CAIXES!! Era el gran dubte en iniciar-se aquest curs ara fa uns tres mesos, la incertesa embolcallava el dia a dia.

La realitat però, altre cop, ens ha demostrat que allò que ens motiva, es pot dur a terme. Així que cercant la forma de poder encetar el treball de caixes adaptat als protocols de seguretat, vaig posar-me a pensar com fer-ho.

Vaig inventar títols de temes que poguessin despertar l’interès dels nens i nenes i els vaig guardar en una caixa. Un dia, tenint en compte el factor sorpresa, la vaig presentar al grup. Com per art de màgia van aparèixer un munt de títols de diferents temes, tots ells prou interessants i motivadors per cercar i descobrir. Sis alumnes, triats a l’atzar i amb els ulls tancats, van agafar un paper entre molts dels que estaven amagats. Fet això, cadascun de la resta de nois i noies va optar per incorporar-se a esbrinar el màxim de coses relacionades amb el tema que més els interessava.

Ara estem en plena descoberta: l’NBA, les clavegueres de BCN, els polls, els bonsais, l’evolució del calçat i la moda actual han sigut els protagonistes d’hores de discussió, cerca, escriptura, dibuix, construcció…

Totes han participat, han descobert coses que no sabien i han gaudit aprenent.

Estem fent CAIXES!!!

I…no és una metàfora!

Fa uns dies, com a cloenda del projecte de medi, vam simular una erupció volcànica.

Com és habitual en el nostre dia a dia, carregats de material, vam dirigir-nos cap al bosquet, a la zona del sorral. Allà, havent estudiat el dinamisme intern del nostre planeta, les seves capes, la formació de les valls, muntanyes, volcans i terratrèmols teníem un objectiu molt engrescador: construir un volcà i visualitzar una petita erupció.

Totes hi vam col·laborar; uns vam construir el con volcànic, d’altres vam fixar-lo al terra tractant de trobar la màxima realitat i la xemeneia interior la vam col·locar amb cura per tal de que el cràter fos ben visible per a tothom.

Era el moment de donar-li vida, així que, amb les nostres mans vam abocar bicarbonat sòdic, una miqueta de colorant alimentari i vinagre.

La reacció química que es produeix al barrejar l’element bàsic (el bicarbonat sòdic) i l’àcid (el vinagre) van provocar  una copiosa erupció que lentament anava sortint del volcà i simulava el que havíem estat desitjant observar.

Aquest era el final de tot un seguit de feines ben fetes i la motivació excel·lent per poder iniciar el següent tema a treballar.

Fa mes i mig que hem començat el “nou”curs.

Nou, perquè no tan sols hem iniciat un període escolar sinó,  també, perquè el moment actual ens ha portat a buscar alternatives coherents amb la situació. És per això que, sempre i quan el temps ens ho permet, gaudim de la feina a l’exterior.

Dia a dia, busquem i trobem el millor moment per agafar les nostres carpetes, estoigs, tauletes mòbils, fulls, aquarel.les… i tot allò que ens fa falta per sortir de l’aula i ocupar el lloc més adient en el pati de l’escola. Així, quan fa calor, busquem l’ombra dels arbres, si plovisqueja, el “bolet” és el nostre paraigües o si el wifi no ens arriba a la tauleta, ens apropem a l’edifici del pavelló. També aprofitem les grades, les taules de pícnic, l’àgora, el terra de la pista o la zona de l’hort per crear textos, llegir contes interessants, plegar paper per construir figures geomètriques i fer tot allò que, en altres moments, feiem a les aules i passadissos de l’edifici i… ens hi hem acostumat!

ENS AGRADA MOLTÍSSIM I VALOREM CADA DIA LA SORT QUE TENIM DE PODER ESTAR A L’ESCOLA!

…uns nens i nenes molt i molt grans d’una escola situada al mig del bosc, van decidir construir uns titelles i petits teatrets per poder divertir als més petits. Van treballar tant i tant que dia i nit se’ls veia caminar amunt i avall de la muntanya amb capses i cartrons, ocells, conills, princeses, roses, dracs i cavallers. Treballaven i treballaven sense parar però eren feliços imaginant el dia que els seus petits companys poguessin somiar veient les històries que ells havien inventat.

El dia que aquesta llegenda es faci realitat, de ben segur que els grans no oblidaran les rialles dels petits, i els petits,  quan siguin grans, segurament, ho recordaran com un somni.

