PANTOCRÀTOR

Panto, en grec; tot. Cràtor, poderós. 

Com a cloenda del projecte de l’Edat Mitjana i, havent donat un parell de pinzellades dels arts propis d’aquesta etapa, hem realitzat una reproducció de la pintura mural (Pantocràtor) de l’àbsis central de l’església de Sant Climent de Taüll a la Vall de Boí (Art Romànic). 

Tant el procés, al que li hem dedicat moltes hores, com l’actitud davant d’aquesta difícil tasca i el resultat que hem obtingut, han sigut immillorables.

N’hem parlat a classe i hem definit l’esforç com el desplegament de possibilitats que tots tenim per assolir un progrés a partir d’un treball iniciat en un moment determinat.

Ens hem adonat de com és d’important ESFORÇAR-NOS.

                           REALMENT EXTRAORDINARIS!     

Constantment estem utilitzant els nostres sentits per relacionar-nos amb tot el que ens envolta però, no sempre en som conscients.

Des de l’àrea de medi natural i durant uns quants dies, hem treballat i aprofundit en el funcionament i importància del nostre sistema nerviós i la relació que té amb els sentits.

Ho hem fet a partir del treball individual a casa i en equip a l’escola.

Hem cercat informació dels llibres i de diferents pàgines web i, posteriormente, hem preparat tot de material necessari (textos, dibuixos, petites representacions amb plastilina dels diferents sentits…) per explicar a la resta del grup el que hem après. Cada grup de treball s’ha ocupat d’un dels cinc sentits i tots hem après de la resta.

                                                         ÉS FANTÀSTIC TREBALLAR, APRENDRE I COMPARTIR !

Aquesta setmana, després de les vacances d’hivern, hem tornat a baixar a l’hort.

Malgrat la nostra absència, el fred, el fort vent i la pluja, hem quedat bocabadats al veure com d’eixerits estan els enciams, la mida que han agafat les pastanagues, la verdor viva de l’api i les frondoses fulles de la carxofera.

Una vegada més, hem cuidat la natura i ens hem adonat que, malgrat els contratemps, la vida no s’atura.

CAIXES!! Era el gran dubte en iniciar-se aquest curs ara fa uns tres mesos, la incertesa embolcallava el dia a dia.

La realitat però, altre cop, ens ha demostrat que allò que ens motiva, es pot dur a terme. Així que cercant la forma de poder encetar el treball de caixes adaptat als protocols de seguretat, vaig posar-me a pensar com fer-ho.

Vaig inventar títols de temes que poguessin despertar l’interès dels nens i nenes i els vaig guardar en una caixa. Un dia, tenint en compte el factor sorpresa, la vaig presentar al grup. Com per art de màgia van aparèixer un munt de títols de diferents temes, tots ells prou interessants i motivadors per cercar i descobrir. Sis alumnes, triats a l’atzar i amb els ulls tancats, van agafar un paper entre molts dels que estaven amagats. Fet això, cadascun de la resta de nois i noies va optar per incorporar-se a esbrinar el màxim de coses relacionades amb el tema que més els interessava.

Ara estem en plena descoberta: l’NBA, les clavegueres de BCN, els polls, els bonsais, l’evolució del calçat i la moda actual han sigut els protagonistes d’hores de discussió, cerca, escriptura, dibuix, construcció…

Totes han participat, han descobert coses que no sabien i han gaudit aprenent.

Estem fent CAIXES!!!

I…no és una metàfora!

Fa uns dies, com a cloenda del projecte de medi, vam simular una erupció volcànica.

Com és habitual en el nostre dia a dia, carregats de material, vam dirigir-nos cap al bosquet, a la zona del sorral. Allà, havent estudiat el dinamisme intern del nostre planeta, les seves capes, la formació de les valls, muntanyes, volcans i terratrèmols teníem un objectiu molt engrescador: construir un volcà i visualitzar una petita erupció.

Totes hi vam col·laborar; uns vam construir el con volcànic, d’altres vam fixar-lo al terra tractant de trobar la màxima realitat i la xemeneia interior la vam col·locar amb cura per tal de que el cràter fos ben visible per a tothom.

Era el moment de donar-li vida, així que, amb les nostres mans vam abocar bicarbonat sòdic, una miqueta de colorant alimentari i vinagre.

La reacció química que es produeix al barrejar l’element bàsic (el bicarbonat sòdic) i l’àcid (el vinagre) van provocar  una copiosa erupció que lentament anava sortint del volcà i simulava el que havíem estat desitjant observar.

Aquest era el final de tot un seguit de feines ben fetes i la motivació excel·lent per poder iniciar el següent tema a treballar.