Estem contents perquè us podem donar més informació sobre el projecte COM ES FA L’AIGUA.
Ens vam quedar amb la fracció d’aigua i terra que hi ha el món, doncs, certament, els que vam dir que hi ha més aigua que terra estàvem en el cert. Aquest descobriment ens va donar via a treballar les fraccions, així que vam estar realitzant tota una sèrie de fraccions amb diferents percentatges.
Al cap de pocs dies vam poder donar resposta a un altre de les incògnites que teníem: Per què quan el sol evapora l’aigua del mar, aquesta aigua no és salada?
Vam poder constatar que, mentre que l’aigua en estat líquid s’evapora quan el sol l’escalfa, la sal que és sòlida i no s’evapora es queda al mateix lloc.
Durant els següents dies, l’Adrià ens va plantejar alguns reptes. El primer va ser que comptessin quantes d’aquestes tapes hi havia a terra des de l’escola fins a casa. Entre tots vam esbrinar que eren i per què serveixen. Després en vam dibuixar una nosaltres, vam poder fer-la de la forma que volguéssim: rodona, quadrada o rectangle. A dins, vam fer sanefes i van quedar molt maques. Vam descobrir l’empresa Aigües de Barcelona, que és l’encarregada que tinguem aigua a casa però…. Com és que ens arriba l’aigua a casa?
L’Adrià ens presenta el següent repte, definir unes paraules que, a simple vista, ens semblen extranyíssimes: Potabilitzadora, depuradora, reutilitzar. Cadascú de nosaltres les defineix com pot. Al final posem en comú les respostes i esbrinem que vol dir potabilitzadora i reutilitzar. L’Adrià ens explica que vol dir depurar i, a partir d’aquest moment, ens planteja que, amb diferent material, elaborem el que ell anomena com “El cicle urbà de l’aigua”, o sigui, que intentem explicar per què quan obrim l’aixeta tenim aigua, per què la podem utilitzar per beure o dutxar-nos i on va un cop s’ha utilitzat. Durant tot el procés ens va donant pistes, ja que no és fàcil.
MIREU QUE BONIQUES ENS VAN QUEDAR!!
Exposem les nostres maquetes a la resta de companys, i els hi expliquem el recorregut que fa l’aigua d’ençà que plou fins que arriba a casa nostra, i on va després de ser utilitzada.
L’Adrià ens fa una pregunta: a tot arreu tenen tan fàcil aconseguir aigua? Molts de nosaltres responem que no, que en alguns països pobres no tenen tanta aigua. Llavors rebem la visita de l’Ousmane, un noi que va néixer i viure a Ghana, un país africà i que amb tan sols 13 anys va emprendre un llarg i dificultós viatge que el va dur a Barcelona.
Ens va explicar coses molt interessants sobre el seu país i la seva aventura fins a arribar a Barcelona. Ens vam adonar que per ells no és tan fàcil obtenir aigua, alguns, fins i tot, han de recórrer forces quilòmetres per aconseguir-ne. Ens va explicar que, per anar a l’escola, havia de caminar 4 quilòmetres per anar i 4 per tornar cada dia, i això ens va sorprendre. L’Adrià ens va parlar del Sahel, un altre país de l’Àfrica, i ens va dir que en algunes regions d’allà, les dones havien de caminar 10 km per aconseguir aigua, i que un cop la tenien i carregaven els cabassos, havien de tornar amb tot el pes de l’aigua 10 km més. En grups i amb una cinta mètrica, vam mesurar la distància que hi ha d’una punta a l’altra del camp de futbol del pati.
Vam conèixer el terme quilòmetre, metre i centímetre. Tot i això, encara no érem conscients de les distàncies, per nosaltres parlar de 10km no ens és significatiu. Per això, i per tal de conscienciar-nos sobre la barbaritat d’aquest fet, l’Adrià ens va fer caminar 1 km al voltant del pati en grups i carregant un cabàs ple de motxilles! Vam acabar ben esgotats i esgotades.
