Meteorologia
El Servei Meteorològic de l’Escola, esdevé cada dia una cosa més
sèria. No solament té un valor per a nosaltres, com a punt de partida
de l’ensenyament de les ciències físiques i naturals, sinó que actualment ja té una trascendencia fora de l’Escola.
Vegi’s a continuació el resum que de la seva actuació acostuma a
fer el nostre Director del Servei Meteorològic a l’acabar el càrrec.
«Legislatura del 1 al 15 febrer del 1936
.
Ja hem rebut el darrer butlletí del Servei Meteorològic de Catalunya ; tracta de coses molt interessants dins la Meteorologia.
Es titula «Sondatges de l’atmòsfera lliure a Barcelona, amb globus pilots, durant l’any 1934. » Es un recull de la velocitat del vent relacionada amb la direcció i a segons quines alçades. Parla també d’unes noves instal·lacions pluviomètriques a diferents llocs de Catalunya.
He de fer recordar, que a l’any 1934, l’il·lustre almirall Byrd va emprendre un arriscat viatge a l’Antàrtic per estudiar els diferents fenòmens atmosfèrics que es produeixen en aquell lloc tan apartat de la civilització. Ha estat l’únic home que hi ha passat tants mesos, sacrificant-se i tot per la meteorologia. Ara, a la classe, llegim el seu “Diari”.
Una cosa molt interessant que vull fer remarcar és la carta que hem rebut del Dr. Eduard Fontseré, en la qual ens envia una interessant gràfica.
En aquesta carta, el Dr. Fontseré, ens dóna les gràcies per les dades facilitades pel nostre Servei Meteorològic, cosa que li permeté fer una estadística de la temperatura de l’aigua del mar, durant 11 anys.
Crec jo que aquesta carta és un gran honor per a l’Escola, tota vegada que demostra la confiança que l’eminent home de ciència, té en les nostres observacions.»
ALEXANDRE PERELLÓ,
14 anys
Director del Servei Meteorològic
durant el Govern del color Blau
Copiem a continuació la ja esmentada carta, que diu així:
Barcelona, 8 de febrer del 1936.
Senyors: Joan Pérez de Lucia
Rosa Saelices
Carme Bartrés
Robert Vergés
Ferran Sánchez
Observadors de l’Escola del Mar.
Barcelona.
Estimats col·legues:
A l seu temps vaig rebre el resum de les vostres observacions de la temperatura del mar, que acompanyava la vostra carta del 16 de gener.
Per a millor fer-me’n càrrec, les he passades a una gràfica, que adjunto, i resulta una corba molt regular i bonica. Per a comparació, hi he marcat la temperatura mitja de l’aire (línia de punts, i del coteig entre les dues temperatures, resulten evidents alguns fets interessants (la mar contribueix a endolcir el clima dels països costaners, les temperatures màxima i mínima de l’any hi venen més tard que a l’atmòsfera, etc.. Els vostres professors us podran explicar altres fenòmens que es dedueixen de l’examen d’aquesta gràfica, sobretot recordant que la gran massa d’aigües profundes de la Mediterrània està a la temperatura uniforme de I201S, i que ¡es aigües mes fredes han d’anar ràpidament a fons, mentre les més calentes suren i es sostenen així algun temps.
Us saluda el vostre col·lega i amic,
EDUARD FONTSERÉ
