Un any més els i les alumnes de cinquè han participat a la Cantània organitzada per l’Auditori de Barcelona.
Aquesta vegada de la mà del compositor Xavier Pastrana, la dramatúrgia de la Llucia Ramis, la direcció musical de l’Elisenda Carrasco i la direcció escènica de la Cristina Martí.
La Cantata ens explicava com la Vera i l’Ernest (personatges/germans a un videojoc) volen saber què hi ha més enllà de les aventures que estan condemnats a repetir al videjoc on pertanyen. L’Ernest vol sortir del rectangle on estan tancats. La Vera li diu que realitat i ficció són el mateix, i que l’una serveix per explicar l’altra.
Com que la Vera no el convenç, li mostra les realitats d’alguns nens i nenes enganxats al videojoc que ells protagonitzen. Llavors tots dos salten al món tangible i l’Ernest s’espanta, perquè ja no té la protecció de la pantalla.
De fet, la Vera i l’Ernest també són jugadors que s’evadien mitjançant un món al qual eren herois immortals. Ara han d’aprendre que tothom és alhora persona i personatge, real i representació, sempre protagonista del joc de la vida.
Mentre treballavem aspectes musicals de la cantata, també sorgien aspectes relacionats amb l’abús de pantalles, la realitat vesus ficció,…
Ha estat una cantata
molt enriquidora i divertida!
