El mes passat parlàvem de com el cos dels infants comunica abans de fer-ho amb les paraules. El gest, la mirada, la postura, el plor o la quietud són formes de comunicació no verbal que ens poden explicar com se senten, què necessiten i com viuen el seu dia a dia a l’escola.
Una altra forma d’expressió no verbal de la que parlarem avui és el somriure.
El somriure sovint apareix quan l’infant se sent segur. Ens diu que el cos està en calma i el que l’envolta és conegut, estable i acollidor. Ens comunica confiança i sentir-se a gust, estar bé.
(Cliqueu aquí per veure més imatges on apareixen somriures).
Aquesta seguretat que possibilita somriures es pot construir en el dia a dia de l’escola a través de referents estables, rutines que es repeteixen i una estructura previsible que l’ajuden a entendre el que passa i passarà. Saber qui l’acompanya, reconèixer els moments del dia i anticipar les situacions dona tranquil·litat i permet que el cos es pugui relaxar. I en aquesta relaxació… el somriure pot aparèixer!
L’entorn material també té un paper molt important. Els espais ordenats i els materials estables, aquells que es mantenen en el temps i que els infants poden reconèixer ofereixen continuïtat i previsibilitat. L’infant pot centrar la seva energia a explorar, jugar i descobrir al seu ritme. Sentir familiaritat amb els objectes i amb l’espai afavoreixen la confiança i calma. Per contra, l’estimulació constant, els canvis de materials, fer propostes noves cada dia, pot arribar a generar sobreexcitació, nerviosisme, estat d’alerta, tensió i inclús rigidesa o immobilitat corporal.
Quan apareix un somriure a l’escola, l’infant ens pot estar dient de manera subtil (i no tant) que està bé. I què important és poder estar bé a l’escola i fora d’ella!
