1R GRUP TRENCACLOSQUES (2nT)

DIBUIXAR UN ARBRE AMB UNA BRANCA.  Si una gota de tinta fos una llavor, com creixeria l’arbre?

Amb els Trencaclosques hem sortit a observar els arbres del pati, era necessari fixar-nos bé en el gruix dels troncs i les branques, la direcció que prenen en créixer.

Aprofitant la sortida, hem recollit fulles, branques i branquillons. A l’aula, tots els materials que hem recollit han passat a ser eines de dibuix.

 

FEM UN PETIT BOSQUET AL TALLER

Anem al bosquet a recollir branques, portem petites bases de fusta foradades, hem d’aconseguir branquillons que hi puguin encaixar i que es mantinguin en equilibri.

Descobrim la roda!

En arribar al taller, decidim on instal·lar el petit bosquet.

El deixem muntat perquè el grup de les Genetes (I4) pugui jugar-hi una estona.

UN BOSQUET PELS TRENCACLOSQUES

Després de veure com el grup Genetes (I4) jugava amb el bosquet, als Trencaclosques els van agafar moltes ganes de jugar-hi, doncs que així sigui!

 Heritage 2013. L’artista xinos CAI GUO-QIANG  va fer la reproducció de 99 animals i els va situar bevent al voltant d’una bassa, una instal·lació que ara mateix està en un museu d’Austràlia. Què està passant aquí? “Va fer-ho perquè la gent vegi que els animals estan en harmonia / per entendre la natura / Com que viuen tots separats, d’aquesta manera els veiem junts, la gent no els acostuma a veure junts (en Cai) pensa que els farà il·lusió”.

 

Un pont per unir dos bosquets

UN ARTISTA QUE VA PLANTAR UN BOSC EN UN ESTADI DE FUTBOL.

En Klaus Littman és un artista suís que, com nosaltres, també va instal·lar un bosc fora de lloc.

Un dia es va fixar en un dibuix d’en Max Peitner, un artista-arquitecte austríac. En Klaus, va decidir fer realitat el dibuix, va instal·lar un bosc un estadi de futbol, el va traslladar i el va plantar. Però per què ho va fer?

“En Klaus va fer això per mirar i observar / per fer bonic”

 

EL ZOÒTROP

En Mailo, fa dies que no para de fullejar un llibre.

En aquesta pàgina, en David Hockney i en Martin Gayford mostren un aparell molt curiós, el Zoòtrop, una joguina que forma part dels orígens del cinema.

Per entendre el seu funcionament, ens mirem una seqüència de fotografies que va fer l’Eadeward Muybritge fa més de cent cinquanta anys, abans que s’inventés el cinema.

Ens han deixat un Zoòtrop i l’hem d’aprofitar. Farem tires de 12 fotogrames per convertir les imatges fixes en imatges en moviment, treballem en grup i individualment.

 

UN JOC DE DESCOBERTA

Avui tenim una bossa plena de material, no sabem que és. Cal parar atenció, observar el volum de la bossa, quin so fa si la deixem caure a terra, quin pes. Què podria ser?

Surten moltes hipòtesis; martells, un joc de construcció, claus... Amb el tacte apareixen més idees, anem dient mentre busquem possibilitats a les formes.

Finalment descobrim, ha calgut una pista – “és la part d’un instrument”.

Cosmic thing _ Una Instal·lació d’en Damián Ortega, 2002. “En Damian fa això perquè veiem com estan fetes les coses / Perquè ens imaginem com fer altres coses, com ara una moto / Perquè veiem com és per sota / Perquè totes les famílies no saben com són les peces / Pels principiants.” 

 

MENÚ INICI _