No es tracta de mostrar cap treball a pagès ni cap classe de dites populars catalanes, sinó d’evidenciar que la il·lusió, les ganes d’aprendre, la cooperació i el treball en equip, l’esforç i la constància donen com a resultat un bon fruit.

I vet aquí que, després de més d’un mes i mig de sembrar i regar a diari, podem assaborir el gust d’aquest fruit recollit.

A l’espai de l’aula hem realitzat un eix cronològic des de l’inici de l’home a la terra fins a l’actualitat. Hem vist com l’evolució i descobertes, de vegades més ràpides i de vegades no tant, han marcat el tipus de vida, el treball, l’organització social i creences de la humanitat.

Una exposició al passadís de maquetes i eines fetes amb cura, imaginació i molt d’esforç, mostren des d’unes llances del Neolític a una casa de pagès de l’ Edat Mitjana passant per unes nines disfressades a uns play-mòbil mostrant la societat feudal de l’època. Es genial!

Alhora, als panells de fora de la classe, també llueix una reproducció de retaules Romànics fets amb tremp d’ou i el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll.

Així, durant uns dies, podrem contemplar al nostre voltant de com és de satisfactori el treball ben fet!

No és fàcil retrocedir en el temps i imaginar el que passava en altres èpoques, però avui, ens hem convertit en pintors de  l’època medieval.

Hem gaudit reproduint un retaule de l’època utilitzant pigments de terres naturals i rovell d’ou.

A partir d’unes fotografies que hem triat en grup, hem treballat els retaules. D’entrada hem dibuixat en llapis i després, i de forma molt curosa i ordenada, hem aplicat el color.

La veritat és que ens ha agradat molt poder pintar amb aquesta combinació d’ingredients i el resultat ha sigut immillorable.

Quina sort tenir uns espais a l’escola que ens permetin gaudir de l’aprenentatge!!!

La setmana passada vam utilitzar el sorral que hi ha al bosquet per construir volcans i simular potents erupcions.

Alguns de nosaltres, vam fer-ne amb doble xemeneia, d’altres vam imaginar l’erupció del Vesubi amb la ciutat de Pompeia a la vall i, fins i tots, un grup va construir-ne un amb una gran activitat eruptiva.

Som grans, però ens encanta notar la sorra als peus i construir muntanyes tot aprenent ciència.

Aquest any, per la Castanyada els alumnes de Cicle Superior hem realitzat uns tallers de tardor.

A partir del poema Vinyes Verdes vora el mar, de Josep M. de Sagarra hem decorat tot el passadís amb heures naturals i gotims de raïm, fets amb taps de suro, que hem anat penjant al sostre. També hem fet un taller dedicat a Halloween, on feien un fantasma.

Ens hem repartit en quatre grups i anaven passant de taller en taller quan sentien la “botzina”.

Ens ha agradat molt treballar d’aquesta manera i, cal dir que,  el passadís ha quedat molt “xulo” i fa molt goig.

Ja hem fet la primera sortida del curs. Aquest any hem anat prop del mar!

Hem anat a EL Masnou, on ens ha deixat l’autocar i, després hem fet un passeig fins a Montgat tot vorejant  la costa.

Quan hem arribat a Montgat hem baixat a la platja i hem estat molta estona jugant amb la sorra, les estructures piramidals que hi ha a la platja, a pilota… i, finalment, ens hem mullat els peus, estava tan bona l’aigua!

Un cop fetes les fotos hem anat a una esplanada per poder dinar, hi havia una mica d’ombra i també s’agraïa, perquè feia molta calor.

Hem passat una jornada molt bona de convivència i de joc!

“Són les Dames D’Honor de la Reina de la Nit, que, per art de màgia, maten el monstre”

Quan quedem bocabadats davant una situació inexplicable per nosaltres, se’ns remou la curiositat i les ganes de treure’n l’entrellat. Això és el que ens ha passat, en una classe de llengua catalana, aquesta setmana.

Després d’una lectura a classe d’un fragment de l’opera de la Flauta Màgica de Mozart, vam descobrir personatges màgics com les Dames d’Honor  de la Reina de la Nit o el malvat mag Sarastro. Nosaltres no vam voler ser menys i vam decidir convertir la classe en un espectacle de màgia.

Tret d’algun moment crític, que vam superar amb gràcia i energia, ens vam convertir en espectadors i alhora mags de primera categoria. Ens ho vam passa genial!