Va ser una experiència divertida però força dura. Sobretot va ser una experiència que ens va fer adonar de la sort que tenim de disposar d’aigua tan fàcilment i de la dificultat que tenen algunes persones per aconseguir-ne.
La qüestió ara és, si no tenen aigua: COM HO PODEM FER PER QUÈ EN TINGUIN?
La primera idea que surt és:
Ens posem a treballar amb la idea d’enviar aigua des de Barcelona fins a Àfrica, però aviat surten els primers inconvenients:
Si volem enviar suficient aigua per abastir a moltes regions d’Àfrica, necessitem bidons molt grans i vaixells encara més grans. Si decidim fer molts viatges amb vaixell, per tal de transportar quantitats més petites, gastarem molta benzina…
Veiem un vídeo on un nen comença a fer un forat a terra fins que troba aigua. Eureka! En molts llocs d’Àfrica tenen aigua, el problema és que no és accessible!
Un pou podria ser la solució! Però no és fàcil fer-ne un, i tampoc és econòmic.
A mesura que anem investigant sobre el tema, ens adonem que la millor manera d’ajudar a aquestes regions més necessitades, és a través d’organitzacions especialitzades, com per exemple Intermón Oxfam. Decidim doncs crear una iniciativa solidària amb l’objectiu d’aconseguir donatius que puguin anar destinats a construir pous a l’Àfrica.
És en aquest punt, que constatem que ha sorgit un projecte paral·lel al que estàvem duent a terme. Per això, i per tal de no desviar-nos de la pregunta inicial del projecte, la recuperem i seguim investigant amb la idea de donar resposta a la pregunta: COM ES FA L’AIGUA?
Fins ara hem vist que l’aigua no es fa gràcies al cicle natural, tampoc ens dóna resposta conèixer el cicle urbà de l’aigua. Però, si nosaltres som una gran quantitat d’aigua, podem crear aigua? Ens dibuixem per dins per veure quins òrgans coneixem i quin d’ells creiem que pot crear aigua. Representem quin és el recorregut que creiem que fa l’aigua una vegada entra per la nostra boca.
Sí, l’aigua entra i surt del nostre cos però no la creem, per això és tan necessari beure aigua, sobretot si fem esport i suem molt.
Res del que hem anat treballant fins ara ha donat resposta a la nostra pregunta, i per això se’ns planteja la hipòtesi: potser l’aigua no es fa, ja existeix.
L’Adrià ens explica que és l’aigua, físicament parlant. És una mica complex però aprenem que és una molècula composta d’hidrogen; que és un gas, i oxigen; que és el que nosaltres respirem i necessitem per viure. Ens explica que per fer una molècula d’aigua necessitem tres elements (boletes): dues d’hidrogen i una d’oxigen..
Ara, ens dóna plastilina de dos colors diferents i ens demana que a partir d’aquestes tres boletes creem una piscina.
Alguns hem ajuntat totes les boletes, altres no hem sabut ben bé com ho havíem de fer.
Efectivament, per fer un oceà necessitem que totes les molècules compostes per hidrogen i oxigen s’ajuntin.
Finalment deduïm que efectivament no podem crear aigua, l’aigua que tenim ja ve de fa molts anys. L’Adrià ens explica que científics han intentat crear aigua i ho han aconseguit, però era tan pura que no era recomanable pel consum. L’aigua necessita sals minerals.
Veiem un vídeo que ens explica com va arribar l’aigua ael nostre planeta, resulta que d’això fa milers de milions d’anys: : https://www.youtube.com/watch?v=RN0GwCabgrg
Acabem el nostre projecte prenent consciència de la importància de respectar i no malgastar aquests bé tan antic i preuat, l’aigua.
Aquest projecte ens ha portat a conèixer, a ser més conscients de la sort que tenim de poder tenir accés a l’aigua tan fàcilment.
Va ser meravellós conèixer a Ousman Umar, una excel·lent persona amb mirada neta i una gran lluita al darrere.
Gràcies Adrià per deixar-nos participar amb vosaltres.