durar dos cursos però per fi teníem un espai de biblioteca, una aula de psicomotricitat i un clar esponjament dels espais dedicats a mestres i secretaria doncs l’escola no disposava de cap d’aquest espais en unes condicions adequades.
No podem acabar sense la menció de dos espais paradigmàtics i amb nom propi dins de l’escola: el galliner, com es coneixia la planta pis del primer edifici que va configurar Les Llisses i el cau, espai multi-usos que es va confegir en la unió de les diferents fases de creixement en comunicar-les entre si, sobretot a partir de la darrera ampliació inaugurada el 2003.
Josep Serra i Busquets
(Director de l’Escola Les Llisses període 1990-2014)
ANÈCDOTES
Quan vam muntar l’hivernacle a l’hort, vam fer una convocatòria als pares i mares a través de la direcció i l’ampa es va comprometre a fer l’esmorzar. Va ser genial. Compto una cinquantena de pares quan em miro les fotos. L’anècdota, quan els vaig dir que ens creiem que els nostres alumnes només tenien mares perquè mai veiem els pares per l’escola em van respondre: “tu convoca coses que haguem de fer amb eines i que siguin construccions i ens tindràs aquí, a més si és en dissabte i ens convideu a esmorzar, venim tots”
Un Sant Jordi, per celebrar-lo, cada cicle va plantar un roser a la part de l’hort on hi ha els pins. Un parell d’anys després, mentre un treballador de la brigada feia neteja de males herbes el va enxampar mentre n’acabava d’arrencar un amb l’aixada. Quan li vaig dir què havia fet, la seva resposta va ser, “es que tenia muchos pinchos esa hierba”.
L’aula de música era coneguda entre el personal de neteja com “l’aula del suelo feo o sucio” doncs havia estat l’espai que ocupava el sindicat de pagesos i els va costar molt i molt de fer-lo net i que es veiessin les rajoles originals, estava tot enganxat de restes de pinso i altres productes que s’emmagatzemaven en aquell espai.
