L’octubre de 1966 es fundava a Molins de Rei l’escola Estel. Nascuda en un entorn polític hostil i erigida com a estendard de resistència educativa, aplica el mètode de l’escola activa o educació nova que tenia les seves arrels intel·lectuals en la moderna pedagogia nord-americana i europea teoritzada i posada en pràctica pels pedagogs John Dewey, Maria Montessori i Ovide Decroly entre d’altres.
Catalunya fou pionera en els moviments de renovació pedagògica amb mestres com Alexandre Galí, Artur Martorell i Rosa Sensat, que en van ser els principals impulsors i estudiosos. La Guerra Civil i la dictadura franquista van estroncar el somni de modernitat i civilitat que havia covat la Segona República per a l’ensenyament, un somni que va tenir en la Marta Mata la represa més viva i palpitant.
Carme Bernaus i Gemma Camps, salvant tots els esculls burocràtics, funden l’Escola Estel com a parvulari el 4 d’octubre de 1966. L’Estel, símbol de l’astre que il·lumina la foscor, segueix els principis del Moviment de Renovació Pedagògica Rosa Sensat, que mira de recuperar el model educatiu de la Segona República basat en la pedagogia activa, la coeducació, el laïcisme, la democràcia i l’ensenyament en català, principis de resistència en un paisatge educatiu dominat pels postulats nacionalcatòlics.
Al primer edifici de la plaça Pius XII, avui plaça Mercè Rodoreda, s’hi afegeix l’any 1968 el del carrer 25 de Gener, actualment Avinguda de l’Onze de Setembre, per tal d’ampliar el quadre educatiu a primària. Els alumnes tindran així garantida la continuïtat al centre després del parvulari.
El 15 d’octubre de 1973 el Ministerio de Trabajo aprova la conversió de l’Escola en cooperativa escolar. Una sensibilitat social nova, sostinguda en la voluntat de permanència i manteniment de la filosofia fundacional del centre, fa que les famílies i el professorat n’assumeixin la gestió.
La gran resposta en la participació de les famílies en el projecte educatiu i cooperatiu fa petits tots dos espais escolars. Cal doncs, fer un pas de gegant: la construcció d’un nou edifici que suposarà dures gestions i l’aportació decidida dels cooperativistes.
El 1977 amb els nous vents de la Transició política i l’arribada de la democràcia s’inaugura el nou edifici al carrer Sant Joan. El parvulari manté el seu emplaçament de la Plaça Pius XII.
Comencen els primers moviments reivindicatius que manifesten la voluntat de convertir l’Escola en pública, democràtica i catalana. El curs 1978-1979 es constitueix el CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles per a l’Escola Pública Catalana), col·lectiu d’escoles que cerca les mesures polítiques i legislatives per a la seva conversió en escola pública catalana, democràtica, pluralista i de qualitat a l’abast de tothom.
El 25 d’abril de 1980 neix la Societat Cooperativa Limitada Escola Estel. La Cooperativa defensa de l’ensenyament actiu i el coneixement de la realitat social i cultural. Es defineix amb vocació d’escola pública i fixa les condicions per garantir la continuïtat del model educatiu.
El 29 de juny de 1983 el Parlament de Catalunya aprova la Llei CEPEPC que permet la integració en la xarxa de centres docents públics a diverses escoles privades. L’Escola aprova en assemblea la tramitació per demanar la integració a la xarxa de les escoles públiques de la Generalitat.
El 16 de juny de 1984 l’Estel celebra la inauguració de la segona fase de l’edifici del carrer Sant Joan.
El 15 de setembre de 1988 la Cooperativa aprova el conveni d’integració a la Xarxa d’Escoles Públiques de la Generalitat. El pas a l’escola pública suposa un temps d’adaptació per la singularitat que l’Estel havia adquirit al llarg de la seva història. Fins al curs 1991-1992 no es regularitza l’accés dels mestres a la funció pública, per bé que el professorat vetlla pel manteniment de la coherència del projecte educatiu portat fins aleshores.
L’1 de febrer de 1989 adopta el nom de Col·legi Públic Escola Estel i el 21 de gener de 1993 la Cooperativa acorda la seva dissolució.
En aquesta última dècada els principis pedagògics que van alimentar la creació de l’Escola s’han mantingut i readaptat a les transformacions socials i culturals del nostre temps: l’observació directa, l’experimentació, la verbalització, la interiorització, el respecte a la diversitat i l’educació intercultural. En definitiva, la consolidació de la pedagogia activa com a singularitat que propugna que l’infant sigui ell mateix, que es faci la seva pròpia personalitat i que es desvetllin totes les qualitats i aptituds.
En aquests darrers anys l’Escola ha participat en el Programa Comenius d’intercanvi educatiu i diàleg amb escoles europees de Finlàndia, Àustria i Alemanya, i ha promogut el projecte Escola Verda que treballa en l’educació de la sostenibilitat ambiental.
L’Estel assumeix, doncs, els reptes que té plantejats l’escola pública a Catalunya sense oblidar el seu passat de resistència, i a la vegada hi posa la mirada en l’educació per al segle XXI.
La nostra escola és conscient de la complexitat del món d’avui i es continua adaptant a les noves maneres de pensar i de viure.
Per nosaltres l’essència de l’educació és acompanyar els infants en el seu creixement i desenvolupament personal, afavorint habilitats, valors, emocions i actituds que possibiliten que els nens i les nenes tinguin vides saludables i plenes, que prenguin decisions informades, respectin l’entorn local i global i siguin ciutadans actius i compromesos en un món multifacètic.
Continuem fomentant la creativitat i el coneixement, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge de cada infant, valorant la comunicació i la col·laboració entre l’escola i les famílies, adaptant-nos a l’ús de les noves tecnologies en el treball d’aula i potenciant l’aprenentatge d’altres llengües.
En el mateix any de la celebració dels 50 anys de l’escola, rebem el premi Baldiri Reixac, per la presència cultural en el nostre entorn, per la implantació d’ estratègies de millora de l’ expressió i la competència lingüístiques i el foment de l’ hàbit lector dels infants.
Som un equip de mestres que tenim ganes i il·lusió per continuar treballant al costat de les famílies en l’educació dels infants.
