Tradicionalment, quan es parlava de joc -de jugar- es feia amb una certa consideració com d’activitat de “segona” en contraposició a activitats millora valorades com treballar, estudiar i d’altres verbs lligats, normalment, a una visió de caràcter més productiva perquè, sembla ser, que quan es juga no es produeix res…O poder si?
Afortunadament aquesta mirada envers el joc està canviat a gran velocitat; a nivell educatiu va començar amb l’Educació Física, on a través del joc es treballen molts continguts transversals (des de llengua a matemàtiques passant per aspectes de caràcter més emocional i de valors) però ara ja s’està estenent amb nous materials i dinàmiques per fer amb la canalla ( i també amb els adults: jan no són poques les empreses que aposten pel joc per treballar cohesió d’equip, entrevistes personals, etc.). És el que s’ha vingut a anomenar gamificació; tot un àmbit en plena expansió.
Doncs bé, el passat dimecres els alumnes de cicle superior van poder gaudir d’un dia especial a l’escola gràcies a la col·laboració d’Inuit, que ens va posar en contacte amb dues especialistes en gamificació: la Michelle i la Lorna.
Els alumnes de 5è van fer una activitat en petit grup amb un material anomenat Lookid trainer (inexistent de moment a Europa) on partint d’unes estructures de construcció de diverses dimensions es genera una dinàmica de caràcter educatiu de primer ordre. En concret els alumnes van haver de dissenyar i construir a partir de les diferents peces un superheroi; abans però, el van haver d’imaginar i dibuixar en paper. Va ser molt interessant veure com els dos grups d’infants reflexionaven (amb el treball d’organització de les idees i expressió del discurs que això comporta) sobre les característiques dels seus superherois, sobretot les seves fortaleses, i pensaven com les podien utilitzar per ajudar als companys i companyes en situacions difícils. Van sorgir idees molt engrescadores, com ara el superpoder de fer complir els desitjos i el de l’efecte mirall per fer que els altres fossin més feliços!
I els alumnes de 6è van estar “jugant” amb els Lego we do 2.0 de l’escola. Donat que és un material amb el que ja havien “treballat” (i amb grans possibilitats de desenvolupament de l’activitat) els alumnes van seguir en un primer moment les indicacions per construir un primer robot per, a partir d’aquí, fer modificacions per millorar-lo. Imagineu-vos quant s’ha de pensar per fer modificacions sobre, per exemple, un cotxe amb motor elèctric i fer-lo més ràpid o capaç d’arrossegar més pes…I simplement canviant el disseny! Paral·lelament els alumnes que no estaven amb els Legos van estar dissenyant catpultes, passant de la robòtica educativa del s.XXI al disseny “industrial” de l’Edat Mitjana!
Quines activitats més enriquidores!! Gràcies per explicar-nos-ho.
Ara entenc perquè aquell dia el meu fill em preguntava:quins superpoders voldria jo? 🙂
Xènia