El dilluns a la tarda estàvem tranquils a les aules quan de cop i volta vem sentir un fort terrabastall. Les classes dels Sols i de les Llunes vem anar seguint els sorolls i una certa pudoreta. Vem investigar pel pati i després de buscar per tots els racons vem trobar darrera la caseta un tió tremolant de fred! Amb molt d’entusiasme i afecte el vem embolicar amb una manta i el vem ensenyar a la resta de grups: Astronautes, Coets, Llamps, Estrelles i Arc de St. Martí. Tothom ho té clar: l’hem d’alimentar perquè faci un bon pet i ens cagui alguna sorpresa.
Segons la tradició, el tió era el tros de soca sobre el qual s’apilaven els altres troncs i s’encenia amb les brases del tió vell com a símbol de continuïtat. Es feia cremar des de la nit de Nadal fins la de Reis i les seves cendres s’escampaven per protegir els conreus i els estables. Després el ritual va derivar en colpejar el tió per incitar-lo a que cagués figues, pinyons, ametlles, nous, torrons… Quan les famílies que vivien al camp van anar a viure a la ciutat van mantenir la tradició a dins dels pisos, sense les llars de foc però amb la il·lusió de que qui espera i ofereix rebrà alguna cosa a canvi.
