Com es fa l’aigua?

Sovint no ens n’adonem i utilitzem incorrectament l’aigua, aquest bé tan preuat però tan delicat. Aquest és el punt d’inici d’aquest projecte on, la Nara, en un moment donat va preguntar: Com es fa l’aigua?

Va ser en aquest precís instant, que ens vam posar a treballar i a pensar com es fa l’aigua i per això, cadascú va intentar explicar-ho en un full: alguns nens/es comentaven que l’aigua ve de la fruita, altres coneixien una mica el cicle de l’aigua: plou, l’aigua de la pluja baixa per les muntanyes en el que anomenem rius i després va a parar en un llac o al mar, altres parlaven de les clavegueres, i fins i tot en Nils comentava que l’aigua és un conjunt de bacteris junts…

Per tal d’esbrinar si l’aigua prové de la fruita, vam fer un petit experiment: vam esprémer un kiwi. De seguida vam veure que l’aigua no prové de la fruita, ja que ningú es va voler rentar les mans amb el líquid que el kiwi havia extret. Si que vam deduir llavors que: l’aigua no ve de la fruita, però la fruita conté aigua.

Un cop analitzades totes les respostes, vam resoldre que, efectivament, l’aigua prové de les muntanyes ja sigui per la pluja com per la neu un cop desfeta, i que baixa pels rius fins que es forma un llac, o arriba al mar…

Per grups, vam intentar demostrar aquesta hipòtesi tot fent una maqueta:

Una vegada vam acabar les maquetes, vam explicar com les havíem fet i com creiem que era el recorregut de l’aigua . L’Adrià ho va gravar i després vam visualitzar-ho tots i totes juntes:

No només en vam fer un tip de riure en veure’ns sinó que, a més a més, vam constatar que alguna cosa no acabava de rutllar del tot, i per tant ens vam fer la següent pregunta: Com fa l’aigua per pujar fins als núvols?

L’Adrià ens va explicar que el cicle de l’aigua, tal com el mateix nom diu, és un cicle que comença i acaba, comença acaba. Aquesta constatació ens va portar a fer el següent experiment amb l’ajut d’aigua, un escalfador d’aigua, uns glaçons i quatre pots de vidre. Vam posar a escalfar aigua i vam veure que, quan l’aigua es movia i començava a sortir vapor, l’escalfador s’aturava. Vam descobrir que l’aigua produeix vapor en escalfar-se i que puja cap amunt, ¡eureka! Vam aprendre que l’aigua comença a evaporar quan arriba als 100ºC i que no podem tocar-la quan està en aquesta temperatura!, ja que ens cremaríem. Paral·lelament vam observar els gels i vam veure com es desfeien a poc a poc, els vam deixar en el pot fins que es van desfer del tot. Van trigar unes 3 hores aproximadament. Vam descobrir els tres estats en els quals podia estar l’aigua: Sòlid – líquid i gasos, i ho vam dibuixar a la nostra llibreta.

Per tal de constatar si l’aprenentatge havia sigut significatiu, a partir de diferents materials i, individualment, vam haver de representar el cicle de l’aigua:

Ja tenim el cicle de l’aigua complet!! Però…. si l’aigua que s’evapora prové de l’aigua del mar, per què l’aigua que nosaltres bevem no és salada? Això ens va portar a realitzar un altre experiment que encara no hem pogut resoldre però que aviat sabrem. Vam posar una ploma, aigua i sal en un pot de vidre. Entre tots i totes vam deduir que l’aigua s’evaporaria, i sí, la veritat és que cada vegada n’hi ha menys. Però encara no s’ha evaporat del tot.

D’altra banda, l’Adrià ens pregunta quanta aigua creiem que hi ha al planeta terra, i ens ensenya una bola del món. Abans de saber la resposta, cada nen i nena dibuixa una circumferència i hi pinta la quantitat de terra que creu que hi ha amb marró i/o verd, i la quantitat d’aigua que creu que hi ha amb blau.