Qui sembra, recull!

No es tracta de mostrar cap treball a pagès ni cap classe de dites populars catalanes, sinó d’evidenciar que la il·lusió, les ganes d’aprendre, la cooperació i el treball en equip, l’esforç i la constància donen com a resultat un bon fruit.

I vet aquí que, després de més d’un mes i mig de sembrar i regar a diari, podem assaborir el gust d’aquest fruit recollit.

A l’espai de l’aula hem realitzat un eix cronològic des de l’inici de l’home a la terra fins a l’actualitat. Hem vist com l’evolució i descobertes, de vegades més ràpides i de vegades no tant, han marcat el tipus de vida, el treball, l’organització social i creences de la humanitat.

Una exposició al passadís de maquetes i eines fetes amb cura, imaginació i molt d’esforç, mostren des d’unes llances del Neolític a una casa de pagès de l’ Edat Mitjana passant per unes nines disfressades a uns play-mòbil mostrant la societat feudal de l’època. Es genial!

Alhora, als panells de fora de la classe, també llueix una reproducció de retaules Romànics fets amb tremp d’ou i el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll.

 

Així, durant uns dies, podrem contemplar al nostre voltant de com és de satisfactori el treball ben fet!

 

 

Del nostre obrador n’hem fet un de l’Edat Mitjana

No és fàcil retrocedir en el temps i imaginar el que passava en altres èpoques, però avui, ens hem convertit en pintors de  l’època medieval.

Hem gaudit reproduint un retaule de l’època utilitzant pigments de terres naturals i rovell d’ou.

A partir d’unes fotografies que hem triat en grup, hem treballat els retaules. D’entrada hem dibuixat en llapis i després, i de forma molt curosa i ordenada, hem aplicat el color.

La veritat és que ens ha agradat molt poder pintar amb aquesta combinació d’ingredients i el resultat ha sigut immillorable.

 

Aprendre jugant al sorral!

Quina sort tenir uns espais a l’escola que ens permetin gaudir de l’aprenentatge!!!

La setmana passada vam utilitzar el sorral que hi ha al bosquet per construir volcans i simular potents erupcions.

Alguns de nosaltres, vam fer-ne amb doble xemeneia, d’altres vam imaginar l’erupció del Vesubi amb la ciutat de Pompeia a la vall i, fins i tots, un grup va construir-ne un amb una gran activitat eruptiva.

Som grans, però ens encanta notar la sorra als peus i construir muntanyes tot aprenent ciència.

La Tardor ha arribat al passadís del nostre cicle.

Aquest any, per la Castanyada els alumnes de Cicle Superior hem realitzat uns tallers de tardor.

A partir del poema Vinyes Verdes vora el mar, de Josep M. de Sagarra hem decorat tot el passadís amb heures naturals i gotims de raïm, fets amb taps de suro, que hem anat penjant al sostre. També hem fet un taller dedicat a Halloween, on feien un fantasma.

Ens hem repartit en quatre grups i anaven passant de taller en taller quan sentien la “botzina”.

Ens ha agradat molt treballar d’aquesta manera i, cal dir que,  el passadís ha quedat molt “xulo” i fa molt goig.

Ens volem conèixer una mica més!

Ja hem fet la primera sortida del curs. Aquest any hem anat prop del mar!

Hem anat a EL Masnou, on ens ha deixat l’autocar i, després hem fet un passeig fins a Montgat tot vorejant  la costa.

Quan hem arribat a Montgat hem baixat a la platja i hem estat molta estona jugant amb la sorra, les estructures piramidals que hi ha a la platja, a pilota… i, finalment, ens hem mullat els peus, estava tan bona l’aigua!

Un cop fetes les fotos hem anat a una esplanada per poder dinar, hi havia una mica d’ombra i també s’agraïa, perquè feia molta calor.

Hem passat una jornada molt bona de convivència i de joc!

 

Fem màgia!

“Són les Dames D’Honor de la Reina de la Nit, que, per art de màgia, maten el monstre”

Quan quedem bocabadats davant una situació inexplicable per nosaltres, se’ns remou la curiositat i les ganes de treure’n l’entrellat. Això és el que ens ha passat, en una classe de llengua catalana, aquesta setmana.

Després d’una lectura a classe d’un fragment de l’opera de la Flauta Màgica de Mozart, vam descobrir personatges màgics com les Dames d’Honor  de la Reina de la Nit o el malvat mag Sarastro. Nosaltres no vam voler ser menys i vam decidir convertir la classe en un espectacle de màgia.

Tret d’algun moment crític, que vam superar amb gràcia i energia, ens vam convertir en espectadors i alhora mags de primera categoria. Ens ho vam passa genial!

La il·lusió, motor del coneixement

És ben sabut que aprenem més quan més ens interessa el que estem fent.

Partint d’aquest principi, el projecte que hem desenvolupat aquest trimestre, l’hem fonamentat en la motivació,  l’interès, les decisions individuals i en petit grup i el treball cooperatiu.

Fem una mica de història (mai més ben dit) per entendre-ho.

Tot va començar a principis de febrer i amb el nou tema del currículum de medi social per encetar: l’ Edat Mitjana.  Abans de res, calia situar-nos; la numeració romana i les grans etapes de la història, per això, juntament amb els nens i nenes de 5è que estaven treballant la Prehistòria, vam construir un eix cronològic a la paret del davant de les dues classes. Eix que aniríem omplint de contingut a mesura que anéssim treballant.

Vaig decidir que donada la complexitat i durada de l’etapa centraríem els nostres esforços en el tipus de societat que hi havia i, per tant, en els diferents tipus d’habitatges.

El taller de l’Escola Didàctica ens va permetre observar, manipular i construir maquetes  d’un mas. un castell, un monestir i una ciutat.

Posteriorment, una piràmide feudal ens va ajudar a entendre els diferents estaments, lloc on vivien les persones i el seu paper dins la societat, per això tots els nens i nenes de la classe vam creure convenient elaborar-ne una. Vam triar democràticament aquella que ens va agradava més i mostrava millor aquella societat tant jerarquitzada.

Dies més tard, una visita guiada al Monestir de Pedralbes, ens va donar més elements per continuar  investigant, ampliant coneixements i configurant el nostre projecte.

monestirpedralbes2

A la classe  l’activitat tampoc s’aturava, les Ipad’s ens ajudaven a buscar imatges i documents, calia anar omplint l’eix cronològic i avançant en el projecte:

i així ens anava sortint la feina;

L’art en la construcció dels edificis, sobretot en les esglésies, també ens interessava. Per tant, després de veure les diferencies entre les construccions romàniques i gòtiques ens vam atrevir a fer una reproducció del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. El resultat va ser absolutament impressionant.

 

Després de més d’un mes i mig de treball intens era el moment de concluir.

Havíem treballat de valent, havíem aprés molt i ens ho havíem passat molt bé, però sobretot havíem posat en pràctica l’aprenentatge entre iguals, les decisions compartides i el treball cooperatiu i, treballar així, ens havia permès gaudir moment a moment del fet d’aprendre.

L’avaluació va consistir una posada en comú de tot el que havíem après, cadascú es va encarregar de preparar una petita qüestió oral. L’explicació de cadascun de nosaltres, un darrere l’altre, va globalitzar el treball realitzat. Tot un esforç d’atenció i respecte.

 

BONA FEINA NOIS I NOIES DE 6è

Per Carnaval tot s’hi val!!!!

 

….I per això, durant les primeres hores del divendres, 24 de febrer els nens i nenes del cicle superior hem deixat anar la imaginació i hem fet, amb materials diversos i originals, màscares.

Com que ens han quedat tan maques, les hem deixat exposades al passadís.

 

 

 

 

 

Decidim entre tots

Una de les formes habituals de treballar a l’escola és la participació i el consens.

Aquesta passada setmana, treballant l’Edat Mitjana, hem fet un piràmide feudal. L’objectiu era poder anar completant la linia cronològica que hi ha al passadís i que, a mesura que anem aprenent, construim entre els nens i nenes de cinquè i sisè. Per això, després d’esforçar-nos al màxim, hem votat la que més ens agrada i  l’hem situat en el first. Encara ens queda feina per fer però estem molt motivats i contents del que estem fent

.

 

Després de tot el procès de selecció, aquesta piràmide és la que llueix al passadís. img_7250

 

 

Pro-bot, què divertit!

El pro-bot, petit cotxe que funciona prèvia programació dels seus moviments, ens facilita dibuixar figures geomètriques. Per aconseguir-ho,  és imprescindible anticipar el recorregut,  calcular angles complementaris i conèixer el nombre de costats dels diferents polígons.

Aprofitant  que és tant motivador i que ens encanta fer-ho, un cop ho hem tastat en el taller, tenim la possibilitat de fer-ho en petit grup i crear les figures que la nostra imaginació ens permet.

L’escola ens aporta cada dia noves possibilitats, que bé en ho passem!